Cada cop som més!

Quasi la meitat de les dones a Catalunya segueixen amb l'alletament matern als sis mesos

Prop del 69% de les dones opten per la lactància materna exclusiva

Des de 2005, hi ha hagut un increment del 76% en el número de dones que continuen amb alletament matern després del primer any

Aquestes xifres indiquen l’èxit de la política de promoció de l’alletament matern que el Departament de Salut va iniciar el 2005 en col·laboració amb UNICEF

El secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut, Francesc Sancho, i el director general de Salut Pública, Antoni Plasència, han presentat aquest matí l’Estudi de l’evolució dels indicadors de lactància materna a Catalunya 2010, desenvolupat a partir d’una enquesta telefònica de lactància materna, tabac i altres aspectes relacionats amb l’embaràs.

Aquesta enquesta, en la que s’han entrevistat més de 1500 mares a través del telèfon de Sanitat Respon, permet valorar la prevalença de la lactància materna al llarg del primer any de vida de l’infant.

A banda, Mireia Jané, responsable del Programa de Salut Maternoinfantil, ha presentat els nous materials gràfics de la campanya "Gaudeix l’alletament: Dóna el pit, dóna salut!", coordinada amb la implicació de la Societat Catalana de Pediatria, l’Associació Catalana de Llevadores, la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, l’Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica, UNICEF, la Iniciativa Hospital Amics dels Nens (IHAN) i la Federació Catalana de Grups de Suport a la Lactància Materna.

La lactància materna i la salut maternoinfantil

La lactància materna suposa grans avantatges tant per la mare com per l´infant, no tant sols pels nutrients que aporta sinó perquè protegeix davant d’infeccions, al·lèrgies i altres malalties cròniques (com la diabetis o l’obesitat), permet mantenir una estreta relació mare i infant, disminueix per a la mare el risc de tenir anèmia, osteoporosis i càncer de mama o ovari i, a més, permet millorar la recuperació postpart.

La promoció de la lactància materna a Catalunya és una de les línies d’actuació prioritàries del Departament de Salut en l’àmbit específic de la millora de la salut maternoinfantil. En aquesta línia, des de l’any 2005, data en què el Departament de Salut va signar un conveni amb la UNICEF per promoure l’alletament matern en la nostra població, s’ha treballat per oferir a totes les dones una informació adequada per tal que escullin la millor forma d’alletar els seus fills.

Increment de la prevalença de la lactància materna

La política de promoció de l’alletament matern que el Departament de Salut va iniciar el 2005 en col·laboració amb UNICEF ha estat fonamental per l’efectivitat i l’èxit en els resultats positius obtinguts.

Les principals conclusions de l’estudi constaten que al llarg d’aquest últim any ha augmentat el nombre de dones que opten per l’alletament matern dels seus nadons, i que en els últims deu anys ha incrementat considerablement la prevalença d’aquest tipus d'alletament al llarg del primers dotze mesos de vida dels infants:

- En els darrers 10 anys hi ha hagut un augment relatiu del 114% de la prevalença de la lactància materna a partir dels sis mesos de vida del nadó.

- En els darrers 5 anys ha augmentat un 84% la prevalença de l’alletament matern als 9 mesos i pràcticament s’ha doblat el número de dones que continuen amb l’alletament matern després dels dotze mesos de vida dels seus fills: al 2005, el percentatge de mares que els seguien donant el pit era d’un 11,5%, mentre que al 2010 aquest percentatge ha arribat ja al 21,7%.

- L’edat de la mare influeix en el manteniment de la lactància: només el 33% de les mares menors de 20 anys continuen donant el pit als sis mesos, percentatge que augmenta fins el 46% en les dones de 20 a 34 anys.

- El tipus de part (natural, cesària...) no influeix en el fet que les mares donin el pit als nadons.

Notícia extreta del web de la Generalitat

Notícia al 3cat24.cat

Notícia a Telecinco

Cobertor per l'Alletament matern

Ara sí que m'he quedat parada.

Com sabeu, jo cuso cosetes, i m'agrada buscar per la xarxa tutorials de projectes per fer. Recentment vaig trobar el blog d'una noia que en té molts de penjats i entre tots ells hi vaig trobar un apartat que es titulava: "Nursing cover".

No acabava d'entendre perquè servia allò que semblava un davantal desbocat. Doncs, ho he acabat descobrint. Es tracta d'una peça de roba en forma de trapezi o rectangle que té una tira per passar-la per darrera del cap i que serveix per alletar els fills en públic. Ostres! Un vestuari específic per alletar els fills i no ser vist! Bé, que no se't vegin els pits!

M'ha semblat molt estrany perquè a mi, personalment, no em suposa cap mena de problema donar el pit en públic i perquè que algú em vegi el pit mentre ho faig, tampoc (perquè, francament, no es veu gran cosa). Però reflexionant-hi una mica, me n'he adonat que, tot i que a vegades ens queixem dels comentaris o mirades que poden fer la gent de la nostra societat, desgraciadament, encara hi ha llocs que la situació és encara més pèssima!

El que m'alegra de tot plegat és que tot i les dificultats en què es deuen trobar moltes mares d'aquest món (d'haver-se de sentir avergonyides per donar el pit, o haver-se d'amagar per a fer-ho...), no perden les ganes de fer-ho i troben mitjans tan fantàstics com aquest senzill sistema de cobertor.

El que ens queda per descobrir...

Tinc pipí, tinc caca!

Cada dia que passa em convenço més que tot plegat és més senzill del que ens volen vendre.

Un parell de dies abans de complir els 23 mesos, la menuda de la família es va despertar i em va dir que no volia posar-se el bolquer. D'acord! -li vaig dir jo. Al cap d'una estona em diu que té pipí i li proposo o posar-li el bolquer o anar al lavabo. I vet aquí que tria la segona opció. Ràpid! Al lavabo! Es baixa les úniques calcetes que teníem (ens les havia passat sa cosina), s'asseu a l'orinal (que ja feia uns dies que ens acompanyava però que encara no havia utilitzat mai) i shshshshshshshshsh! S'aixeca i ha fet el seu primer pipí al lavabo! Visca! Ella està molt contenta i jo també (a part de perplexa ja que no m'ho esperava pas !).

Bé, a veure que passa quan en torni a tenir... Doncs, que torna a voler anar al WC! I shshshshshshshsh... una altre pipí a l'orinal! Fantàstic! No m'ho puc creure! I quan tingui caca? Segur que li hauré de posar el bolquer... Mare tinc caca! Corre, corre!!! Plaf! S'aixeca de l'orinal i ha fet una caca! I així tot el dia, sense ni un escapament! Ni l'endemà, ni l'altre, ni... fins a data d'avui.

Ma filla va decidir que volia fer pipí i caca com tothom: al lavabo. I punt! Tan senzill com això! Ni li vam haver d'ensenyar res, ni li vam haver de fer premis cada cop que pixava, ni ... res de res. Es fa gran i ella i el seu cos saben el que necessiten.

Al cap d'una setmana ja havia fet pipí i caca a l'orinal, al wàter de casa, al d'uns amics, a casa els avis, de vacances... i ara fins i tot ja n'hem fet al bosc! I tan fàcil!

Ah, i bolquers per la migdiada i la nit?? No els vol pas! Un cop adormida li posava. Però a la migdiada ja no cal perquè no s'escapa res i a la nit aviat li treuré ja que s'aixeca seca!

Fantàstic! De nou, un exemple més que els nens saben el que es fan!

Va d'etiquetes

Des que ens vam convertir en pares, la pluja d'etiquetes ha estat constant. Sense saber-ho (ni expressament voler-ho) ens vam trobar inmersos en l'etiqueta de "pares alternatius" i llegint una mica he vist que la nostra manera d'entendre la criança està dins la qualificada de "criança natural".

Vés per on, jo ho diria més simple i ras: a casa nostra ni moderns, ni alternatius, ni progres, ni a contracorrent... senzillament aplicant sempre el SENTIT COMÚ!

El remei de la llet materna

Avui al diari Ara a la secció aradebat hi havia l'article que us transcric sobre la llet materna com a solució a la desnutrició infantil. Es tracta d'un article aparegut al The New York Times i traduit per al diari Ara, per tant té alguna informació que no s'acaba d'ajustar a la nostra realitat però no per això el deixa de fer interessant igualment.

Aquí el teniu:

El remei de la llet materna
NICHOLAS D. KRISTOF

I si els nutricionistes descobrissin un remei miraculós per a la desnutrició infantil? Una substància rica en proteïnes que no necessita refrigeració? Una substància gratuïta a què es pot accedir fins i tot en llocs tan remots com aquesta ciutat del Níger on sóc, on cada dia moren nadons per causes relacionades amb la fam? Us sembla impossible? Doncs aquest remei miraculós ja existeix: la llet materna.

De vegades, quan pensem en la pobresa mundial, donem per fet que els desafiaments són tan enormes que totes les solucions han de ser extraordinàriament complexes i cares. Bé, algunes sí que ho són. Però no hi ha gairebé res tan eficaç per combatre la fam al món com el súmmum de les solucions de baixa tecnologia: la lactància materna durant els primers sis mesos de vida. Això és el que recomana vivament l'Organització Mundial de la Salut.

La paradoxa és que, malgrat que es tracta d'una cosa barata i evident -gairebé instintiva-, també és poc freqüent. Aquí al Níger, només el 9% de nadons s'alimenten només de llet materna els primers sis mesos de vida, segons un estudi sobre nutrició elaborat el 2007. Val a dir, però, que això representa un augment respecte a l'1% del 1998. (Als Estats Units, aproximadament el 13% de nadons s'alimenten exclusivament de llet materna durant sis mesos, segons els centres federals de control i prevenció de malalties. La resta es crien majoritàriament amb llet maternitzada, que als Estats Units és un recurs força segur.)

A Burkina Faso, al costat del Níger, menys del 7% de nadons reben exclusivament lactància materna durant sis mesos; al Senegal, el 14%, i a Mauritània, el 3%. Aquests són alguns dels països que travessem en el meu viatge anual amb els guanyadors del concurs Un viatge amb Nicholas Kristof , que aquest any són Saumya Dave, estudiant de medicina d'Atlanta, i Noreen Connolly, una professora de Newark. Trenca el cor veure aquestes criatures greument desnodrides i conèixer tantes mares que han hagut d'enterrar els seus fills, quan es podria haver aplicat una solució tan senzilla per salvar vides. El principal problema és que moltes mares creuen que amb la llet materna no n'hi ha prou i que, quan fa molta calor, el nadó també necessita aigua.

En una carretera rural prop de la remota ciutat de Dogon Dutchi, al sud del Níger, ens vam trobar amb una família de tuaregs que viatjaven cap al nord. "Quan fa molta calor, els nadons necessiten aigua", em va dir Gayshita Abdullah, la mare. Em va explicar que intenta treure l'aigua d'un pou, però si no n'hi ha cap a prop, la treu d'un bassal de fang. De fet, gairebé tots els nutricionistes insisteixen que el millor per als nadons és alimentar-los exclusivament amb llet materna durant els sis primers mesos de vida (abans en recomanaven quatre, però ara diuen que en fan falta sis). A més, als països pobres l'aigua sol estar contaminada i és perillosa per als nadons. Segons els nutricionistes, encara que la mare estigui desnodrida, el seu cos produeix prou llet per al nen.

Un informe publicat el 2008 per The Lancet , la revista britànica de medicina, posava de manifest que un nadó alimentat només parcialment amb llet materna té una probabilitat de morir 2,8 vegades més alta que un que s'hagi criat exclusivament amb aquesta llet durant cinc mesos com a mínim. I un nadó que no és alletat té una probabilitat 14,4 vegades més alta de morir.

En total, deia The Lancet , cada any es podrien estalviar 1.400.000 morts si els nadons rebessin lactància materna. Això vol dir que cada 22 segons mor un nen innecessàriament.

"Vistes totes les intervencions nutricionals que s'han estudiat, tenim proves concloents de l'eficàcia de la lactància materna per reduir la mortalitat infantil", afirma Shawn Baker, especialista en nutrició de l'organització humanitària Helen Keller, que es dedica a aquests temes. "És la intervenció nutricional més antiga que coneix la nostra espècie i tothom la té a mà". I afegeix: "Però no té els seguidors que hauria de tenir en unes poblacions en vies de desenvolupament que estan massa centrades a assolir solucions tecnològiques".

Els desafiaments que planteja la lactància materna als països pobres no són els mateixos que han d'afrontar les dones occidentals, i al Tercer Món encara hi ha moltes mares que segueixen alletant els seus fills durant dos anys. El principal problema és que n'hi ha que donen aigua o llet animal als nadons, sobretot quan fa calor. Hi ha, a més, un altre problema: les mares dubten sovint del valor del calostre, la primera llet segregada després del part (que és espessa i groguenca, i que no té gaire aspecte de llet) i s'esperen un dia o dos per començar a alletar el nadó. Una mare de prop de la ciutat de Dosso, Fati Halidou, que ha perdut quatre dels set fills que ha tingut, em va dir que, després del part, el millor és donar a la criatura aigua amb sucre o aigua alcorànica. Per fer aquesta aigua, cal escriure un versicle de l'Alcorà en un tauló i rentar-lo tot seguit; creuen que aquesta aigua barrejada amb tinta protegirà el nadó.

No queda clar per què s'ha perdut l'instint humà d'alletar. ¿Té alguna cosa a veure amb les connotacions sexuals dels pits? ¿O amb els fabricants de llet maternitzada, que en el passat van fer una propaganda irresponsable dels seus productes, tot i que ara s'han moderat? ¿O només és que les mares creuen que els seus fills necessiten aigua quan fa calor? En realitat, no ho sap ningú. Però el que sí que és evident és que arreu del món disposem d'una meravellosa solució de baixa tecnologia per a la desnutrició infantil.