Asseguda al sofà, amb la petita popant, sembla que li agafa son... Tanca els ulls i continua popant... sembla que s'adorm... Me la miro... és un moment tan dolç i únic... Finalment s'ha adormit. Sí, s'ha adormit al pit. Ella és feliç i jo encara més. És un moment màgic, tendre i senzill. És la maternitat. És l'essència de la maternitat.
Ella està a gust i jo també. Perquè hauríem de condicionar la nostra felicitat a les múltiples pressions a que ens tenen acostumades? Perquè hauríem de pensar que aquest moment de immensa tendresa és un problema? Estem perdent la confiança en els nostres fills? L'estem perdent en nosaltres?
Asseguda al sofà, amb la petita dormint després d'haver popat, em sento tranquil·la i confiada. Els petits saben el que volen i el que necessiten i t'ho fan saber amb senzillesa: una mirada, una rialla, un plor... una senzillesa que ens uneix i ens fa còmplices d'un mateix camí.
Estic tranquil·la amb el que faig perquè sóc feliç i ella també ho és. I amb aquesta felicitat creixerem per sempre.
dimarts, 9 de març del 2010
dilluns, 8 de març del 2010
Steps
Que macos que són els petits de la casa i com els hi agrada que ens mantinguem actives i en forma!
La meva, cada dia em demana que, al menys 1 o 2 cops al dia, fassi una sessió d'steps. A vegades li agrada que els fassi amb música de fons, altres posant-hi la música jo, és a dir fer-los tot cantant (tot un art!), altres en silenci i altres canta ella (que en saben molt els petitets de cantar! pura òpera!). També faig sessions d'abdominals amb peses tot sovint. Però el que més li agrada que fassi (i a mi m'encanta, és clar!) són els exercicis per mantenir en forma els braços, en especial l'esquerra que està aconseguint que el tingui fort com un roure!
Què considerats que són els nens petits i que poc que els hi ho tenim en compte!
Així que des que va néixer la petitona, està aconseguint que el meu cos es fiqui com el d'una atleta! Li encanta que la porti a coll, i que per adormir-se pugem i baixem escales, i que la deixi a la manteta i la hi torni a deixar... bé... com deia... que li encanta tenir una mare en plena forma!
Amb uns entrenadors personals tan fantàstics, qui vol anar a pagar un gimnàs???
La meva, cada dia em demana que, al menys 1 o 2 cops al dia, fassi una sessió d'steps. A vegades li agrada que els fassi amb música de fons, altres posant-hi la música jo, és a dir fer-los tot cantant (tot un art!), altres en silenci i altres canta ella (que en saben molt els petitets de cantar! pura òpera!). També faig sessions d'abdominals amb peses tot sovint. Però el que més li agrada que fassi (i a mi m'encanta, és clar!) són els exercicis per mantenir en forma els braços, en especial l'esquerra que està aconseguint que el tingui fort com un roure!
Què considerats que són els nens petits i que poc que els hi ho tenim en compte!
Així que des que va néixer la petitona, està aconseguint que el meu cos es fiqui com el d'una atleta! Li encanta que la porti a coll, i que per adormir-se pugem i baixem escales, i que la deixi a la manteta i la hi torni a deixar... bé... com deia... que li encanta tenir una mare en plena forma!
Amb uns entrenadors personals tan fantàstics, qui vol anar a pagar un gimnàs???
dissabte, 6 de març del 2010
Avui em sento flex!
Avui la cosa també va d'anuncis però en aquest cas, d'un inusual anunci.
La casa de matalassos Flex va fer una campanya el passat 2009 on s'anunciaven els seus matalassos a través de les experiències que es poden viure amb aquests. L'anunci que us adjunto és sobre un part a casa. Us aconsello, però, que us mireu tot el documental ja que és molt més maco.
Quins records!
Anunci:
Documental:
La casa de matalassos Flex va fer una campanya el passat 2009 on s'anunciaven els seus matalassos a través de les experiències que es poden viure amb aquests. L'anunci que us adjunto és sobre un part a casa. Us aconsello, però, que us mireu tot el documental ja que és molt més maco.
Quins records!
Anunci:
Documental:
dimarts, 2 de març del 2010
De pit o de pot?
Hi ha mil i un estudis (tot i que si no hi fossin no tindria cap dubte que això seria així) que reconeixen la llet materna com l'aliment perfecte (el millor) per als nadons. Per què, doncs, si totes tenim llet de pit quan parim, hi ha tantíssimes mares que donen llet de pot als seus fills*? Perquè sí? Per ignorància? Perquè és "més pràctic"? Perquè "no tinc llet"? Perquè "no em pengin els pits"? Per tornar a la feina? Perquè n'hi ha d'artificial igual de bona?
Avui em centraré en aquesta última pregunta.
La llet de fórmula està bé (n'estic convençuda i, segurament cada cop millor) però no és perfecta i dubto que ho arribi a ser mai. No oblidem que som animals perfectes (però això ja serà un altre tema).
Segurament, algun moment o altre, haureu pogut veure algun anunci del que se n'hi pot dir llet de pot o llet en pols o llet artificial o llet de fórmula per a nadons. Com més us agradi.
A Espanya està prohibit per llei que s'anuncii llet d'aquestes característiques per nadons de 0 a 6 mesos ja que "es promou" la lactància materna. Per tant, tots els anuncis que es veuen són per nadons a partir de 6 mesos. Però si te'ls mires atentament, ets capaç de separar entre una i altra? Si et diuen que és tan bona per petitons de més de 6 mesos, dubtaràs de que la que elaboren per nadons de 0 a 6 no sigui també bona? Sembla que la llet materna només sigui bona fins als 6 mesos. A partir de llavors tot sembla indicar que t'has de passar del pit al pot. Així doncs, que hi guanyem amb que es prohibeixin els anuncis d'un tipus de llet si no ho fan de la resta?
És molt gran el desconeixement que s'ha creat al voltant de la llet materna en els últims anys i les grans empreses productores de llet artificial se n'estan aprofitant.
No oblidem que fins a l'any l'alimentació bàsica dels nadons és la llet. Tot i així, quantes mares hi deu haver en aquest país que donen llet de pot? Si alguna mare opta per la llet de pot que sigui perquè així ho desitja, no perquè "ja no té llet", o "el meu nen/a es queda amb gana" o "el seu nen/a no creix el suficient" o "no es preocupi que la llet en pols ja li anirà bé"... La llet artificial mai serà tan bona com la materna per més enriquida de nosequés que estigui. Que no ens enganyin!
*(excloc aquelles famílies que tenen fills adoptats, tot i que això seria un altre tema)
Avui em centraré en aquesta última pregunta.
La llet de fórmula està bé (n'estic convençuda i, segurament cada cop millor) però no és perfecta i dubto que ho arribi a ser mai. No oblidem que som animals perfectes (però això ja serà un altre tema).
Segurament, algun moment o altre, haureu pogut veure algun anunci del que se n'hi pot dir llet de pot o llet en pols o llet artificial o llet de fórmula per a nadons. Com més us agradi.
A Espanya està prohibit per llei que s'anuncii llet d'aquestes característiques per nadons de 0 a 6 mesos ja que "es promou" la lactància materna. Per tant, tots els anuncis que es veuen són per nadons a partir de 6 mesos. Però si te'ls mires atentament, ets capaç de separar entre una i altra? Si et diuen que és tan bona per petitons de més de 6 mesos, dubtaràs de que la que elaboren per nadons de 0 a 6 no sigui també bona? Sembla que la llet materna només sigui bona fins als 6 mesos. A partir de llavors tot sembla indicar que t'has de passar del pit al pot. Així doncs, que hi guanyem amb que es prohibeixin els anuncis d'un tipus de llet si no ho fan de la resta?
És molt gran el desconeixement que s'ha creat al voltant de la llet materna en els últims anys i les grans empreses productores de llet artificial se n'estan aprofitant.
No oblidem que fins a l'any l'alimentació bàsica dels nadons és la llet. Tot i així, quantes mares hi deu haver en aquest país que donen llet de pot? Si alguna mare opta per la llet de pot que sigui perquè així ho desitja, no perquè "ja no té llet", o "el meu nen/a es queda amb gana" o "el seu nen/a no creix el suficient" o "no es preocupi que la llet en pols ja li anirà bé"... La llet artificial mai serà tan bona com la materna per més enriquida de nosequés que estigui. Que no ens enganyin!
*(excloc aquelles famílies que tenen fills adoptats, tot i que això seria un altre tema)
dilluns, 1 de març del 2010
De professió: mare
"Ah, i no treballes?" Sí, faig de mare!
Fem números (a tall d'exemple):
Jornada laboral: de 9h a 18h
Desplaçament per anar a la feina i tornar: 1'30h anar i 1'30h tornar
Sou: 1200€/mes
Escola Bressol: de 9 a 17h amb dinar inclòs. 260€/mes una pública
Cangur: de 7'15h a 9 i de 17h a 19'45h. 10€/h. 800€/mes
Total: 1060€/mes
Resultat: plors de mare i fill/a... cansament... un fill més socialitzat?
Els primers anys de vida d'un persona, ningú em negarà que són els anys més importants per a la vida d'aquesta. Si els pot viure amb la mare (o pare) perquè tothom s'entesta a preguntar-te quan el/la portaràs a la guarderia? Perquè ens han inculcat que un petitó serà més sociable si s'està tot un dia (de 8h a 20h) envoltat de desconeguts i no amb els seus pares? Si es passarà tot el dia sent un més de 10 petits més? Qui la/el pujarà al coll quan plori? on tindrà el pit quan tingui gana? qui la/el passejarà amunt i avall quan tingui ganes de descobrir? qui farà tombarelles pel terra amb ell/a quan vulgui jugar? o qui riurà amb ell/a fins a fer-li mal la panxa? Qui li farà mil i un petonets amb la màxima tendresa?
Desenganyem-nos, no poso en dubte la professionalitat de les Llars d'infants, però, que prefereixes, tot això repartit entre 8 nens i 2 educadores i un/a cangur que t'ho hagin d'explicar quan arribes a casa després treballar tot un dia? O "treballar" tot el dia per viure tot això?
Jo ho tinc clar! Ara només espero que arribi el dia en què et puguis quedar a casa a criar els teus fills i no et vegin com un "bitxo raro", o que t'enxufin frases del tipus "ah, si tu t'ho pots permetre?". Doncs no, ni sóc un bitxo raro ni m'ho puc permetre perquè si. Per fer-ho s'ha de fer un esforç, econòmic i familiar i social, i creure fermamanet en el que fas.
Però jo sóc feliç així i la meva família també. Ara només m'agradaria que més mares que es volguessin quedar a casa a criar els seus fills ho poguessin fer sense sentir-se qüestionades. Això espero!
Fem números (a tall d'exemple):
Jornada laboral: de 9h a 18h
Desplaçament per anar a la feina i tornar: 1'30h anar i 1'30h tornar
Sou: 1200€/mes
Escola Bressol: de 9 a 17h amb dinar inclòs. 260€/mes una pública
Cangur: de 7'15h a 9 i de 17h a 19'45h. 10€/h. 800€/mes
Total: 1060€/mes
Resultat: plors de mare i fill/a... cansament... un fill més socialitzat?
Els primers anys de vida d'un persona, ningú em negarà que són els anys més importants per a la vida d'aquesta. Si els pot viure amb la mare (o pare) perquè tothom s'entesta a preguntar-te quan el/la portaràs a la guarderia? Perquè ens han inculcat que un petitó serà més sociable si s'està tot un dia (de 8h a 20h) envoltat de desconeguts i no amb els seus pares? Si es passarà tot el dia sent un més de 10 petits més? Qui la/el pujarà al coll quan plori? on tindrà el pit quan tingui gana? qui la/el passejarà amunt i avall quan tingui ganes de descobrir? qui farà tombarelles pel terra amb ell/a quan vulgui jugar? o qui riurà amb ell/a fins a fer-li mal la panxa? Qui li farà mil i un petonets amb la màxima tendresa?
Desenganyem-nos, no poso en dubte la professionalitat de les Llars d'infants, però, que prefereixes, tot això repartit entre 8 nens i 2 educadores i un/a cangur que t'ho hagin d'explicar quan arribes a casa després treballar tot un dia? O "treballar" tot el dia per viure tot això?
Jo ho tinc clar! Ara només espero que arribi el dia en què et puguis quedar a casa a criar els teus fills i no et vegin com un "bitxo raro", o que t'enxufin frases del tipus "ah, si tu t'ho pots permetre?". Doncs no, ni sóc un bitxo raro ni m'ho puc permetre perquè si. Per fer-ho s'ha de fer un esforç, econòmic i familiar i social, i creure fermamanet en el que fas.
Però jo sóc feliç així i la meva família també. Ara només m'agradaria que més mares que es volguessin quedar a casa a criar els seus fills ho poguessin fer sense sentir-se qüestionades. Això espero!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
