Benvinguda al bloc sobre maternitat i criança on
si el/la petit/a té gana ... popa, si té son... popa, si té fred o calor... popa, si té por... popa, si està content/a... popa ...
Així què, pipa o popa?


Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Porta-nadons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Porta-nadons. Mostrar tots els missatges

dimarts, 8 de febrer del 2011

Jocusixo (porta-petits)

Ara fa dies que no penjava cap creació, si se li pot dir així, costurera. Però avui us en penjaré una, que per haver estat feta amb un parell d'hores trobo que m'ha quedat prou bé.

Es tracta d'una cosa per poder dur els petits que ja caminen al coll, que com bé sabeu no paren de pujar i baixar contínuament, amb l'objectiu que no et carreguis l'esquena ni les espatlles.

Abans d'ahir em vaig inspirar, i agafant la idea d'una cosa que havia vist a una amiga i que al mercat costa mínim 60€, em vaig fer això:



És com una ronyonera que porta porex dins la butxaca, de manera que queda com un seient dur on hi pot seure el petit. I queda així:



La veritat és que estèticament és molt lleig i no crec que ho porti pel carrer, però és pràctic i pel que he pogut comprovar de moment és força útil. Jo el porto posat (no pesa gens) i cada cop que vol pujar al coll me li assec. A ella li encanta!

Això sí, a diferència dels altres porta-nadons, amb aquest l'has d'aguantar amb el braç. Però sols està pensat per moments breus.

Si a alguna li interessen els detalls de com es fa, ja m'ho dirà.

dilluns, 26 de juliol del 2010

Jocusixo! (3a part)

Aquest cop m'he fet un Mei-Tai. Si ho recordeu, el dia que vaig parlar del fulard (nena on et porto?) vaig anomenar tot un seguit de porta-nadons diferents entre els quals hi havia els Mei-Tais que són un sistema concret per portar els nadons provinent de l'Àsia. En aquest cas tampoc porta anelles ni sivelles ni altres objectes afegits tret de la pròpia tela. Però a diferència del fulard que és senzillament una tela llarga que entrellacem per tal que hi poguem dur el petit, el Mei-Tai consta d'un rectangle de roba amb 3 tirants (un a la cintura i un per a cada espatlla).

És molt senzill de fer i, atès que comprar-lo et pot costar tranquil·lament 70€, us proposo que us el proveu de fer i veureu que és mòlt còmode.

Amb ell es pot dur el petit davant o darrere i posar-te'l i treure'l és molt fàcil.

Aquí teniu unes fotos de com m'ha quedat (com sempre amb la cortesia de la nina Josefina):



Si el voleu fer només necessiteu roba de cotó 100% per fer el cos, loneta per fer les tires i guata per fer més tova la zona de la cintura i les espatlles del portador i la zona del cap del petitó.

Com que sóc molt pràctica, aquest (com la bandolera que ja us vaig ensenyar) també l'he fet reversible i per l'altra banda és taronja.

Apa, ja em direu si us agrada!

dijous, 17 de juny del 2010

Cotxet vs fulard

Aquí teniu l'enllaç a un vídeo per riure una mica tret del programa Qui els va Parir que va emetre TV3.


I ara què, cotxet o fulard?

dimarts, 8 de juny del 2010

Diferents o iguals?

Avui us penjo un petit reportatge que es va fer a la TVE 2.

Tracta de mares que transporten als seus nadons lligats amb mocadors, que donen el pit durant anys, que dormen amb els nens... Són mares immigrades que parlen de la maternitat als seus països d'origen i com la viuen a Espanya.

Després de veure'l em sento molt de tot arreu, perquè a casa nostra hi tenim una miqueta de tot! Si en el fons no som tan diferents...

divendres, 21 de maig del 2010

Jocusixo!

Avui he decidit fer-me una bandolera per dur a la petiteta. Ja l'he acabat i us la vull ensenyar. Jo trobo que m'ha quedat molt xula.

És molt senzilla de fer. Només cal un parell de teles (perquè sigui reversible) 3 vegades més llargues que la distància entre la part més enfora de la teva espatlla i la cintura del costat contrari i uns 70-90cm d'ample, un parell d'anelles d'alumini, màquina de cosir i fil i ja està... a cosir!

Cal tenir en compte, però, que la tela sigui 100% cotó o lli i les anelles estiguin concebudes per aquest fi. Si tens en compte això i tens una mica de traça cosint... ja tens una bandolera!

Aquí en teniu una foto. A veure si us agrada!



PD: La que hi porto a dins no és ma filla! No és tan morena ni té les orelles tan grans! És la Minie que molt amablement s'ha ofert a fer de maniquí!

divendres, 7 de maig del 2010

Nena, on et porto?

Encara recordo el meu primer contacte amb un fulard. Algú es preguntarà a què em refereixo: a un mocador de coll, al fulard escolta, un drap...? Doncs, sí, em refereixo a una cosa que no dista gaire de les anomenades anteriorment: el fulard porta-nadons.

Dins el món del portatge de petitons hi ha mil i una coses per escollir. El més concorregut sol ser el cotxet, càrrec que comparteix amb el de ser el més inútil (bé, ho deixaríem amb el menys pràctic per no ser tan taxativa). També ens podem trobar les motxilles porta-nadons, força populars però un pèl carregoses així com poc ergonòmiques per un i per altre. A partir d'aquí, i amb una creixent popularitat, comença un món ple de sistemes porta-nadons molt ampli: bandoleres, pouchs, mei-tais, motxilles ergonòmiques de tot tipus i fulards.

Doncs, com deia al principi, el primer cop que vaig veure un nadó en un fulard, era la filla d'uns amics i el primer que vaig preguntar va ser: "vols dir que hi va bé aquí dins, pobreta? Encara s'ofegarà!". La resposta va ser clara i contundent: "Sí, hi va molt bé." Santa ignorància la meva... quants cops me l'he sentit fer a mi aquesta pregunta... Doncs això, de tots els sistemes per portar la petita el que se'ns dubte he trobat més pràctic per a totes dues ha estat el fulard.

El fulard és simplement un drap o mocador (millor si està teixit amb una tela i un sistema de teixit exprés per aquest fi) que s'enrotlla al voltant del cos del portador amb l'objectiu de posar-hi el petit a dins. No calen sivelles, anelles o altres estris per tancar-lo, un nus i ja està. Entre tu i el petitó només hi ha el contacte de la vostra pell, ni sistemes per fer bossa, ni teles ni res de res. Hi ha mil maneres de poder-lo dur (davant, darrere, al costat, tombat...) no està limitat a una o dues posicions. És pràctic de dur ja que s'adapta al teu cos i al del menut, és pràctic per traginar ja que tens les dues mans desocupades i vas amb el teu cos i prou, però cal pràctica per posar-se'l (quan se sap fer, però, és molt ràpid i senzill!). I el que és més important, el petit hi va de conya! I hi pot fer sontets, mirar els pardals com passen o simplement disfrutar de tot el que l'envolta sabent que està més protegit que mai!

Ara, després d'anys d'aquella pregunta ingènua, si em preguntessin què recomanaria per dur un petitet amunt i avall no dubtaria gens: el fulard! I més si has d'anar al supermercat (o prefereixes posar-lo en aquells carros habilitats per nadons? ecs!), o a "passejar" per Barcelona (o prefereixes pujar i baixar el cotxet del metro al carrer 25 vegades escales amunt i avall..) o del cotxe al CAP (amb el temps que tardes a carregar i descarregar el cotxet del cotxe...) o ...