Aquí us penjo dos poemes de l'escriptora Lola Casas. Potser els nostres petits no les entenen, no saben que és la poesia però sens dubte sí que entenen el gest d'uns pares que li reciten unes coses amb il·lusió o sí que saben que la cantarella és diferent a quan els hi parlem.
Lamentablement, a molts llocs ja no hi podem fer fogueres però sí que podem fer que els nostres fills coneguin i no deixin perdre les tradicions del nostre país.
Aquí les teniu:
Les fogueres
Calaixeres
mig trencades.
Taules
escrostonades.
Cadires
atrotinades.
Butaques
tot esventrades
i escombres
despentinades.
Portes velles,
caixes de fusta,
un tauló gran
i corcat.
La foguera,
llaminera,
entre fum,
se'ls ha empassat.
Calaixeres
mig trencades.
Taules
escrostonades.
Cadires
atrotinades.
Butaques
tot esventrades
i escombres
despentinades.
Portes velles,
caixes de fusta,
un tauló gran
i corcat.
La foguera,
llaminera,
entre fum,
se'ls ha empassat.
Coca de Sant Joan
Sucre,
ou,
fruita
i farina.
El forn
està preparat.
Les brases
han fet caliu.
Arriba Sant Joan
amb la coca
que ens porta
la calor
de l'estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada