Us deixo l'enllaç a un vídeo que m'ha agradat molt:
Ser mare és un plus
Salut!
dilluns, 28 de juliol del 2014
dilluns, 22 d’abril del 2013
Els nens necessiten més conciliació
Us deixo un article de l'organització Save the Children:
17/04/2013. “Los niños y las niñas deben ser los principales
beneficiarios de las políticas de conciliación, no los padres ni las
empresas, como ha ocurrido hasta ahora. Los niños necesitan estar con
sus padres para crecer sanos y felices. Está demostrado que una relación
emocional estable y continuada con sus progenitores tiene un efecto muy
positivo en su desarrollo”, explica Yolanda Román, Responsable de
Incidencia Política de Save the Children.
Esta tarde comparecemos en la Subcomisión de conciliación, racionalización de horarios e igualdad del Congreso de los Diputados para reclamar permisos de maternidad y paternidad más largas, teletrabajo y flexibilidad de horarios en el ámbito laboral. Pedimos además que se aumenten las ayudas públicas a las familias con hijos y se concedan incentivos a las empresas para permitir el acceso a las excedencias por cuidado de hijos.
El cuidado y educación de los niños y las niñas, una responsabilidad social compartida
Defendemos el ejercicio de la parentalidad positiva, basada en el buen trato y sensible a las necesidades de los niños como la mejor manera de garantizar el bienestar de los niños y de formar futuros ciudadanos adultos, responsables y comprometidos con la sociedad.
Muchas familias no están en condiciones de ofrecer a sus hijos el tiempo y la atención que requieren para cubrir todas sus necesidades afectivas y sociales. Garantizar el adecuado cuidado y educación de los hijos debe ser una responsabilidad social compartida, que comprometa no sólo a los padres, sino también a los poderes públicos y a las empresas.
Pedimos al Congreso que se revisen y mejoren las normas y políticas de conciliación y de corresponsabilidad en España desde la óptica de las necesidades de la infancia. Favorecer condiciones sociales y laborales que permitan a los padres encontrar un equilibrio entre la vida laboral y familiar es una manera de proteger a la infancia y garantizar su máximo bienestar y adecuado desarrollo, así como una forma de prevenir la violencia contra los niños y las niñas.
“Deben buscarse soluciones basadas en un equilibrio racional entre los intereses de las empresas, las administraciones públicas y las familias, protegiendo especialmente a aquellas familias que se encuentran en mayor riesgo de vulnerabilidad, como las familias numerosas, monoparentales, con padres o madres con discapacidad, con adopciones múltiples, por acogimiento o con miembros con alguna discapacidad”, añade Román.
Medidas para garantizar el bienestar de la infancia
El Plan de Infancia aprobado recientemente por el Gobierno recoge medidas destinadas a promover la conciliación laboral y familiar. Igualmente, el Gobierno ha anunciado que el próximo Plan de Apoyo a las Familias incluirá medidas para promover la parentalidad positiva como un eje vertebrador de las políticas de infancia y familia.
Desde Save the Children celebramos estos anuncios y recordamos que millones de familias españolas están muy lejos de gozar de las condiciones idóneas que les permitan brindar a los niños y las niñas la estabilidad emocional y los cuidados que necesitan.
Junto a medidas económicas y sociales de gran calado que den una respuesta al creciente problema de la pobreza en España, es más necesario que nunca desarrollar políticas de conciliación y corresponsabilidad que garanticen el bienestar de los niños, favorezcan el buen trato y contribuyan a prevenir la violencia contra la infancia.
Comparte nuestro informe La conciliación de la vida laboral y familiar en España.
Los niños necesitan más conciliación
Comparecemos en el Congreso para pedir medidas que mejoren la conciliación laboral y familiar. Reclamamos permisos de maternidad y paternidad más largos, flexibilidad de horarios, más ayudas públicas o incentivos a las empresas para permitir excedencias.
Esta tarde comparecemos en la Subcomisión de conciliación, racionalización de horarios e igualdad del Congreso de los Diputados para reclamar permisos de maternidad y paternidad más largas, teletrabajo y flexibilidad de horarios en el ámbito laboral. Pedimos además que se aumenten las ayudas públicas a las familias con hijos y se concedan incentivos a las empresas para permitir el acceso a las excedencias por cuidado de hijos.
El cuidado y educación de los niños y las niñas, una responsabilidad social compartida
Defendemos el ejercicio de la parentalidad positiva, basada en el buen trato y sensible a las necesidades de los niños como la mejor manera de garantizar el bienestar de los niños y de formar futuros ciudadanos adultos, responsables y comprometidos con la sociedad.
Muchas familias no están en condiciones de ofrecer a sus hijos el tiempo y la atención que requieren para cubrir todas sus necesidades afectivas y sociales. Garantizar el adecuado cuidado y educación de los hijos debe ser una responsabilidad social compartida, que comprometa no sólo a los padres, sino también a los poderes públicos y a las empresas.
Pedimos al Congreso que se revisen y mejoren las normas y políticas de conciliación y de corresponsabilidad en España desde la óptica de las necesidades de la infancia. Favorecer condiciones sociales y laborales que permitan a los padres encontrar un equilibrio entre la vida laboral y familiar es una manera de proteger a la infancia y garantizar su máximo bienestar y adecuado desarrollo, así como una forma de prevenir la violencia contra los niños y las niñas.
“Deben buscarse soluciones basadas en un equilibrio racional entre los intereses de las empresas, las administraciones públicas y las familias, protegiendo especialmente a aquellas familias que se encuentran en mayor riesgo de vulnerabilidad, como las familias numerosas, monoparentales, con padres o madres con discapacidad, con adopciones múltiples, por acogimiento o con miembros con alguna discapacidad”, añade Román.
Medidas para garantizar el bienestar de la infancia
El Plan de Infancia aprobado recientemente por el Gobierno recoge medidas destinadas a promover la conciliación laboral y familiar. Igualmente, el Gobierno ha anunciado que el próximo Plan de Apoyo a las Familias incluirá medidas para promover la parentalidad positiva como un eje vertebrador de las políticas de infancia y familia.
Desde Save the Children celebramos estos anuncios y recordamos que millones de familias españolas están muy lejos de gozar de las condiciones idóneas que les permitan brindar a los niños y las niñas la estabilidad emocional y los cuidados que necesitan.
Junto a medidas económicas y sociales de gran calado que den una respuesta al creciente problema de la pobreza en España, es más necesario que nunca desarrollar políticas de conciliación y corresponsabilidad que garanticen el bienestar de los niños, favorezcan el buen trato y contribuyan a prevenir la violencia contra la infancia.
Comparte nuestro informe La conciliación de la vida laboral y familiar en España.
dilluns, 18 de març del 2013
The return
Hola de nou! Fa molt temps que no escrivia res al bloc potser per manca de temps, per canvis o noves aventures... o falta d'inspiració! No ho sé, la qüestió és que aquest cap de setmana he tingut alguna vivència que en veure-la em va venir el Pipaopopa al cap i això potser va ser una senyal, així que no la desaprofitarem! No?
Doncs, el que deia! Que què vaig viure aquest cap de setmana? Doncs, la nostra família (ara ja ampliada amb una altra nena des de fa 5 mesos, però això seran figues d'un altre paner) vam tenir la sort de guanyar una des les places del programa "Vacances en Família" de la Generalitat i com bé sabreu, es tracta de caps de setmana en Albergs on s'hi troben tot de famílies independents però que coincideixen en espais comuns amb l'objectiu de fer trobada i relacionar-se (o no) amb altres nens i nenes i les seves famílies . La qüestió és que allà, al menjador, em va tornar la inspiració. Érem tot de famílies cada una amb el seu estil, totes diferents però sense destacar en res. Unes més premisives, alres més estrictes; unes més controladores, altres més laxes. Fins que va arribar una família que em va fer atravessar el dinar.
Pare, mare i petita d'any i mig. Mare a taula, filla a taula ben lligada a la cadira, pare dret a les ordres de la matriarca. La mare treu un pot d'aquests de multifarinetes o dosificador de farinetes, prepara el plat de la petita. Fins aquí tot bé (lluny de com funcionem nosaltres, però legítim). I comença la funció! La petita, distreta com tota la resta dels nens i nenes del menjador, volia mirar i descobrir més que menjar-se aquell plat avorrit de cada dia. Nena menja! - Deia la mare entaforant-li la cullera a la boca. Nena seu bé i mira endavant! - Continuava la mare, sense dret a treva. Nena t'estàs portant molt malament! -Deia la mare a la filla perquè mirava tot aquell món nou per a ella en comptes de menjar cullera darrera cullera (sense pausa)! Pare porta tovallons! Que no ho veus que s'ha embrutat la nena! - Deia la mare a un pare que semblava un estaquirot no sé si per pròpia actitud o per por a represàlies. Entre els pares, nervis, males paraules, mirades de reüll als altres ocupants de la sala i tot això, amb nosaltres a la taula del costat. Què malament que ho vaig passar!
Fins que de sobte, el silenci. La nena de cop menjava cada cullerada sense perdre ni un segon, ja no es distreia, ja no s'embrutava perquè obria la boca sense problemes, mirava endavant... Sorpresa! Havia aparegut davant la nena un telèfon d'aquests moderns on s'hi poden veure vídeos! Just davant del seu plat. Uns dibuixos animats que van ser la glòria per als seus pares (o la mare) però no tinc tan clar que ho fossin per la nena. De cop ja no era a l'alberg, en un menjador amb altres nens i nenes, amb plats i safates i coses diferents i divertides... tornava a ser a casa. Una oportunitat perduda, francament.
Però tot no va acabar aquí. Per als propers àpats els pares havien "après la lliçó" i van venir més ben equipats! Amb "un DVD portàtil"! DVD, nena a la cadira, farinetes i cap endins! I quan la nena ja s'havia menjat fins a l'última cullerada, tocava menjar als pares. Llavors la nena ("què s'havia cregut!") demanava macarrons i olives i enciam i pa i pernil dolç! "Portat bé, tu ja has dinat!".
Nosaltres, ni de bon tros, som uns pares exemplars però aquest tipus de pràctiques ens conmouen perquè sabem que són innecessàries i lamentablement, segur que aquells pares pateixen perquè la seva nena no menja bé i tenen molts problemes perquè ho facin! Potser mai ningú (amb dret a fer-ho) no els hi ha dit que els nens poden menjar d'una altra manera. Espero que compartir aquest cap de setmana amb altres famílies els hagi ajudat a descobrir-ho.
Doncs, el que deia! Que què vaig viure aquest cap de setmana? Doncs, la nostra família (ara ja ampliada amb una altra nena des de fa 5 mesos, però això seran figues d'un altre paner) vam tenir la sort de guanyar una des les places del programa "Vacances en Família" de la Generalitat i com bé sabreu, es tracta de caps de setmana en Albergs on s'hi troben tot de famílies independents però que coincideixen en espais comuns amb l'objectiu de fer trobada i relacionar-se (o no) amb altres nens i nenes i les seves famílies . La qüestió és que allà, al menjador, em va tornar la inspiració. Érem tot de famílies cada una amb el seu estil, totes diferents però sense destacar en res. Unes més premisives, alres més estrictes; unes més controladores, altres més laxes. Fins que va arribar una família que em va fer atravessar el dinar.
Pare, mare i petita d'any i mig. Mare a taula, filla a taula ben lligada a la cadira, pare dret a les ordres de la matriarca. La mare treu un pot d'aquests de multifarinetes o dosificador de farinetes, prepara el plat de la petita. Fins aquí tot bé (lluny de com funcionem nosaltres, però legítim). I comença la funció! La petita, distreta com tota la resta dels nens i nenes del menjador, volia mirar i descobrir més que menjar-se aquell plat avorrit de cada dia. Nena menja! - Deia la mare entaforant-li la cullera a la boca. Nena seu bé i mira endavant! - Continuava la mare, sense dret a treva. Nena t'estàs portant molt malament! -Deia la mare a la filla perquè mirava tot aquell món nou per a ella en comptes de menjar cullera darrera cullera (sense pausa)! Pare porta tovallons! Que no ho veus que s'ha embrutat la nena! - Deia la mare a un pare que semblava un estaquirot no sé si per pròpia actitud o per por a represàlies. Entre els pares, nervis, males paraules, mirades de reüll als altres ocupants de la sala i tot això, amb nosaltres a la taula del costat. Què malament que ho vaig passar!
Fins que de sobte, el silenci. La nena de cop menjava cada cullerada sense perdre ni un segon, ja no es distreia, ja no s'embrutava perquè obria la boca sense problemes, mirava endavant... Sorpresa! Havia aparegut davant la nena un telèfon d'aquests moderns on s'hi poden veure vídeos! Just davant del seu plat. Uns dibuixos animats que van ser la glòria per als seus pares (o la mare) però no tinc tan clar que ho fossin per la nena. De cop ja no era a l'alberg, en un menjador amb altres nens i nenes, amb plats i safates i coses diferents i divertides... tornava a ser a casa. Una oportunitat perduda, francament.
Però tot no va acabar aquí. Per als propers àpats els pares havien "après la lliçó" i van venir més ben equipats! Amb "un DVD portàtil"! DVD, nena a la cadira, farinetes i cap endins! I quan la nena ja s'havia menjat fins a l'última cullerada, tocava menjar als pares. Llavors la nena ("què s'havia cregut!") demanava macarrons i olives i enciam i pa i pernil dolç! "Portat bé, tu ja has dinat!".
Nosaltres, ni de bon tros, som uns pares exemplars però aquest tipus de pràctiques ens conmouen perquè sabem que són innecessàries i lamentablement, segur que aquells pares pateixen perquè la seva nena no menja bé i tenen molts problemes perquè ho facin! Potser mai ningú (amb dret a fer-ho) no els hi ha dit que els nens poden menjar d'una altra manera. Espero que compartir aquest cap de setmana amb altres famílies els hagi ajudat a descobrir-ho.
dimarts, 27 de març del 2012
Reforma de la llei d'avortament
Gallardón: "La llibertat de la maternitat és el que fa les dones autènticament dones"
El ministre de Justícia ha tornat a fer servir una frase polèmica per defensar la seva reforma de la llei de l'avortament
El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha evocat Manuel Azaña per dir que la llibertat no fa feliços els homes, però sí que és el que els fa homes, i ha assegurat que val en aquest cas per assenyalar que la llibertat de la maternitat és la que fa les dones "autènticament dones".
"Mentre hi hagi a Espanya la més mínima possibilitat que una dona no pugui, en plenitud, exercir el seu dret a la maternitat, d'aquest grup parlamentari (PP) i d'aquest govern tindrà sempre la solidaritat i no l'actitud de silenci còmplice culpable que practica el Partit Socialista", ha emfatitzat al Senat.
El ministre ha respost al ple a una pregunta del senador socialista Roberto Lertxundi, que li ha preguntat si creu que les dones a Espanya han sigut alguna vegada més lliures que ara per decidir sobre la seva maternitat.
El parlamentari socialista ha relacionat la pregunta amb unes declaracions recents del ministre sobre el fet que les dones a Espanya "no són lliures per decidir sobre la seva maternitat", segons el senador.
Lertxundi ha recriminat que el ministre emprés en el seu moment conceptes que pertanyen a l'"univers de la intel·lectualitat d'esquerres" i al feminisme, com el de "violència estructural" i "violència estructural de gènere".
Segons el senador, va emprar aquests conceptes per proclamar polítiques "reaccionàries en matèria sexual" amb l'excusa de voler defensar les llibertats, cosa que ha considerat una "trampa".
Ajudar les dones que volen ser mares "no té res a veure", ha insistit, amb la reducció de l'accés a la interrupció de l'embaràs per als que volen fer-ho, sinó que s'ha de "castigar" els empresaris que discriminen les embarassades.
Ruiz-Gallardón ha replicat que l'actitud progressista i no conservadora consisteix a defensar que "mai una llibertat està prou garantida" i que sempre que hi hagi el més mínim dubte, encara que sigui per una persona, el govern i els poders públics han d'actuar.
"Això és el que farem nosaltres per garantir el dret a la maternitat", ha afegit.
També ha deduït que el senador no discrepava de les seves tesis de la violència estructural de gènere existent en alguns casos a Espanya, sinó que el que "molesta" el socialista és que un pretès monopoli d'utilització de determinats conceptes els hagi utilitzat un ministre que no pertany al socialisme.
"Jo parlo d'una llibertat per a la dona –ha dit el ministre–, que no es vegi condicionada ni per expectatives ni per prejudicis, una llibertat que signifiqui que no hagi de decidir en funció d'interessos econòmics, sinó en funció de la seva pròpia llibertat d'elecció".
Ha afegit que parla d'una llibertat que no existeix quan falta el suport familiar, com a conseqüència de ser immigrant i de ser lluny, o de falta de suport social perquè està desestructurada la seva família.
"Parlo d'una llibertat que consisteix en el fet que una dona que s'enfronta al gravíssim conflicte de decidir si interromp o no el seu embaràs tingui una resposta per part dels poders públics que arribi molt més lluny de dir-li: 'Està despenalitzat (l'avortament), m'oblido del teu problema'".
El ministre de Justícia ha tornat a fer servir una frase polèmica per defensar la seva reforma de la llei de l'avortament
El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha evocat Manuel Azaña per dir que la llibertat no fa feliços els homes, però sí que és el que els fa homes, i ha assegurat que val en aquest cas per assenyalar que la llibertat de la maternitat és la que fa les dones "autènticament dones".
"Mentre hi hagi a Espanya la més mínima possibilitat que una dona no pugui, en plenitud, exercir el seu dret a la maternitat, d'aquest grup parlamentari (PP) i d'aquest govern tindrà sempre la solidaritat i no l'actitud de silenci còmplice culpable que practica el Partit Socialista", ha emfatitzat al Senat.
El ministre ha respost al ple a una pregunta del senador socialista Roberto Lertxundi, que li ha preguntat si creu que les dones a Espanya han sigut alguna vegada més lliures que ara per decidir sobre la seva maternitat.
El parlamentari socialista ha relacionat la pregunta amb unes declaracions recents del ministre sobre el fet que les dones a Espanya "no són lliures per decidir sobre la seva maternitat", segons el senador.
Lertxundi ha recriminat que el ministre emprés en el seu moment conceptes que pertanyen a l'"univers de la intel·lectualitat d'esquerres" i al feminisme, com el de "violència estructural" i "violència estructural de gènere".
Segons el senador, va emprar aquests conceptes per proclamar polítiques "reaccionàries en matèria sexual" amb l'excusa de voler defensar les llibertats, cosa que ha considerat una "trampa".
Ajudar les dones que volen ser mares "no té res a veure", ha insistit, amb la reducció de l'accés a la interrupció de l'embaràs per als que volen fer-ho, sinó que s'ha de "castigar" els empresaris que discriminen les embarassades.
Ruiz-Gallardón ha replicat que l'actitud progressista i no conservadora consisteix a defensar que "mai una llibertat està prou garantida" i que sempre que hi hagi el més mínim dubte, encara que sigui per una persona, el govern i els poders públics han d'actuar.
"Això és el que farem nosaltres per garantir el dret a la maternitat", ha afegit.
També ha deduït que el senador no discrepava de les seves tesis de la violència estructural de gènere existent en alguns casos a Espanya, sinó que el que "molesta" el socialista és que un pretès monopoli d'utilització de determinats conceptes els hagi utilitzat un ministre que no pertany al socialisme.
"Jo parlo d'una llibertat per a la dona –ha dit el ministre–, que no es vegi condicionada ni per expectatives ni per prejudicis, una llibertat que signifiqui que no hagi de decidir en funció d'interessos econòmics, sinó en funció de la seva pròpia llibertat d'elecció".
Ha afegit que parla d'una llibertat que no existeix quan falta el suport familiar, com a conseqüència de ser immigrant i de ser lluny, o de falta de suport social perquè està desestructurada la seva família.
"Parlo d'una llibertat que consisteix en el fet que una dona que s'enfronta al gravíssim conflicte de decidir si interromp o no el seu embaràs tingui una resposta per part dels poders públics que arribi molt més lluny de dir-li: 'Està despenalitzat (l'avortament), m'oblido del teu problema'".
dimarts, 20 de març del 2012
Impressionant!
La història d'unes nenes bessones siameses de casa nostra que van ser separades amb èxit. Impressionant!
http://www.324.cat/video/4007950/Reportatge-ampliat-per-al-324-del-cas-de-les-siameses-separades-amb-exit
http://www.324.cat/video/4007950/Reportatge-ampliat-per-al-324-del-cas-de-les-siameses-separades-amb-exit
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
