Si...

Si pots dur el cap ben posat sobre les espatlles

quan altres el perden i a més te'n culpen;

Si pots confiar en tu quan tots de tu dubten,

però tenir compte de llurs dubtes;

Si pots esperar sense que et cansi l'espera,

o suportar calúmnies sense pagar en la mateixa moneda,

o ésser odiat sens donar cabuda a l'odi,

i no per això semblar massa bo o massa savi;

Si pots somiar sense que els teus somnis et dominin;

Si pots pensar sense que els pensaments siguin la teva meta,

Si te les pots veure amb el Triomf i el Desastre

i tractar per igual aqueixos dos farsants;

Si pots tolerar que els brètols

tergiversin la veritat que has expressat,

i la converteixin en trampa per a babaus,

o veure enrunada l'obra de la teva vida

i ajupir-te i reconstruir-la amb velles eines;

Si pots fer un lligat amb tots els teus guanys

i llençar-los al caprici de l'atzar,

i perdre'ls, i tornar a començar des de zero

sense que surti ni una queixa dels teus llavis;

Si pots posar al servei dels teus fins

cor, entusiasme i fortalesa, fins i tot exhaurits,

i resistir encara que no et quedi res,

tret de la Voluntat, que els digui: "Endavant!";

Si pots dirigir-te a les multituds sense perdre la teva virtut,

i alternar amb reis sense perdre la senzillesa;

Si no poden ferir-te amics ni enemics;

Si tots compten amb tu, però no massa;

Si pots omplir l'implacable minut

amb seixanta segons d'esforç agosarat,

teva es la Terra i tot allò que hi ha,

i, més encara: seràs home, fill meu.

Rudyard Kipling

Al seu fill John, 1910

(Traducció: Josep M. Albaigès, 1997)

Agenda d'activitats

Una amiga em va passar 3 enllaços web molt interessants sobre activitats a fer amb els més menuts de casa. Són d'abast nacional excepte una que és per activitats a Barcelona específicament.

A mi m'han semblat molt útils ja que aglutinen el gran ventall d'activitats que es fan al territori adreçades als petits i grans de la família.

Una també inclou propostes d'excursions i altres activitats no dirigides.

Aquí les teniu. Espero que us siguin útils:

1. Sortir amb nens
2. Toc toc
3. Petit Bcn

A disfrutar!

Mar de tendresa

Us penjo un vídeo de promoció de l'alletament de la Lliga de la Llet de Bulgària.

A ma filla li ha encantat. A més de no parar de riure i de dir Popa! cada cop apretava més fort una de les seves nines inseparables.

Aquí el teniu. Espero que us agradi i us animi a continuar alletant als vostres petits!

Un munt de llibres!

Avui us recomano aquest article del Diari ARA sobre l'educació i la lectura. Molt interessant.

Una bona biblioteca a la llar, al barri o al col·legi, recepta contra el fracàs escolar

Com més llibres a casa, més bones notes a l'escola

Una bona biblioteca afavoreix la igualtat. L'últim informe PISA demostra que hi ha una relació directa entre el nombre de llibres que tenen els pares i la comprensió lectora dels fills.

ISAAC SALVATIERRA

Barcelona | Actualitzada el 17/01/2011 00:00

CÈLIA ATSET CÈLIA ATSET MANOLO GARCÍA

Carme Fenoll és la directora de la biblioteca municipal de Palafrugell. Té dues filles de 3 i 5 anys que pràcticament han nascut envoltades de llibres; es passen moltes tardes a la biblioteca amb la seva mare. "Els nens han de tocar els llibres, palpar les textures i escollir ells mateixos el que més els agradi", explica Fenoll. I tot apunta que la professió -i vocació- de la mare marcarà per sempre la seva vida acadèmica. Els estudis vinculen els resultats escolars a l'hàbit de lectura. No hi ha res millor que un llibre per acabar amb el fracàs escolar.

La dada va passar força desapercebuda entre el patracol de l'últim informe PISA de l'OCDE -el principal estudi mundial per comparar les competències dels alumnes de 15 anys-. Com més llibres hi ha a casa, més bons resultats al PISA. Les dades són claríssimes. 481 punts van treure de mitjana els alumnes espanyols en les proves de comprensió lectora. Un qüestionari permet conèixer l'entorn socioeconòmic de l'alumne. La nota mitjana dels que deien tenir a casa més de 500 llibres es dispara fins als 526 punts (la Xina, el primer país del rànquing, va obtenir 556 punts de mitjana). En canvi, si els pares tenien entre 0 i 10 llibres, la nota cau fins als 400 punts. "Els nens copien models. Si a casa hi ha llibres, més fàcilment hi tindran accés, i més fàcilment s'hi aficionaran", diu Dolors Bundó, responsable de la biblioteca de l'escola Cossetània, a Vilanova i la Geltrú. "De fet, no és tan important tenir llibres a casa. Si els pares tenen l'hàbit d'anar a una biblioteca pública, els nens també agafaran aquest costum -puntualitza-. Cada nen hauria de tenir un model lector. Si no el té a la família, l'hauríem de donar a les escoles. Una bona biblioteca afavoreix la igualtat". La Dolors és "militant" de les biblioteques escolars, un centre de recursos a l'abast d'alumnes, mestres i famílies. L'escola Cossetània és petita, i això ha fet més fàcil que la biblioteca s'hagi convertit en "l'eix vertebral" de l'escola. "L'entenem com un suport a l'aprenentatge i a la recerca", diu satisfeta.

Olor de folrat
Quan entres a la biblioteca Joaquim Carbó de l'escola Sant Josep del Pi de l'Hospitalet de Llobregat tens una mena de sensació de pau difícilment explicable. L'olor dels llibres -potser del plàstic del folrat-, la sensació visual d'estar envoltat de prestatges plens, el silenci... tot plegat fa venir ganes de deixar-ho tot, seure en una cadira petita de nen i estrenar un llibre. En una paret hi ha una inscripció amb lletres adhesives: "Sempre vaig imaginar el paradís com una biblioteca plena de llibres i de silenci". Una frase de Jorge Luis Borges que hi va clavada.

La biblioteca, cor de l'escola . Així es diu el premiat llibre que el 2005 va escriure el responsable de l'espai, Jaume Centelles. "Els nens no hi vénen a llegir. La biblioteca és una excusa per parlar d'altres temes; ens ajuda a ser més bones persones", afirma. Els alumnes hi fan unes trenta sessions per curs. En 9 anys, hauran anat a la biblioteca 288 vegades! "El model és molt important -insisteix Centelles-. Si a casa estan tot el dia mirant la tele, els nens miraran la tele. Si es llegeixen diaris, els nens llegiran diaris". Ja fa anys que, amb l'impuls de Centelles, l'escola va voler trencar la visió clàssica de la biblioteca com un espai únicament de llibres de referència, plena de catàlegs. I s'ha convertit en el motor del centre. No només hi van mestres i alumnes, sovint pares i mares hi fan el cafè i parlen dels millors llibres per llegir amb la canalla. Una escola atípica, al cor de l'Hospitalet, gairebé aïllada dels barris que han acollit les últimes onades migratòries.

Els estudis de la mare
El PISA també certifica amb dades una altra evidència: com més nivell formatiu té la mare, més bons resultats acadèmics aconsegueixen fills. I encara una altra: la diferència entre els resultats acadèmics dels alumnes nadius i els dels nouvinguts és molt gran: gairebé 90 punts de diferència en la prova de comprensió lectora. A Sant Josep-El Pi hi ha molt pocs alumnes immigrants. Això empobreix l'escola i l'aïlla de la realitat, però fa, per exemple, que pràcticament no arribin alumnes a mig curs i no calguin reforços específics. El nivell econòmic dels pares és prou alt com perquè puguin ajudar a comprar llibres per al col·legi.

El contrast amb la biblioteca de l'escola Collaso i Gil, al cor del Raval de Barcelona, és evident. Una alumna amb vel s'acosta al mestre i li demana un llibre. El col·legi és un dels que té més alumnes immigrants de Catalunya. Carles Casanovas fa 12 anys que treballa al col·legi i en fa 5 que porta la biblioteca. Es va trobar una aula que era un magatzem i la va transformar en el que és ara: "Un lloc de relació, no sé si molt important o no, de mestres i alumnes. Un lloc de coneixement, de lectura i imaginació". La biblioteca té llibres en molts idiomes "per fer més fàcils els primers mesos dels alumnes nouvinguts", diu Casanovas.

Encara queda molta feina a fer. No totes les escoles fomenten la lectura de la mateixa manera. N'hi ha que cada matí, només començar les classes, dediquen cinc minuts a llegir. Una manera de fer agafar l'hàbit. El mestre i escriptor Jaume Cela creu que som una societat que "llegeix poc" i en què, malauradament, els referents dels joves, com els futbolistes, "no fan gala de llegir". Catalunya, de fet, no disposa d'un pla de lectura institucional, cosa que sí que tenen altres comunitats autònomes. Països com Finlàndia compten amb grans biblioteques escolars. El país nòrdic ocupa el tercer lloc en el rànquing de comprensió lectora del PISA.

No totes les escoles catalanes tenen biblioteca. La Glòria Durban és experta en biblioteques escolars. Admet que la situació no és bona, sobretot perquè falten recursos. La Generalitat impulsa des de fa anys el programa Puntedu, que dóna suport al centres educatius que volen crear o millorar la seva biblioteca. Tot i això, "estem endarrerits", conclou Durban.

Lectura digital
I enmig dels esforços de pares i mestres perquè la canalla agafi l'hàbit de llegir, irromp la pantalla digital. L'eclosió de les noves tecnologies, l'arribada dels ordinadors a l'aula i la fi del llibre de text tradicional transformen en part la relació de la canalla amb els llibres. El PISA ha incorporat per primera vegada una prova per avaluar les competències en lectura digital. L'escriptora Gemma Lienas té por que es perdi el contacte amb el paper. Lienas critica la tendència de reciclar llibres de text. "L'escola compra trenta llibres d'un autor i van passant d'un curs a l'altre. Abans els nens començaven de petits a tenir la seva biblioteca. I, arran d'això, ara ja no ho fan. El llibre l'has de poder marcar. No ha de ser una cosa escolar".

A l'escola, a casa, al barri, la biblioteca és com un oasi. "De vegades, tot ordenant, em trobo algun llibre amagat per aquí darrere amb el punt posat", revela Jaume Centelles de l'escola Sant Josep-El Pi. Un petit lector furtiu que volia tenir controlat el llibre per a la propera vegada. En temps de fracassos escolars i de lluites per superar-los, un llibre infantil en un amagatall secret és com un regal.

La maruja que ells creuen

Què fàcil és dir paraules i què fàcil és ofendre. I que difícil i sorprenent és la poca capacitat que tenen algunes persones per adonar-se que, encara que no busquessin el resultat obtingut, podríen tenir més cura amb el vocabulari que utilitzen per dirigir-se als altres. En resum, que segons com, allò que diuen: "Calladet estàs més guapo!".

I perquè ho dic això? Com sempre i, basant-me en la meva experiència personal, l'altre dia una amiga (dada important però fet, alhora, que em farà no tenir-li en compte) xerrant de la vida, de les inquietuds com a mares i com a professionals; davant del meu posicionament de voler fer una criança activa i per tant, temporalment allunyada de la meva professió em va deixar anar quelcom semblant a "que era com una maruja". No hi vaig donar importància. Que digui el que vulgui (ella i tothom).

Sé que en el fons no va pensar el que deia. Però això és el que em preocupa de les persones, que no parem a pensar i ens limitem a parlar.

Segons la Real Academia Española, Maruja és:
1. f. despect. coloq. Ama de casa de bajo nivel cultural.

Segons el web Diccionarios.com:
2. coloquial. Mujer que se dedica exclusivamente a las tareas domésticas y al cuidado de la familia; es un apelativo despectivo que se asocia a ciertos tópicos, como tener poca formación cultural, chismorrear, ver telenovelas, leer revistas del corazón, hablar de las tareas domésticas, etc.

Segons el diccionari de El Mundo (no m'ho tingueu en compte, però es que aporta dades noves):
f. col. Mujer dedicada exclusivamente al trabajo del hogar, sin inquietudes culturales, sociales ni de otro tipo.

No em considero per res del món una maruja, ans al contrari. Si m'hagués d'assemblar en alguna cosa a una persona amb aquestes característiques només coincidiríem en què sóc mestressa de casa. Però sort! Si no ho sóc jo qui ho serà? La veïna?

Em sorprén, doncs, el llenguatge que ens permetem utilitzar. En el fons res més que un reflex de la nostra societat, en aquest cas, un clar exemple de la gran ignorància que tenim al voltant d'una cosa tan seriosa com l'opció de viure l'educació integral dels fills des de la pròpia família. Opció, des del meu punt de vista, molt més progressista del que molts es pensen.

Dolços moments...

Avui ha fet un dia bonic. Aprofitant els últims raigs de sol hem anat a passejar una estona, com cada dia.
Al bosc, assegudes, hem contemplat els alts pins i el munt de romanís que tapissen tot el terra.
La seva flaira, el cant dels ocells, la llum i l'escalfor del sol acaronant-nos... ens han regalat un dolç moment.
Envoltades d'aquesta senzillesa que ens dóna la natura només un "Mama! Popa!" el podien convertir en un moment immillorable!

Avui volia compartir amb totes vosaltres aquest moment, per mi tan autèntic, i desitjar-vos que aquest nou any que tot just engega ens regali dolços moments a totes com aquest o com tants altres que cada dia ens donen els nostres fills.