I també he penjat aquesta altra cançó que, en aquest cas, me la va fer arribar molt amablement l'Onavis una mare bona seguidora d'aquest i els meus altres blocs.
A veure si us agrada. A mi em fa molt riure. Bé en realitat la lletra no fa gaire gràcia ja que van esquarterant un rei mort, però ja sabem com van aquestes cançons infantils... algunes lletres fan por!
Aquí la teniu (cliqueu damunt la cançó per sentir-ne la música):
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Per aprendre.... Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Per aprendre.... Mostrar tots els missatges
divendres, 8 d’abril del 2011
Nyigo, nyago
He penjat aquesta altra cançó de falda al bloc de Jocs de falda que espero que també us agradi. És molt divertida!
(Cliqueu damunt la cançó per sentir-ne la música)
(Cliqueu damunt la cançó per sentir-ne la música)
Mans Manetes
He penjat aquesta nova cançoneta al bloc de Jocs de falda que espero que us agradi (Cliqueu damunt la cançó per sentir-ne la música):
dimarts, 15 de març del 2011
Bones idees (de nou)
No sé si són bones idees o coses pràctiques però jo us les apunto per si us poden ser útils:
- Segur que totes heu anat amb els vostres fills a alguna festa major, fira, "cavallitos"... sense anar més lluny segur que totes heu anat a algun acte del Carnestoltes d'aquest passat cap de setmana. I totes haureu vist els tan apreciats pels nens globus gegants i cars i que duren poc a les mans dels nens perquè s'escapen volant i ... sí, aquells globos que tots els nens acaben demanant algun dia i el que tots els pares de ben segur que acaben picant i comprant.
Doncs a casa nostra hem trobat la solució (al menys de moment). Es tracta d'aprofitar i no llençar aquell pal que algun dia t'han donat enganxat amb un globus en alguna botiga i tenir a casa un paquet d'aquests inflables. I llestos, abans de sortir de casa a passejar per la fira heu d'inflar un globus, posar-lo enganxat a aquell pal que tenim guardat i ja està! A passejar amb la filla contenta amb el seu globus! I el que és més important: lliures d'estar temptats per aquells enormes i cars inflables!
- Les joguines de bany sempre acaben sent aneguets, ninotets que disparen aigua, llibres de plàstic... joguines que van prou bé una època, però que es fan aborrides a mesura que els nens es van fent grans. Una proposta que alhora ens servirà per afavorir el desenvolupament motriu i la curiositat dels nostres fills és donar-los un parell de gots de plàstic (d'aquells reutilitzables de les festes i que no acabes tornant mai per col·laborar p.ex) i un colador de cuina, per exemple. Amb ells podran fer trasvassaments d'aigua o descobrir com s'escola l'aigua o... També donar-los un parell o tres de pilotetes: una d'aquelles d'espuma que absorveix l'aigua però continua flotant, una de plàstic típica que flota i una de les que s'enfosen (tipus golf). Amb elles descobriran i podran jugar a moltes coses convinades amb els gots i l'escorredor.
- Segur que quan vau parir us van regalar alguna cistelleta de mimbre. Si us la van regalar rectangular i una mica gran (i sinó la podeu comprar) la podeu fer servir per posar-hi uns quants contes dels vostres fills ben col·locats amb el llom mirant amunt i deixant-la a la seva altura (al terra és un bon lloc) de manera que sempre tindrà una selecció de contes a disposició per poder agafar els contes ell i escollir el que més li vingui de gust. Pot semblar una vajanada però és molt important per a la seva autonomia.
Espero que us serveixin les idees d'aquesta nova edició de Bones idees!
Apa, salut!
- Segur que totes heu anat amb els vostres fills a alguna festa major, fira, "cavallitos"... sense anar més lluny segur que totes heu anat a algun acte del Carnestoltes d'aquest passat cap de setmana. I totes haureu vist els tan apreciats pels nens globus gegants i cars i que duren poc a les mans dels nens perquè s'escapen volant i ... sí, aquells globos que tots els nens acaben demanant algun dia i el que tots els pares de ben segur que acaben picant i comprant.
Doncs a casa nostra hem trobat la solució (al menys de moment). Es tracta d'aprofitar i no llençar aquell pal que algun dia t'han donat enganxat amb un globus en alguna botiga i tenir a casa un paquet d'aquests inflables. I llestos, abans de sortir de casa a passejar per la fira heu d'inflar un globus, posar-lo enganxat a aquell pal que tenim guardat i ja està! A passejar amb la filla contenta amb el seu globus! I el que és més important: lliures d'estar temptats per aquells enormes i cars inflables!
- Les joguines de bany sempre acaben sent aneguets, ninotets que disparen aigua, llibres de plàstic... joguines que van prou bé una època, però que es fan aborrides a mesura que els nens es van fent grans. Una proposta que alhora ens servirà per afavorir el desenvolupament motriu i la curiositat dels nostres fills és donar-los un parell de gots de plàstic (d'aquells reutilitzables de les festes i que no acabes tornant mai per col·laborar p.ex) i un colador de cuina, per exemple. Amb ells podran fer trasvassaments d'aigua o descobrir com s'escola l'aigua o... També donar-los un parell o tres de pilotetes: una d'aquelles d'espuma que absorveix l'aigua però continua flotant, una de plàstic típica que flota i una de les que s'enfosen (tipus golf). Amb elles descobriran i podran jugar a moltes coses convinades amb els gots i l'escorredor.
- Segur que quan vau parir us van regalar alguna cistelleta de mimbre. Si us la van regalar rectangular i una mica gran (i sinó la podeu comprar) la podeu fer servir per posar-hi uns quants contes dels vostres fills ben col·locats amb el llom mirant amunt i deixant-la a la seva altura (al terra és un bon lloc) de manera que sempre tindrà una selecció de contes a disposició per poder agafar els contes ell i escollir el que més li vingui de gust. Pot semblar una vajanada però és molt important per a la seva autonomia.
Espero que us serveixin les idees d'aquesta nova edició de Bones idees!
Apa, salut!
divendres, 18 de febrer del 2011
Animalades
De ben segur que la majoria estareu d'acord amb mi que els animals són un element molt present en els primers mesos i anys dels nostres infants. Per exemple, si pensem un moment en el primer llibre que van tenir els nostres petitons, probablement (i quasi posaria les mans al foc), era d'animals o tenia algun animal o, si pensem en el primer que van dir, desenganyem-nos, no va ser ni Papa ni Mama, segurament va ser Muuuuu!
A casa nostra tenim la sort i el privilegi (o mala sort per molts altres) de tenir força veïns amb animals. Sort ja que els tenim prou aprop per poder-los anar veure tot passejant però suficient lluny per no sentir-ne olors ni el guirigall i, privilegi perquè mirar contes està molt bé però veure'ls en directe és molt millor.
Avui mateix, per exemple, hem pogut fer la "ruta del bestiar": primer a Can Roig a veure les vaques (que resulta que ara ja no li agrada veure-les de tan aprop, deu ser que comença a sortir el sentiment de la por...); després cap a Can Feliuet a veure porcs (i els seus gossos bordadors); més a munt una altra granja de conills de no sé qui acompanyades de dues cabretes xafarderes (Tranca i Barranca em va dir que es deien la mestressa) i; per anar tancant la passejada a Can Oliveres a veure en Macario, un ruc vellet que últimament es deixa veure més i la Perleta, el seu gosset petaner d'aquells tan petitons que semblen boles. Sens dubte una ruta fantàstica i privilegiada que a mi i a la petita ens encanta!
I ja ens agradaria poder tenir tots aquests animals a casa però de moment ens conformem (i satisfets) de poder tenir dues gosses i dues gallines. La relació que es crea entre els infants i els animals és molt maca. Els infants aprenen coses dels animals que els humans no els podem donar ni ensenyar alhora que aprenen a tenir-ne cura i com es desenvolupen.
Amb els animals, tot és un munt d'avantatges. I si mai us heu plantejat tenir-ne un a casa (i parlo per un gos, per exemple), no tingueu por, els animals no ataquen les persones (ni es mengen els recent nascuts, ni cal que dormin amb la primera robeta del nadó, ni se li tiraran al damunt i el faran caure, ni li empeguen malalties...) si no és que hi ha alguna cosa estranya entremig i estan mal educats, és clar! El demés que sovint podem sentir... són simples animalades!
A casa nostra tenim la sort i el privilegi (o mala sort per molts altres) de tenir força veïns amb animals. Sort ja que els tenim prou aprop per poder-los anar veure tot passejant però suficient lluny per no sentir-ne olors ni el guirigall i, privilegi perquè mirar contes està molt bé però veure'ls en directe és molt millor.
Avui mateix, per exemple, hem pogut fer la "ruta del bestiar": primer a Can Roig a veure les vaques (que resulta que ara ja no li agrada veure-les de tan aprop, deu ser que comença a sortir el sentiment de la por...); després cap a Can Feliuet a veure porcs (i els seus gossos bordadors); més a munt una altra granja de conills de no sé qui acompanyades de dues cabretes xafarderes (Tranca i Barranca em va dir que es deien la mestressa) i; per anar tancant la passejada a Can Oliveres a veure en Macario, un ruc vellet que últimament es deixa veure més i la Perleta, el seu gosset petaner d'aquells tan petitons que semblen boles. Sens dubte una ruta fantàstica i privilegiada que a mi i a la petita ens encanta!
I ja ens agradaria poder tenir tots aquests animals a casa però de moment ens conformem (i satisfets) de poder tenir dues gosses i dues gallines. La relació que es crea entre els infants i els animals és molt maca. Els infants aprenen coses dels animals que els humans no els podem donar ni ensenyar alhora que aprenen a tenir-ne cura i com es desenvolupen.
Amb els animals, tot és un munt d'avantatges. I si mai us heu plantejat tenir-ne un a casa (i parlo per un gos, per exemple), no tingueu por, els animals no ataquen les persones (ni es mengen els recent nascuts, ni cal que dormin amb la primera robeta del nadó, ni se li tiraran al damunt i el faran caure, ni li empeguen malalties...) si no és que hi ha alguna cosa estranya entremig i estan mal educats, és clar! El demés que sovint podem sentir... són simples animalades!
dimarts, 9 de novembre del 2010
Bones idees... per aprendre!
Fa temps que tenia al cap unes idees i no hi pensava mai a compartir-les així que aquí les teniu:
1. Una família de conte. Es tracta de fer-los-hi un àlbum de fotos als nostres petits amb imatges de la família. És una idea que va tenir una amiga meva per a la seva filla i em va semblar genial. Mitjançant aquests webs amb què es pot fer àlbums amb les fotografies digitals fas un àlbum en què a cada pàgina hi ha un membre de la família (avis, padrins, tiets, cosins, pares). És molt senzill de fer i queda molt "resultón" alhora que molt resistent.
2. Pintant. Aquesta és una idea de ma cunyada i la trobo força interessant ara que els nostres petits aviat voldran començar a experimentar amb les pintures. El que hem de fer és guardar (o aconseguir) els pots de desodorant buits del tipus roll-on, rentar-los bé i deprés obrir-los i posar-los-hi pintura. I finalment... via lliure per pintar!
3. Llums de colors. Als nens els crida molt l'atenció les coses de colors. El que us proposo és fer tints de colors amb aigua i posar-los en pots o ampolles de plastic ben tapades. Després en una habitació fosca es posen els pots en fila i se'ls-hi projecta llum amb una llanterna i veureu com els petits al·lucinen. Es pot acompanyar amb música o amb un conte... Per fer el tint de color es pot fer sucant-hi paper pinotxo de colors o bé (i a mi m'agrada més perquè així recicles) posant-hi rotuladors secs que en contacte amb l'aigua perden el color que queda a l'espuma que porten. Tingueu la precaució de tancar bé les ampolles!
A veure si us agraden aquestes idees que com veieu són totes molt senzilles de fer i tenen molt bon resultat.
1. Una família de conte. Es tracta de fer-los-hi un àlbum de fotos als nostres petits amb imatges de la família. És una idea que va tenir una amiga meva per a la seva filla i em va semblar genial. Mitjançant aquests webs amb què es pot fer àlbums amb les fotografies digitals fas un àlbum en què a cada pàgina hi ha un membre de la família (avis, padrins, tiets, cosins, pares). És molt senzill de fer i queda molt "resultón" alhora que molt resistent.
2. Pintant. Aquesta és una idea de ma cunyada i la trobo força interessant ara que els nostres petits aviat voldran començar a experimentar amb les pintures. El que hem de fer és guardar (o aconseguir) els pots de desodorant buits del tipus roll-on, rentar-los bé i deprés obrir-los i posar-los-hi pintura. I finalment... via lliure per pintar!
3. Llums de colors. Als nens els crida molt l'atenció les coses de colors. El que us proposo és fer tints de colors amb aigua i posar-los en pots o ampolles de plastic ben tapades. Després en una habitació fosca es posen els pots en fila i se'ls-hi projecta llum amb una llanterna i veureu com els petits al·lucinen. Es pot acompanyar amb música o amb un conte... Per fer el tint de color es pot fer sucant-hi paper pinotxo de colors o bé (i a mi m'agrada més perquè així recicles) posant-hi rotuladors secs que en contacte amb l'aigua perden el color que queda a l'espuma que porten. Tingueu la precaució de tancar bé les ampolles!
A veure si us agraden aquestes idees que com veieu són totes molt senzilles de fer i tenen molt bon resultat.
dimarts, 2 de novembre del 2010
A la tardor... ni fred ni calor!
Ja sé que ja ha passat un dia de la festa de la Castanyada però ja fa dies que volia penjar-vos la cançó i el conte de la Castanyera i a l'estar malaltones no ho havia pogut fer. Així que aquí les teniu:
La cançó la teniu en aquest vídeo:
El conte el teniu en aquest enllaç: La castanyera
La cançó la teniu en aquest vídeo:
El conte el teniu en aquest enllaç: La castanyera
dimecres, 11 d’agost del 2010
El joc heurístic
Com a continuació a la Panera dels tresors trobem l'anomenat "Joc heurístic amb objectes" pensat per a infants d'entre 12 i 20/24 mesos. Es tracta d'una activitat pensada per fer amb un grupet de menuts dins el context de l'escola bressol però és fàcilment adaptable per fer-la a casa.
El joc heurístic amb objectes és una activitat que aprofita les accions espontànies dels petits i les potencia. Contribueix a estructurar el pensament, el llenguatge i les accions dels infants. Té dues fases: durant la primera, exploren el material i combinen uns objectes amb altres; durant la segona fase, orientats per l'adult (en aquest cas el pare o la mare) i de manera organitzada, recullen el material.
Per tal de desenvolupar l'activitat cal tres tipus de material:
El joc té, com dèiem, 2 parts: una primera d'exploració on l'infant troba el material i actua lliurement amb ell i l'explora i el combina (ficar i treure, arrenglerar, aparellar, empilar, encaixar...) i, una segona de recollida on és l'hora d'aplegar tot el material posant-lo a la bossa corresponent que els hi oferirem l'adult. Aquesta part estarà dirigida per nosaltres.
Amb aquesta activitat, que no durarà més de 45 minuts i que anirem fent de tant en tant, podem aconseguir un munt de coses com avançar amb l'estructuració del pensament, augmentar la capacitat de concentració i comprensió verbal pel fet de relacionar fets i esdeveniments concrets amb el llenguatge, entre molts altres.
Us penjo un vídeo que he trobat per fer-vos una idea de l'activitat:
Des del meu punt de vista, tot això es pot adaptar perfectament a l'especificitat pròpia de cada llar aprofitant allò que ens agradi més a pares i petits.
Si voleu més informació sobre l'activitat podeu trobar-la al llibre "El Joc de la Descoberta" de la Tere Majem i Pepa Òdena de venda a les llibreries Abacus.
El joc heurístic amb objectes és una activitat que aprofita les accions espontànies dels petits i les potencia. Contribueix a estructurar el pensament, el llenguatge i les accions dels infants. Té dues fases: durant la primera, exploren el material i combinen uns objectes amb altres; durant la segona fase, orientats per l'adult (en aquest cas el pare o la mare) i de manera organitzada, recullen el material.
Per tal de desenvolupar l'activitat cal tres tipus de material:
- Els objectes: han de ser fàcilment combinables entre ells recuperats de la natura, recollits a casa, al comerç, confeccionats expressament o comprats. Han de ser fàcilment manejables i n'hi ha d'haver en quantitat suficient (entre 15 o 20).
- Els contenidors: pots de cartró, de llauna, capses de fusta o similars... (de 20cm de base a tot estirar. El seu objectiu és servir de receptacle a un objecte o més, facilitar tot tipus d'activitat i afavorir les consegüents experiències d'exploració. 3 o 4 pots per infant.
- Les bosses: Són de roba d'uns 50x50cm i n'hi ha d'haver una per cada tipus d'objecte. Tenen l'objectiu de conservar el material quan no s'utilitza i permetre la recollida dels objectes acabada l'activitat.
El joc té, com dèiem, 2 parts: una primera d'exploració on l'infant troba el material i actua lliurement amb ell i l'explora i el combina (ficar i treure, arrenglerar, aparellar, empilar, encaixar...) i, una segona de recollida on és l'hora d'aplegar tot el material posant-lo a la bossa corresponent que els hi oferirem l'adult. Aquesta part estarà dirigida per nosaltres.
Amb aquesta activitat, que no durarà més de 45 minuts i que anirem fent de tant en tant, podem aconseguir un munt de coses com avançar amb l'estructuració del pensament, augmentar la capacitat de concentració i comprensió verbal pel fet de relacionar fets i esdeveniments concrets amb el llenguatge, entre molts altres.
Us penjo un vídeo que he trobat per fer-vos una idea de l'activitat:
Des del meu punt de vista, tot això es pot adaptar perfectament a l'especificitat pròpia de cada llar aprofitant allò que ens agradi més a pares i petits.
Si voleu més informació sobre l'activitat podeu trobar-la al llibre "El Joc de la Descoberta" de la Tere Majem i Pepa Òdena de venda a les llibreries Abacus.
dimarts, 20 de juliol del 2010
Al pas, al trot, al galop!
Des de sempre, les persones que han tingut cura dels nadons han jugat amb ells per entretenir-los. El pas del temps ha fet que alguns d'aquests jocs passin de generació en generació, són els que ha seleccionat el criteri espontani popular. Malgrat la seva aparent simplicitat, els jocs de falda són petites obres d'art que no només entretenen sinó que faciliten el desenvolupament dels nens, els ajuden a adquirir els primers coneixements, estimulen els seus sentits i enforteixen la relació amb els adults.
Malauradament, avui són moltes les persones que ja no els coneixen i no poden fer-los servir quan estan amb els petits. Si algun dia es perdessin definitivament, no només hauríem oblidat una part molt important de la nostra cultura tradicional sinó que hauríem deixat de fer servir una eina excel·lent de relació amb el més petitons.
Per a que això no passi, i des del meu humil bloc, n'aniré penjant algunes ja sigui en format vídeo o transcrites, de tant en tant.
Avui us en penjo una que a ma filla li encanta. Ens posarem al petit a la falda mirant-te i li direm: Com va el cavall?. I llavors respondrem: Al pas, al pas, al pas tot movent les cames a un ritme lent i així amb el trot i el galop on cada cop augmentarem el ritme fins acabar tots dos rient. Recordeu que quasi sempre els jocs de falda acaben amb una abraçada.
Aquí en teniu un vídeo que n'he trobat:
dissabte, 10 de juliol del 2010
Catalunya triomfant!
Avui em sembla un dia apropiat per penjar aquest enllaç (clica sobre la imatge):
Es tracta d'un lloc web on hi ha la lletra de totes les cançons d'aquest disc. Són lletres senzilles i amenes que parlen de la història de Catalunya.
Musicalment està força bé. Està fet a mode de conte/explicació intercalant-hi les cançons, les lletres de les quals són a l'enllaç.
Es tracta d'un disc de força anys enrere però de plena vigència per ser sobre història. Si teniu ocasió de tenir-lo us l'aconsello ja que és una eina força vàlida i entretinguda d'explicar als nostres fills la història del nostre país.
No deixem que la coneixença del nostre país i la nostra llengua quedin en l'atzar. Transmetre i fer conèixer als nostres fills la nostra història i els sentiments per la nostra terra depèn de nosaltres i, d'ells, el seu futur!
Es tracta d'un lloc web on hi ha la lletra de totes les cançons d'aquest disc. Són lletres senzilles i amenes que parlen de la història de Catalunya.
Musicalment està força bé. Està fet a mode de conte/explicació intercalant-hi les cançons, les lletres de les quals són a l'enllaç.
Es tracta d'un disc de força anys enrere però de plena vigència per ser sobre història. Si teniu ocasió de tenir-lo us l'aconsello ja que és una eina força vàlida i entretinguda d'explicar als nostres fills la història del nostre país.
No deixem que la coneixença del nostre país i la nostra llengua quedin en l'atzar. Transmetre i fer conèixer als nostres fills la nostra història i els sentiments per la nostra terra depèn de nosaltres i, d'ells, el seu futur!
dimecres, 16 de juny del 2010
Entrevista a la pedagoga musical Marta Minguella
El passat dilluns, al programa d'entrevistes Singulars del Canal 33, van entrevistar* a la pedagoga musical Marta Minguella la qual ha dedicat tota la seva vida a l'ensenyament de la música als infants. La seva manera d'ensenyar (o potser seria millor dir: de transmetre la música) es basa en el principi (des del meu punt de vista molt important) de deixar als nens ser nens. Parteix de la motivació i la creativitat com a elements de treball.
Segons la Sra. Minguella (i al meu entendre) si als nens se'ls deixa ser nens seran feliços i faran feliços a qui els estimen.
Ella, juntament amb la Fundació que dirigeix (Fundación Nins), promou un manifest en què reclamen que els nens siguin nens en totes les vessants de la seva vida.
Aquí teniu l'entrevista que li van fer:
*Aquesta entrevista la puc penjar gràcies a una amiga informadora fidel a qui li agraeixo de tot cor el seu servei! Gràcies noia!
Segons la Sra. Minguella (i al meu entendre) si als nens se'ls deixa ser nens seran feliços i faran feliços a qui els estimen.
Ella, juntament amb la Fundació que dirigeix (Fundación Nins), promou un manifest en què reclamen que els nens siguin nens en totes les vessants de la seva vida.
Aquí teniu l'entrevista que li van fer:
*Aquesta entrevista la puc penjar gràcies a una amiga informadora fidel a qui li agraeixo de tot cor el seu servei! Gràcies noia!
dijous, 10 de juny del 2010
Compartim el temps!
Avui penjaré l'enllaç a un material que he trobat al web de la Generalitat del DASC (Departament d'Acció Social i Ciutadania).
Es tracta d'una campanya amb el nom Compartim els temps! dirigida a implicar a tota la societat catalana en l'assoliment d'un repartiment més equitatiu de les feines domèstiques i de cura entre totes les persones membres de la família.
En aquesta web hi trobareu materials de suport per fer activitats i jocs educatius que afavoreixen la corresponsabilitat i promouen comportaments basats en el respecte i la no discriminació entre homes i dones. Les activitats que s'hi proposen volen donar pautes a les famílies perquè trenquem els estereotips entorn de les tasques familiars i domèstiques i eduquem els nens i les nenes en els beneficis que suposa el repartiment equitatiu d'aquestes tasques entre totes les persones de la llar.
Està força bé. Segurament per moltes (o molts) lectores d'aquest bloc encara us falta una mica per poder-ho tractar amb els vostres nenets però potser quan ens calgui aquest material ja no està penjat. Així que aquí en teniu l'enllaç (cliqueu sobre la imatge):
Espero que us agradi!
Es tracta d'una campanya amb el nom Compartim els temps! dirigida a implicar a tota la societat catalana en l'assoliment d'un repartiment més equitatiu de les feines domèstiques i de cura entre totes les persones membres de la família.
En aquesta web hi trobareu materials de suport per fer activitats i jocs educatius que afavoreixen la corresponsabilitat i promouen comportaments basats en el respecte i la no discriminació entre homes i dones. Les activitats que s'hi proposen volen donar pautes a les famílies perquè trenquem els estereotips entorn de les tasques familiars i domèstiques i eduquem els nens i les nenes en els beneficis que suposa el repartiment equitatiu d'aquestes tasques entre totes les persones de la llar.
Està força bé. Segurament per moltes (o molts) lectores d'aquest bloc encara us falta una mica per poder-ho tractar amb els vostres nenets però potser quan ens calgui aquest material ja no està penjat. Així que aquí en teniu l'enllaç (cliqueu sobre la imatge):
Espero que us agradi!
dimecres, 9 de juny del 2010
Bones idees
Avui m'he proposat compartir amb vosaltres algunes bones idees que potser un dia us poden servir.
1a bona idea: Des que la petita gateja el canvi de pantalons és constant! A casa nostra, tot i escombrar i fregar mínim un cop al dia, al tenir jardí i els carrers no pavimentats, el terra no passa la prova del algodón la qual cosa implica que els pantalons quedin sempre rossats. I si gateja pel jardí... si no acaben estripats! Així que l'altre dia, pensant-hi se'm va acudir el següent: agafar un parell de mitjons vells de son pare i tallar-los-hi la punta (on hi anirien els dits) i posar-los-hi a la petita a mode d'escalfadors per sobre el pantaló de manera que el taló del mitjó coincideixi amb el genoll de la petita. S'ha acabat posar a rentar cada dia els pantalons! oi que és una bona idea???
2a bona idea: Potser algun dia haureu sortit de cap de setmana amb els petits o bé haureu anat a casa d'uns amics a passar el dia... Doncs aquí us apunto una solució interessant pel menjar. A qui no se li ha autodestruït un plàtan al bolso? Segurament a no gaire gent però a mi sí i ja us puc dir que és fastigós. La solució (que els hi vaig veure a uns amics): fer una compota de poma (sense sucre és clar) i posar-la en un potet de vidre i bullir-lo per tal de fer-ne el buit i per tant conservar-ne totes les propietats. Queda boníssim. I si marxes tot el dia o el cap de setmana i no vols/pots fer-li el menjar pots fer el mateix fent-li purés per cada àpat i fer-los-hi fer el buit. No costa gaire estona i t'estalvies de donar-li els coneguts potitos! oi que és bona idea???
3a bona idea (i per avui ja és l'última): que els nens juguin i s'ho passin bé és el desig de tots, i ara que bé l'estiu amb l'aigüeta i l'arena... ep! però compte amb què es posen a la boca! Aquí teniu una proposta interessant que em va explicar una amiga perquè els petits puguin jugar "a sorra" sense patir per si se la mengen: Agafeu les pells de taronja (això ja s'hauria d'haver fet perquè ara ja no és època però bé...) i les assequeu ben segues i després les tritureu fent-ne pols i ja se'ls hi pot donar als petits per jugar sense por que s'ho mengin. Una altra opció seria fer-ho amb farina de pa torrat (però pel gluten...). Oi que és bona idea???
Bé, aquí teniu doncs les 3 bones idees del mes. El mes vinent en posaré més (si és que en tinc!).
1a bona idea: Des que la petita gateja el canvi de pantalons és constant! A casa nostra, tot i escombrar i fregar mínim un cop al dia, al tenir jardí i els carrers no pavimentats, el terra no passa la prova del algodón la qual cosa implica que els pantalons quedin sempre rossats. I si gateja pel jardí... si no acaben estripats! Així que l'altre dia, pensant-hi se'm va acudir el següent: agafar un parell de mitjons vells de son pare i tallar-los-hi la punta (on hi anirien els dits) i posar-los-hi a la petita a mode d'escalfadors per sobre el pantaló de manera que el taló del mitjó coincideixi amb el genoll de la petita. S'ha acabat posar a rentar cada dia els pantalons! oi que és una bona idea???
2a bona idea: Potser algun dia haureu sortit de cap de setmana amb els petits o bé haureu anat a casa d'uns amics a passar el dia... Doncs aquí us apunto una solució interessant pel menjar. A qui no se li ha autodestruït un plàtan al bolso? Segurament a no gaire gent però a mi sí i ja us puc dir que és fastigós. La solució (que els hi vaig veure a uns amics): fer una compota de poma (sense sucre és clar) i posar-la en un potet de vidre i bullir-lo per tal de fer-ne el buit i per tant conservar-ne totes les propietats. Queda boníssim. I si marxes tot el dia o el cap de setmana i no vols/pots fer-li el menjar pots fer el mateix fent-li purés per cada àpat i fer-los-hi fer el buit. No costa gaire estona i t'estalvies de donar-li els coneguts potitos! oi que és bona idea???
3a bona idea (i per avui ja és l'última): que els nens juguin i s'ho passin bé és el desig de tots, i ara que bé l'estiu amb l'aigüeta i l'arena... ep! però compte amb què es posen a la boca! Aquí teniu una proposta interessant que em va explicar una amiga perquè els petits puguin jugar "a sorra" sense patir per si se la mengen: Agafeu les pells de taronja (això ja s'hauria d'haver fet perquè ara ja no és època però bé...) i les assequeu ben segues i després les tritureu fent-ne pols i ja se'ls hi pot donar als petits per jugar sense por que s'ho mengin. Una altra opció seria fer-ho amb farina de pa torrat (però pel gluten...). Oi que és bona idea???
Bé, aquí teniu doncs les 3 bones idees del mes. El mes vinent en posaré més (si és que en tinc!).
dilluns, 7 de juny del 2010
Llegir ens fa més lliures (2a part)
En la línia iniciada el mes passat, avui us vull fer una petita crítica de llibres infantils que tenim a casa i que anem llegint.
De moment tot continua igual, nosaltres llegim i la petita "escolta" o juga amb altres coses o toqueteja les fulles dels llibres... però, llegir ens fa més lliures, no? Doncs a llegir molt!
Avui només parlaré de llibres que contenen uns quants petits contes. Apa, doncs, som-hi!
Fins a la propera crítica literària!
De moment tot continua igual, nosaltres llegim i la petita "escolta" o juga amb altres coses o toqueteja les fulles dels llibres... però, llegir ens fa més lliures, no? Doncs a llegir molt!
Avui només parlaré de llibres que contenen uns quants petits contes. Apa, doncs, som-hi!
- Em vols llegir un conte? de diversos autors i amb il·lustracions de Penny Dann. Es tracta d'una petita col·lecció de 2 llibres de l'editorial Timun Mas. Les il·lustracions són força boniques i clares i els contes són d'allò més variats, des de contes molt populars d'autors de renom (Òscar Wilde) fins a contes no tant coneguts. Aporta, com a punt interessant al llibre, unes interessants indicacions aproximades de la durada de cada conte, de manera que els classifica segons si duren 2, 5 o 10 minuts. Ambdós volums contenen 17 contes cada un.
- 13 històries guillades d'animals sensacionals de Claire Renaud i Vincent Villeminot amb il·lustracions de diversos autors. Són històries curtes d'animals no gaire convencionals. Pretén, des del meu punt de vista, ser un llibre divertit tan per les històries com per com està transcrit. Les lletres canvien de tamanys, de colors i d'inclinació. Això sí, faltaran anys perquè la petita el pugui llegir ja que aquest "desordre" en l'escriptura no en facilita la lectura. Les il·lustracions, tot i ser de diferents autors, són en general molt maques i ben definides. Per cert, és de l'Editorial Panini.
- 365 contes. No hi consten els autors dels textos ni de les il·lustracions. De l'editorial Grafalco, S.A. És un llibre que té uns quants anys (jo el tenia igual de petita, tot i que aquest és nou de trinca ja que el van venent) i això es nota en els dibuixos que tenen un estil molt classicó. El que té de xulo aquest llibre és que et proposa un conte curt (molt curt) per a cada dia de l'any i així ho indica (cada conte té un dia assignat). No me'ls he acabat de llegir tots però en general tots acaben amb moralina.
- Contes de Joguines i Contes de la Granja ambdós de l'autora Sally Grindley i l'il·lustrador Andy Ellis. Són dos llibres de l'editorial Timun Mas. Les il·lustracions són força xules essent més maques les del de Joguines (pels colors sobretot). En un són animals que parlen en històries breus, divertides i tendres i està farcit d'onomatopeies d'animals que en fan la lectura en veu alta més entretinguda. En l'altre són joguines que cobren vida quan es fa de nit i els nens i nenes dormen. Són històries simpàtiques. El de joguines té 8 contes i el de la granja 9.
Fins a la propera crítica literària!
dijous, 6 de maig del 2010
Llegir ens fa més lliures
Avui permeteu-me, des de la humil·litat més sincera, ser per una estona crítica literària.
Cada matí abans d'engegar el dia, ens agrada llegir un llibre, contes tots ells, a vegades més interessants altres menys. Dels que portem llegits, avui us en faré una tria tots ells recomanables. Probablement, de moment, ella no els entén, sols m'escolta i en mira els dibuixos i aprofita, quan em despisto endinsada com estic en la història, per clavar-los-hi una queixalada. Tan li fa, com és conegut, els petits aprenen per imitació i com diuen llegir ens fa més lliures, no? Doncs a llegir molt!
Aquí en teniu la tria:
Cada matí abans d'engegar el dia, ens agrada llegir un llibre, contes tots ells, a vegades més interessants altres menys. Dels que portem llegits, avui us en faré una tria tots ells recomanables. Probablement, de moment, ella no els entén, sols m'escolta i en mira els dibuixos i aprofita, quan em despisto endinsada com estic en la història, per clavar-los-hi una queixalada. Tan li fa, com és conegut, els petits aprenen per imitació i com diuen llegir ens fa més lliures, no? Doncs a llegir molt!
Aquí en teniu la tria:
- Per què el petit elefant rosa es va posar trist i com va tornar a somriure de Monika Weitze amb il·lustracions d'Eric Battut. Editorial Joventut. Tracta de la superació de la tristesa amb molt gran encert (si estàs trist plora i explica com et sents). La història és força bonica. Les il·lustracions són bastant fosques tot i que amb dibuixos clars.
- Siempre te querré de Debi Gliori. Círculo de Lectores. És en castellà, no l'he vist en català. Tracta de l'amor incondicional d'una mare al seu fill. La història és força senzilla però el tema molt important. Les il·lustracions són força boniques i vives de color.
- La Laura i el petó perdut de Moisés Mato amb il·lustracions de Subi. Editorial Beascoa. Tracta d'allò que és realment important: ser feliços. Les il·lustracions són maques però la història fluixeja una mica. Es pot aprofitar i adaptar-la una mica per fer-la millor aprofitant la bona idea del missatge. Aquesta editorial té contes molt macos.
- Tinc dret a ser nen d'Alain Serres amb il·lustracions d'Aurèlia Fronty. Editorial Blume. A cada pàgina ens recorden els drets dels nens. És una bona manera de conèixer-los, explicar-los, compartir-los... Els dibuixos no m'acaben de convèncer però.
- Poemes i cançons de les Quatre estacions amb poemes i textos de la mataronina Lola Casas i dibuixos de Linhart. Va acompanyat d'un disc musicat per Àngel Valverde. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. És molt maco. El recomano moltíssim. Els textos i poemes són molt bonics i la música és excepcional! Amb ells et transportes a cada estació que et proposa.
divendres, 23 d’abril del 2010
Sant Jordi mata el drac!
Avui no podia penjar res diferent. Espero que els hi expliqueu als vostres petitets. Bona diada!Als voltants d’una ciutat es presentà un drac ferotge i terrible, que caminava, volava, nedava, i que enverinava l’aire amb el seu alè pudent, matant a tots qui el respiraven.
Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estralls a tort i a dret. A tal fi van concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera.
I un dia li va tocar a la filla del rei, una princeseta gentil i gallarda com cap altra. Hi hagué ciutadans que s’oferiren a substituir-la però el rei, amb el cor ple de dol, va dir que la seva filla era com qualsevol dels seus súbdits, i s’avení a que fos sacrificada.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Tot el veïnat desconsolat mirava des de la muralla com anava al sacrifici. Llavors es va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella li digué que fugís de pressa però el cavaller li digué que havia vingut per combatre a la bèstia i alliberar del sacrifici a la princesa i del patiment a la ciutat.
Finalment la fera va presentar-se, i el cavaller, que era Sant Jordi, la va escometre i d'una llançada la va malferir. La lligà pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés, tota mansa i estamordida, a la ciutat. Tot el poble, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.
En morir es féu fonedís i al seu lloc sorgí un roser de roses roges com la sang, la més maca de les quals Sant Jordi oferí a la princesa.
El rei volia casar-lo amb la seva filla, però Sant Jordi va replicar que havia tingut una revelació de Déu i que, per tant, el que havia fet era per manament i sota protecció divina i no mereixia cap premi. I va expressar el seu lema “De res no serveix la joventut si no és per defensar una causa justa”.
Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.
dimarts, 13 d’abril del 2010
Moure's en llibertat
La Dra. Emmi Pikler, pediatra austro-hungaresa, durant molts anys va estudiar sobre el paper de l'adult i la seva intervenció en el desenvolupament motor dels nens. Arran d'això va crear un sistema educatiu basat en el respecte al nen, en què l'actitud no intervencionista de l'adult afavoreix el seu autònom desenvolupament.
En el seu llibre "Moure's en llibertat. Desenvolupament de la motricitat global", la Dra. Pikler demostra que el nen aprèn a asseure's i a caminar tot i que no se l'assegui o se li doni la mà per caminar. Segons les seves observacions, el moviment motor es produeix de manera espontània, en funció de la seva maduració orgànica i nerviosa. Al sentir-se lliure el petit es mostra actiu, interessat, seriós en el seu joc, àgil, destre i precís en els seus moviments sense esforçar-se gaire en fer-los i amb el cos relaxat, aprenent així amb flexibilitat i prudència les successives habilitats motores amb la seva pròpia acció i en els moments que escull ell mateix.
Es tracta d'una metodologia molt interessant però poc en harmonia amb el modus vivendi de la nostra societat en què ens agrada que tot vagi depressa i on la competitivitat està a l'ordre del dia. Així mateix, la il·lusió per veure els nostres petitons cada cop més grans sovint ens impulsen a fer-los-hi fer coses per ajudar-los a crèixer (qui no els fa asseure's, o els tomba panxa a terrra? o...). Segur que no els hi fem cap mal però potser tampoc els hi fem cap bé.
Si des que nèixen els hi respectem les seves decisions (quan vol menjar, quan vol dormir, quan... Al menys nosaltres.) perquè no farem el mateix amb el seu desenvolupament motor? Tot arribarà si no és amb 8 mesos serà amb 18!
Us adjunto l'enllaç al llibre de la Dra. Emmi Pikler per si voleu fer-hi un cop d'ull. Hi ha un munt de dibuixos sobre el procés natural que segueixen els nens per arribar a caminar. Fixeu-vos-hi bé que mai parla d'edats. Aneu directament a la pàgina 142.
Aquí el teniu: Moure's en llibertat: Desenvolupament de la motricitat global
En el seu llibre "Moure's en llibertat. Desenvolupament de la motricitat global", la Dra. Pikler demostra que el nen aprèn a asseure's i a caminar tot i que no se l'assegui o se li doni la mà per caminar. Segons les seves observacions, el moviment motor es produeix de manera espontània, en funció de la seva maduració orgànica i nerviosa. Al sentir-se lliure el petit es mostra actiu, interessat, seriós en el seu joc, àgil, destre i precís en els seus moviments sense esforçar-se gaire en fer-los i amb el cos relaxat, aprenent així amb flexibilitat i prudència les successives habilitats motores amb la seva pròpia acció i en els moments que escull ell mateix.
Es tracta d'una metodologia molt interessant però poc en harmonia amb el modus vivendi de la nostra societat en què ens agrada que tot vagi depressa i on la competitivitat està a l'ordre del dia. Així mateix, la il·lusió per veure els nostres petitons cada cop més grans sovint ens impulsen a fer-los-hi fer coses per ajudar-los a crèixer (qui no els fa asseure's, o els tomba panxa a terrra? o...). Segur que no els hi fem cap mal però potser tampoc els hi fem cap bé.
Si des que nèixen els hi respectem les seves decisions (quan vol menjar, quan vol dormir, quan... Al menys nosaltres.) perquè no farem el mateix amb el seu desenvolupament motor? Tot arribarà si no és amb 8 mesos serà amb 18!
Us adjunto l'enllaç al llibre de la Dra. Emmi Pikler per si voleu fer-hi un cop d'ull. Hi ha un munt de dibuixos sobre el procés natural que segueixen els nens per arribar a caminar. Fixeu-vos-hi bé que mai parla d'edats. Aneu directament a la pàgina 142.
Aquí el teniu: Moure's en llibertat: Desenvolupament de la motricitat global
divendres, 26 de març del 2010
Jo t'estimaré per sempre
Avui us penjaré una cançó que m'encanta. Es tracta d'una cançó d'amor, una cançó de bressol, una cançó de pau... escolteu-la i poseu-li el qualificatiu que vulgueu.
És una cançó preciosa de l'Àlbum Desert Blanc d'El Musical més petit que es titula Dorm.
El vídeo no cal ni que el mireu perquè l'he creat per poder posar la cançó i no m'ha quedat gens bé. El que compta és la música i la lletra de la cançó. Aquí la teniu seguida de la lletra:
Dorm i no tinguis por.
Saps que sóc al teu costat.
Pensa que en la foscor
sempre et donaré la mà.
Mai me n’aniré.
Mai no et deixaré.
Jo t’estimaré
per sempre.
Quan tu ja siguis gran
jo seré en un altre lloc.
Però pensa que ets part de mi,
sempre hem tindràs aprop.
Mai me n'aniré.
Mai no et deixaré.
Jo t’estimaré
per sempre.
Veus: Daniel Anglès, Pili Capellades i Manu Guix.
És una cançó preciosa de l'Àlbum Desert Blanc d'El Musical més petit que es titula Dorm.
El vídeo no cal ni que el mireu perquè l'he creat per poder posar la cançó i no m'ha quedat gens bé. El que compta és la música i la lletra de la cançó. Aquí la teniu seguida de la lletra:
Dorm i no tinguis por.
Saps que sóc al teu costat.
Pensa que en la foscor
sempre et donaré la mà.
Mai me n’aniré.
Mai no et deixaré.
Jo t’estimaré
per sempre.
Quan tu ja siguis gran
jo seré en un altre lloc.
Però pensa que ets part de mi,
sempre hem tindràs aprop.
Mai me n'aniré.
Mai no et deixaré.
Jo t’estimaré
per sempre.
Veus: Daniel Anglès, Pili Capellades i Manu Guix.
dilluns, 22 de març del 2010
La Panera dels Tresors
Quan un infant neix no coneix res i ho té tot per descobrir. Depèn de nosaltres, doncs, que descobreixi i què descobreixi per créixer.
Amb el que fem al dia a dia, jo sóc més d'amor que de moral amb els nadons. És a dir, sóc més del parer que tot allò que es fa amb amor l'ajudarà a créixer, més enllà del bé i del mal. Evidentment, sense perdre el sentit comú, és clar!
Però més enllà dels fets quotidians, què posem a l'abast dels nostres petitons per aprendre i créixer? Si fem cas del que el mercat per a infants ens proposa, envoltarem als nostres infants de plàstics (de tous, de durs, de més durs...), de colors artificials (si més no poc apreciables al nostre voltant), de joguines tancades sense gaires opcions a la imaginació...
Els petits són uns grans exploradors i no els ho hem de limitar. La professora Goldschmied, amb la intenció d'aprofitar ordenadament l'activitat dels infants, va proposar "El joc de la descoberta" amb "La panera dels tresors" per als més petitons i "El joc heurístic" pels una mica més grandets.
Avui em centraré amb "La Panera dels tresors". Està pensada per petitons de 6 a 10/12 mesos, edat en que ja s'aguanten asseguts i no es desplacen gaire del lloc.
Es tracta de posar en una panera de vímet uns quants objectes que podem trobar per casa (un colador de metall, una pinta, una pinya, un moneder de pell, una llima de les ungles, un potet de vidre, una harmònica, un tub de cartró...). Tots aquests objectes despertaran la curiositat de l'infant a través de tots els sentits (tocant-lo, portant-lo a la boca, sospesant-lo, olorant-lo, escoltant-lo) alhora que li faran conèixer tot allò que, després, quan sigui més autònom, es trobarà pel seu camí.
No patiu per si es poden fer mal, convé que estigueu sempre a l'aguait, però no els condicioneu el joc ja que perdria tot el seu sentit i valor.
Us penjo un vídeo on es veuen uns nens jugant amb una panera dels tresors:
Si voleu més informació la podeu trobar al llibret "El joc de la descoberta" de la Tere Majem i la Pepa Òdena de l'Associació de Mestres Rosa Sensat en venda a les llibreries Abacus.
Amb el que fem al dia a dia, jo sóc més d'amor que de moral amb els nadons. És a dir, sóc més del parer que tot allò que es fa amb amor l'ajudarà a créixer, més enllà del bé i del mal. Evidentment, sense perdre el sentit comú, és clar!
Però més enllà dels fets quotidians, què posem a l'abast dels nostres petitons per aprendre i créixer? Si fem cas del que el mercat per a infants ens proposa, envoltarem als nostres infants de plàstics (de tous, de durs, de més durs...), de colors artificials (si més no poc apreciables al nostre voltant), de joguines tancades sense gaires opcions a la imaginació...
Els petits són uns grans exploradors i no els ho hem de limitar. La professora Goldschmied, amb la intenció d'aprofitar ordenadament l'activitat dels infants, va proposar "El joc de la descoberta" amb "La panera dels tresors" per als més petitons i "El joc heurístic" pels una mica més grandets.
Avui em centraré amb "La Panera dels tresors". Està pensada per petitons de 6 a 10/12 mesos, edat en que ja s'aguanten asseguts i no es desplacen gaire del lloc.
Es tracta de posar en una panera de vímet uns quants objectes que podem trobar per casa (un colador de metall, una pinta, una pinya, un moneder de pell, una llima de les ungles, un potet de vidre, una harmònica, un tub de cartró...). Tots aquests objectes despertaran la curiositat de l'infant a través de tots els sentits (tocant-lo, portant-lo a la boca, sospesant-lo, olorant-lo, escoltant-lo) alhora que li faran conèixer tot allò que, després, quan sigui més autònom, es trobarà pel seu camí.
No patiu per si es poden fer mal, convé que estigueu sempre a l'aguait, però no els condicioneu el joc ja que perdria tot el seu sentit i valor.
Us penjo un vídeo on es veuen uns nens jugant amb una panera dels tresors:
Si voleu més informació la podeu trobar al llibret "El joc de la descoberta" de la Tere Majem i la Pepa Òdena de l'Associació de Mestres Rosa Sensat en venda a les llibreries Abacus.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
