Aquest estiu, tinc a ma filla popant i li pregunto:
- Cuca, a què té gust la popa?
Ella em mira amb cara juganera. Deixa el pit i em respon:
- A mare!
Es fica a riure. Em fico a riure. I tornar a popar amb un somriure.
Sens dubte, un moment fantàstic, únic, inoblidable... d'infinites emocions indescriptibles!
dimarts, 11 d’octubre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ohhhhhh!!!
ResponEliminaQuin moment més bonic
ResponEliminasense paraules! quina resposta més dolça! per no oblidar-ho mai!!!
ResponElimina