Ara és temps en què les escoles bressols fan portes obertes, és a dir, que els pares podem anar a fer una visita a l'escola per conèixer-la, saber què fan, com ho fan i quants diners costa. A casa nostra, ja fa temps que tenim clar que no volem dur la nostra filla a l'escola bressol però l'altre dia que hi havia jornada de visita per conèixer l'EB del nostre poble, hi vaig voler anar. No tinc clar perquè, potser trobava alguna cosa que em feia canviar d'opinió o volia xafardejar per si podia agafar idees... la qüestió és que hi vaig anar.
Les classes em van semblar petites, molt petites (i l'educadora m'ho va reconèixer); els grups eren de 20 infants amb 2 educadores (però quan l'educadora m'explicava els horaris, hi havia unes hores en què sols n'hi havia una); em vaig mirar el projecte (bé, vull remarcar que de 38 pàgines, 23 eren de gestió del personal, organigrama, horaris... i les restants eren 3 propostes d'activitats dins l'apartat d'annex), ...
Mirant-me el "projecte" amb més deteniment vaig veure que una de les activitats principals i transversals a l'escola era el treball de les emocions. Ostres! Interessant! Vaig començar a llegir i una de les propostes era que cada dia a l'arribar a la classe farien una rotllana i es passarien la mascota de l'aula i li farien un petó o una abraçada. Què dius?! I no és més interessant que el facin a un company de la rotllana, per exemple?
Fins aquí, però, tampoc m'esperava res gaire diferent ni que fes canviar el pes de la balança.
El punt definitiu ha estat avui quan 3 educadores (dedueixo que 2 educadores i una auxiliar) han sortit a passejar amb els nens (feien pinta de ser de P1) fins a un camp que hi ha al costat de casa meva amb aufals o herbes (no ho sé) de fins a mig metre i roselles. Suposo que amb l'objectiu de collir floretes i gaudir una estona de la natura. Bona idea. El problema és que des que han fet entrar al nens al camp els plors no han parat (clar que no m'estranya ja que les herbotes els hi arribaven al coll!). I a l'hora de marxar algun nen no es podia (volia, segons les educadores) moure i no parava de plorar.
M'he posat molt nerviosa. Han estat uns 15 minuts (i no exagero perquè ho he calculat) d'un nen d'un any i mig (com a molt) plorant al mig d'un camp i amb unes senyores (ho sento no els hi puc dir edcadores en aquest cas) dient-li que anés cap a elles a uns 3, 5 , 10 metres progressivament (com si això el motivés a anar-hi) fins que hi hagut un moment que ni les veia! (la típica tècnica odiosa de si marxo -o més ben dit, l'abandono- vindrà). Finalment quan jo ja anava a sortir al carrer, agafar aquell nen, posar-me'l al coll, abraçar-lo fort i dir-li: - Petitó, tranquil, ja som fora del camp. I deixar-li anar a aquella senyora: - perdoni, que no ho veu que aquest nen no vol estar aquí?; llavors la senyora s'ha apropat de nou al petit (sense entrar al camp, no fos cas que li agafessin ganes de posar-se el nen al coll i treure'l ella!) i li ha dit: -au va vine! i el petit (sense deixar de plorar en cap moment) ha acabat sortint rebent un: - Molt bé! Ho veus com podies!?.
Sisplau! No sé que ha après aquest infant ni que a pretès que aprengués la seva "educadora", el que sí sé és que la nostra filla no aprendrà res d'aquesta manera!
dilluns, 2 de maig del 2011
dijous, 14 d’abril del 2011
Maternitat al Clínic 2
Us penjo la segona part del reportatge que van emetre aquesta setmana al programa Entre Línies sobre parts a la Maternitat del Clínic.
Aquí el tebiu:
Maternitat al Clínic (2a part)
Apa, salut!
Aquí el tebiu:
Maternitat al Clínic (2a part)
Apa, salut!
dimecres, 13 d’abril del 2011
Maternitat al Clínic 1
Us penjo l'enllaç del reportatge del Porgama Entre línies de la setmana passada en què explicaven un part natural desenvolupat a l'Hospital Clínic de Barcelona.
Aquí en teniu l'enllaç:
Maternitat al clínic (1a part)
Apa, salut!
Aquí en teniu l'enllaç:
Maternitat al clínic (1a part)
Apa, salut!
divendres, 8 d’abril del 2011
Baldim, Baldom
I també he penjat aquesta altra cançó que, en aquest cas, me la va fer arribar molt amablement l'Onavis una mare bona seguidora d'aquest i els meus altres blocs.
A veure si us agrada. A mi em fa molt riure. Bé en realitat la lletra no fa gaire gràcia ja que van esquarterant un rei mort, però ja sabem com van aquestes cançons infantils... algunes lletres fan por!
Aquí la teniu (cliqueu damunt la cançó per sentir-ne la música):
A veure si us agrada. A mi em fa molt riure. Bé en realitat la lletra no fa gaire gràcia ja que van esquarterant un rei mort, però ja sabem com van aquestes cançons infantils... algunes lletres fan por!
Aquí la teniu (cliqueu damunt la cançó per sentir-ne la música):
Nyigo, nyago
He penjat aquesta altra cançó de falda al bloc de Jocs de falda que espero que també us agradi. És molt divertida!
(Cliqueu damunt la cançó per sentir-ne la música)
(Cliqueu damunt la cançó per sentir-ne la música)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
