Pit i cuixa!

Sí! pit i cuixa! Combinació tan desitjada per molts i tan horrible per mi... en temps de calor. M'explico.

Els que aneu seguint aquest bloc haureu pogut comprovar que sóc una defensora a mort de l'alletament matern (evidentment no mataria a ningú, suposo que és clar, però m'agrada deixar clar el meu posicionament de les coses). Com deia, doncs, ho haureu pogut detectar en altres articles que he anat escrivint. Oi? Doncs avui, uns dies després d'haver arribat l'estiu, un estiu que ha arrancat amb força, molt calorós, amb molta xafogor... tinc unes paraules no tan lloables per l'alletament! (si us plau, no m'ho tingueu en compte, però es que la calor em fa tornar boges les neurones!!!).

Algú em podria dir com es fa això de donar el pit a una petita acalorada, suada i enganxosa... si ets una mare acalorada, suada i enganxosa...? Algú té una tècnica per donar el pit sense que el vailet t'hagi de tocar, evitant-te així la consegüent enganxada!? Algú sap com fer sortir la llet ben fresqueta i no calenta!? Algú sap com fer-s'ho per evitar patinades d'infantons per les cuixes de sa mare? Algú ho sap???

Sort que a la vida no ho sabem tot perquè sinó no podríem viure històries tan divertides com les que estem vivint aquests primers dies de calor amb la nostra petitona. I sort, que estem donant el pit! perquè, fins i tot aquestes, em semblarien unes històries malaguanyades de perdre'm! (i és que ni en lo més pitjor puc renegar de la lactància materna...).

Salut! (i recordeu que per donar el pit, millor fes-ho sempre amb pantalons!)

A la banyera!

El món del bany sempre m'ha semblat molt divertit. Recordo el dia que vam portar la nostra petita a la pediatra per la revisió del 1er mes i ens va preguntar com anaven les banyeres. La nostra resposta va ser clara: "No l'hem banyat mai encara". La resposta no va ser tan clara: "Ah, no? ...Doncs caldria... seria bo... ho hauríeu de començar a fer...". "D'acord" -li vam respondre- "no ho havíem cregut necessari". Clar! Amb què es pot embrutar un nadó? El culet sempre el duia net i polit i la resta... també! No calen banys per anar net! I la vam començar a banyar de tant en tant (1 o 2 cops a la setmana, no pas cada dia! Continuava anant neta i polida!).

Recordo un altre dia, en un grup de pares i mares, que una mare (amb un petit de 2 mesos) explicava el suplici que era per ella quan anaven un dia a cals sogres i clar! havia de banyar al petitó. Que si el nen plorava perquè no ho volia, que si els avis (els sogres) volien estar tots a dins el lavabo per veure com es banyava al petit, que si després quan se li havia de posar la cremeta el nen continuava plorant... al final fins i tot la mare plorava! Tan fàcil que hagués estat no banyar al petit aquell dia... però les rutines! Què importants que són o que importants volen que creguem que siguin!

Un altre dia, recordo una conversa sobre pots i potinguetes. Que si quina crema hidratant li poses, que si quin sabó gastes, que si què li poses quan té el culet encetat, que si li poses colònia... La meva resposta era fàcil, però no la més lloada: de crema no n'hi posem mai com a molt oli d'ametlles de tant en tant. De sabó poc i la veritat els que ens van regalar (ja ens ho mirarem millor això). De cremeta pel cul quasi no en gastem, cul a l'aire tan com es pot i sinó alguna de curativa de pasqua a rams. I colònia... ni pensar-ho! amb la bona olor que fan els petits!

Ah! i això de banyar-la a la mateixa hora? Mai! Ara mateix us he deixar per anar-la a banyar que jugant jugant més que blanca sembla negra!!!!

En resum, i com sempre, a casa nostra devem ser uns bitxos raros! Us penjo un article d'un diari asturià on es parla sobre el tema:

Los pediatras consideran perjudicial usar jabón más de dos veces por semana

Relacionan la higiene excesiva con el aumento del asma y las alergias infantiles. 31/10/2009 a La voz de Asturias per EVA MELÚS

Marta López confiesa que cuando era pequeña se bañaba cada dos o tres días. A los 36 años se ducha hasta cuatro veces diarias en verano y el resto del año, por la mañana y por la noche. Por supuesto, con aromático jabón. "Mi marido dice que soy una maniática de la higiene y la verdad es que esa manía también alcanza a los niños", dice dejando escapar la risa. Marta explica que ni Aitor, de 3 años, ni mucho menos Ainara, de 9 meses, se ensucian demasiado, pero el ritual del baño a las siete y media de la tarde es sagrado. "Me da la sensación de que cuando los baño descansan más. También puede ser que sea yo la que más se relaja", reflexiona.

El doctor Santiago García-Tornel, jefe clínico de Pediatría del Hospital de Sant Joan de Déu (Esplugues) opina que un baño diario con agua sola es divertido y relajante. Lo que es absolutamente contraproducente, insiste, es someter la frágil piel de un bebé al jabón más de dos o tres veces por semana: "El baño diario se hace porque resulta agradable y porque hay una presión de la industria sobre las familias que les hace pensar que el niño necesita todo tipo de jabones y cremas con muñequitos dibujados".

UN FILÓN PARA LA PERFUMERÍA
La empresa TNS Sofres es la única que hace un seguimiento de las compras de productos para niños con cuestionarios a familias con bebés de 0 a 36 meses. Según su último informe, los hogares se gastan una media de 102 euros anuales en aceites, leches corporales, cremas, colonias y toallitas, el artículo estrella, ya que entra en el 94 % de los hogares y supone casi la mitad del gasto en perfumería. El champú se lleva el 5%, mientras que el gel, la espuma de baño y el jabón, el 10%. TNS Sofres asegura que asistimos a un nuevo baby boom en España y, en tiempos de crisis, to eso convierte este mercado en un goloso filón. García-Tornel opina que el promotor del baño diario de los bebés no era médico sino publicista. "Todo empezó cuando los niños comenzaron a protagonizar anuncios a todo color de pañales y jabones", dice.

El pediatra alerta sobre el exceso de usar demasiados productos químicos en el baño, que además de penetrar en la piel (la de los niños es cinco veces más fina que la de un adulto) son inhalados durante un buen rato, y a veces tragados. El doctor asegura que en los últimos años han aumentado de forma considerable el asma y las alergias infantiles. Un estudio de la Universidad de Santiago de Compostela cifra esa subida en un 20% y lo relaciona directamente con los productos químicos que acompañan a estos cambios en la higiene, a la obsesión por la asepsia total.

Aitor y Ainara, que se bañan juntos, juegan en la bañera 25 minutos. Su agua está sazonada con un gel para pieles atópicas, porque el niño sufrió en verano una sudamina, esos granitos rojos que aparecen con el calor. Champú, un día sí y otro no. Al salir de la bañera, la madre los embadurna con una hidratante ("en verano, estas cremas tapan la respiración de la piel", dice el doctor) de farmacia, especial para pieles atópicas, y después les aplica otra crema para prevenir la irritación en las nalgas. Aitor, además, se pone un poco de pomada en el morado que le ha salido esta tarde, cuando se ha caído en el parque. Un poco de colonia con olor a lavanda, que relaja, y a dormir. El ritual del baño ha terminado.

Avui és una nit màgica!

Sant Joan! Nit de caragales i coca! Nit de petards i festa! Nit màgica!

Aquí us penjo dos poemes de l'escriptora Lola Casas. Potser els nostres petits no les entenen, no saben que és la poesia però sens dubte sí que entenen el gest d'uns pares que li reciten unes coses amb il·lusió o sí que saben que la cantarella és diferent a quan els hi parlem.

Lamentablement, a molts llocs ja no hi podem fer fogueres però sí que podem fer que els nostres fills coneguin i no deixin perdre les tradicions del nostre país.

Aquí les teniu:

Les fogueres

Calaixeres
mig trencades.
Taules
escrostonades.
Cadires
atrotinades.
Butaques
tot esventrades
i escombres
despentinades.
Portes velles,
caixes de fusta,
un tauló gran
i corcat.
La foguera,
llaminera,
entre fum,
se'ls ha empassat.

Coca de Sant Joan

Sucre,
ou,
fruita
i farina.
El forn
està preparat.
Les brases
han fet caliu.
Arriba Sant Joan
amb la coca
que ens porta
la calor
de l'estiu.

Això ens queda lluny...

"Ui, li falta molt per fer això al meu petit" o "Això? El veig lluny de fer-ho" o "Crec que encara tardarà a fer això la meva petita"... Frases com aquestes, us prometo que a partir d'avui les deixaré de fer i recomano a tots els pares i mares d'aquest món (vinga, ho deixaríem amb els de Catalunya) que també ho facin. Crec que, tot i ser una mare molt respectuosa amb l'evolució dels petits i saber i conèixer que cada nen té el seu procés, els he subestimat!!!

Aquest dissabte passat vam anar a una fira (a passejar una estona) i entre moltes altres coses (jo, ho reconec) vaig acabar parlant amb una mare que no coneixia de res (no sé que ens passa quan ens convertim en mares que la nostra sociabilitat es multiplica i tenim ganes de parlar amb tot ésser vivent que porta descendència amb ell com si el fet que també tinguin un fillet ens donés carta blanca per acabar "tafanejant" sobre la seva vida! Crec que deu ser l'únic cas en què deu estar socialment ben vist, almenys a la nostra cultura, posar-te a preguntar sobre aquelles persones desconegudes sense ser tatxat de maleducats!). Bé, com deia, vaig acabar parlant amb una altra mare que portava una petitona que va resultar ser de la mateixa edat que la nostra i amb el mateix nom! (Sens dubte, aquestes són les dues primeres preguntes claus: com es diu i quan temps té. Concepte per la seva banda que he hagut d'introduir al meu món gramatical ja que mai es pregunta quants anys té!).

Acte seguit, ens vam posar a parlar dels bolquers de tela (tots dues petites en duien... tema que ja parlaré un altre dia), o del que feien o deixaven de fer... I aquella noia ens va dir:
- La meva sempre puja i baixa graons.
- Ui, què dius! Ja? La nostra em sembla que està lluny de fer-ho! Si ni tan sols es posa dreta! - vaig dir jo.
- Ah, doncs sí la meva no para i té una tècnica molt treballada... - em va respondre.
- Déu n'hi do!
- Sí, mira, jo li vaig dir que tenia molta feina i que ella s'havia d'espavilar i (...)

Res que ens en vam anar a casa tot dient-nos "Caram aquesta nena! Ja puja i baixa graons! Caram! A la nostra encara li falta per fer això!"

Doncs, res! Que aquella mateixa tarda (unes 3 o 4 hores més tard d'aquella conversa) mentre el seu pare i jo petàvem la xerrada ens girem i veiem a la nostra petiteta agafada a una tumbona de la terrassa dempeus! Sí, dreta, agafada allà i aguantant estoicament el seu cosset petitó. I així ho va fer un parell de vegades! (que potser ens va sentir quan parlàvem i deiem que a ella encara li faltava molt?). Però aquí no s'acaba la cosa. L'endemà diumenge (és a dir, ahir) es va passar el dia posant una cama a dalt dels graons però sense fer res més i avui (1 dia i mig més tard d'aquella conversa) la nostra petita ens ha ajudat a despertar amb el seu magnífic espectacle "Pujo i baixo graons amb tanta facilitat que no caic de cul jo, no! sinó els meus pares!" .

IMPRESSIONANT! Fa poc més d'un dia em semblava que pujar i baixar graons era una fita encara relativament llunyana i resulta que avui ja ho sap fer com si ho hagués fet tota la vida! Com us deia al principi... l'havia subestimat!

Conclusió: Els ritmes evolutius dels infants són més ràpids que la llum! i En qüestió de criatures val més no parlar gaire (jejeje)

Morrets de llet

El dia s'acaba,
la fosca comença a treure el cap.
Abraçada a mi, Ella, popa tranquil·la.

Els moviments s'afebleixen,
la mirada es fon,
el respirar és cada cop més suau.

La pau ens inunda.
La son ja és aquí.
Els llavis s'aturen,
deixen el pit.

Morrets plens de lleteta,
bona nit!
Son, soneta queda't amb mi!


Per la nostra petitona, morrets de llet!