Benvinguda al bloc sobre maternitat i criança on
si el/la petit/a té gana ... popa, si té son... popa, si té fred o calor... popa, si té por... popa, si està content/a... popa ...
Així què, pipa o popa?


dijous, 31 de març de 2011

Llenties amb verduretes

Fa dies que no paro de veure un anunci televisiu d'una marca d'alimentació infantil que m'ha provocat la inquietut d'escriure-hi al respecte.

Es tracta d'un espot en què anuncien un dinar excel·lent per als més petits: Llenties amb verduretes. Sens dubte donar-li al teu fill un bon plat de llenties amb verdures és una elecció molt bona (en un sol plat hi ha llegum i verdures i si li afegeixes trossets de carn i arròs ja és la bomba!). Fins aquí, tot va bé.

A més es pot veure com el nen és a la cuina quan els seus pares preparen el dinar. Molt bé, també. Tot i que encara seria millor si el fessin participar amb l'elaboració, cosa que sovint no se'ls hi deixa fer i jo personalment trobo que és molt interessant. Fins aquí, també, tot va bé.

Una altra cosa que podem veure a l'anunci és com el petit menja assegut a taula i al mateix moment que la resta de la família. Fantàstic! Tandebó sempre es fes així. Opció que, des de la meva pràctica personal, aconsello especialment. Fins aquí, de nou, tot va bé.

Però finalment arriba el moment que em desespera: quan serveixen a taula la cassola de llenties amb verduretes. Aquelles que fan tan bona pinta, que treuen un fumet suposadament olorós, aquelles que tan de gust li vénen al petitó de la família... I zas! Li passen pel davant i no les hi deixen tastar! A canvi li enxufen un "potito" de "llenties amb verduretes" alegant que són el mateix que es menjaran els seus pares i germans. Sisplau, un respecte, pobra canalla!

De cop un anunci que em podia semblar interessant i tot, es converteix en nefast. D'acord, segurament aquests "potitos" no tenen aliments dolents (aquest no és el problema), ni mataran el nostre fill (tampoc vaig per aquí); però el que estar clar és que mai poden substituir un bon àpat fet a casa (no em convenceran!). Usar aquest tipus d'alimentació hauria de ser per casos de necessitat extrema (no arribes a temps a un lloc on pugui menjar, o surts a la muntanya uns dies i no has pogut fer-ho d'una altra manera...); ara bé, quan s'ha estat cuinant per a tota la família, plantufar-li al petit això em sembla una burla. Quin sentit té?

De debò, el publicista que ha fet aquest anunci, o no té fills, o no sap cuinar, o (com a l'empresa) l'únic que els interessa és la pela i no el benestar dels nostres fills com ens volen fer creure, francament.

Res, que avui he fet llenties amb verduretes i, igual que quan tenia 1 any, ma filla les ha trobat boníssimes!

dimecres, 30 de març de 2011

Febre i medicaments

Us penjo un article del diari La Vanguardia del passat 21/03/2011 on parla sobre l'ús de medicaments quan els més menuts tenen febre.

Aquí el teniu:

Nuevas normas para el uso de fármacos contra la fiebre en niños

Deben darse para combatir el malestar, no para lograr una temperatura normal

Josep Corbella| 21/03/2011

Aunque un niño tenga fiebre, no conviene darle fármacos para que le baje la temperatura si parece encontrarse bien.

Tampoco hay que despertarle para que tome Dalsy o Apiretal, los dos fármacos más populares contra la fiebre infantil en España, aunque sí habría que hacerlo si debe tomar un antibiótico.

Es aconsejable calcular las dosis teniendo en cuenta el peso de los niños, más que teniendo en cuenta su edad o su altura.

Ambos fármacos tienen una eficacia similar, aunque combinarlos (es decir, alternar las dosis de uno y otro) parece aún más eficaz, según los limitados estudios que han analizado esta cuestión.

Y aunque los dos productos son seguros si se dan en las dosis adecuadas, es importante no superar estas dosis como se hace en muchos hogares para evitar efectos secundarios que pueden llegar a ser graves.

Estas son las principales recomendaciones que hace el nuevo documento sobre tratamiento de la fiebre de la Academia Americana de Pediatría (AAP), presentado en el último número de la revista Pediatrics. Con más de 60.000 afiliados, la AAP es la asociación de pediatría más importante del mundo y sus recomendaciones suelen ser seguidas por pediatras de otros países –entre ellos, España–.

“La fiebre no es una enfermedad, sino un mecanismo fisiológico que tiene efectos beneficiosos en combatir las infecciones”, destaca el documento. Entre estos efectos beneficiosos, la AAP recuerda que la fiebre limita la proliferación de bacterias y virus y favorece el crecimiento de células inmunitarias. Por contra, suele comportar una sensación de malestar con irritabilidad, abatimiento y pérdida de apetito, entre otros síntomas. Por lo tanto, el objetivo del tratamiento no debe ser conseguir una temperatura normal sino restaurar el bienestar del niño.

El tratamiento debe realizarse con paracetamol o ibuprofeno. Debe evitarse la aspirina, ya que en niños puede provocar síndrome de Reye.

La fiebre debida a una infección, destaca la AAP, no empeora la evolución de una enfermedad ni tiene efectos adversos a largo plazo. La única situación en que la fiebre es una enfermedad en sí es cuando se produce una hipertermia, un trastorno infrecuente en que el cerebro pierde la capacidad de regular la temperatura corporal –por ejemplo, tras un golpe de calor– y pueden producirse daños neurológicos e incluso la muerte. Pero esta es una reacción febril distinta de la que se produce a raíz de las infecciones habituales en la infancia.

divendres, 25 de març de 2011

El sistema educatiu és anacrònic

Avui us deixo un interessant reportatge que m'ha fet arribar la meva germana del programa de La2 de TVE, Redes dirigit per Eduard Punset, que parla sobre el sistema educatiu actual. A veure si us agrada. Necessiteu mitja horeta.

Aquí en teniu l'enllaç: El sistema educativo és anacrónico

dijous, 24 de març de 2011

902 111 444

Ti-tu-ti-to-ti-tu-ta!

- Sanitat Respon. Bona nit, l'atèn Susanna. Digui'm!
- Bona nit. Voldria fer-los una consulta.
- Sanitària o Pediàtrica?
- Pediàtrica.
- Molt bé. M'haurà de donar unes dades: el seu nom, la seva edat (per estadística), el seu telèfon (per posar-nos en contacte si es talla la conversa).
- Elisenda...
- Molt bé, Sra. Elisenda. Li passo amb el servei mèdic de pediatria.

- Bona nit, sóc la infermera de pediatria, em dic Laia. Vostè dirà.
- Miri doncs, la meva filla que té 19 mesos porta des d'ahir a la matinada amb febre (38ºC-38'5ºC) i descomposició i algun vòmit. Hem fet això (...)
- (...) Ho estan fent bé. Si vol, ara doncs el que pot fer és fer una banyera generosa a la seva filla (uns 10 minuts, que jugui un ratet) i després li posa cremeta que sempre ajuda a refredar i si després encara veu que té febre li pot donar ibuprofè.
- El panflet diu cada 8 hores.
- Li'n pot donar cada 6, en aquest cas. I si veu que demà al matí els símptomes perduren , la porta al CAP i que li facin una ullada.
- Perfecte! Gràcies!
- De res. Gràcies a vostè, bona nit!

Tut-tut-tut...

Afortunadament, la nostra filla no s'ha posat malalta durant aquests 19-20 mesos. Algun cop ha tingut una mica de febre o alguna descomposició o mocs o vòmit però mai ha calgut donar-li medicaments. Aquest cop, però, veient que la febre es mantenia vam optar per donar-li ibuprofè infantil. A l'acabar el dia i veient que persistien els símptomes vam optar per trucar a Sanitat Respon (ni a urgències, ni hospital). Una trucada. Una bona atenció. I una bona resolució.

Tenint serveis públics d'aquesta qualitat (les 24h! els 365 dies de l'any!) no entenc els anuncis de mútues absurds, ni la gent fent cues als hospitals o a urgències per simples refredats. Si mai no heu fet ús d'aquest servei, us el recomanem ja que sempre que hi hem trucat ens han atès ràpidament i fantàstic. És un plaer! I t'estalvies d'anar al metge (que és el mateix que dir que t'estalvies de sortir de casa, fer cues i exposar-te a altres virus...).

Apa, salut!

dimarts, 15 de març de 2011

Bones idees (de nou)

No sé si són bones idees o coses pràctiques però jo us les apunto per si us poden ser útils:

- Segur que totes heu anat amb els vostres fills a alguna festa major, fira, "cavallitos"... sense anar més lluny segur que totes heu anat a algun acte del Carnestoltes d'aquest passat cap de setmana. I totes haureu vist els tan apreciats pels nens globus gegants i cars i que duren poc a les mans dels nens perquè s'escapen volant i ... sí, aquells globos que tots els nens acaben demanant algun dia i el que tots els pares de ben segur que acaben picant i comprant.
Doncs a casa nostra hem trobat la solució (al menys de moment). Es tracta d'aprofitar i no llençar aquell pal que algun dia t'han donat enganxat amb un globus en alguna botiga i tenir a casa un paquet d'aquests inflables. I llestos, abans de sortir de casa a passejar per la fira heu d'inflar un globus, posar-lo enganxat a aquell pal que tenim guardat i ja està! A passejar amb la filla contenta amb el seu globus! I el que és més important: lliures d'estar temptats per aquells enormes i cars inflables!

- Les joguines de bany sempre acaben sent aneguets, ninotets que disparen aigua, llibres de plàstic... joguines que van prou bé una època, però que es fan aborrides a mesura que els nens es van fent grans. Una proposta que alhora ens servirà per afavorir el desenvolupament motriu i la curiositat dels nostres fills és donar-los un parell de gots de plàstic (d'aquells reutilitzables de les festes i que no acabes tornant mai per col·laborar p.ex) i un colador de cuina, per exemple. Amb ells podran fer trasvassaments d'aigua o descobrir com s'escola l'aigua o... També donar-los un parell o tres de pilotetes: una d'aquelles d'espuma que absorveix l'aigua però continua flotant, una de plàstic típica que flota i una de les que s'enfosen (tipus golf). Amb elles descobriran i podran jugar a moltes coses convinades amb els gots i l'escorredor.

- Segur que quan vau parir us van regalar alguna cistelleta de mimbre. Si us la van regalar rectangular i una mica gran (i sinó la podeu comprar) la podeu fer servir per posar-hi uns quants contes dels vostres fills ben col·locats amb el llom mirant amunt i deixant-la a la seva altura (al terra és un bon lloc) de manera que sempre tindrà una selecció de contes a disposició per poder agafar els contes ell i escollir el que més li vingui de gust. Pot semblar una vajanada però és molt important per a la seva autonomia.

Espero que us serveixin les idees d'aquesta nova edició de Bones idees!

Apa, salut!

diumenge, 13 de març de 2011

Avantatges i inconvenients

Quan penso en els avantatges i els inconvenients de donar el pit a un nen gran, en el meu cas a una nena de quasi 20 mesos, la gran majoria podria dir que són avantatges. És més, quasi hi trobo més avantatges ara que no pas al principi de l'alletament, moment per la seva banda en què fracassen molts intents d'alletar maternament els fills.

Per això avui enumeraré la meva llista d'avantages i inconvenients per si a alguna mare que encara està als primers mesos d'alletament matern i, no té clar si continuar alletant o no, li serveix; i sinó, senzillament ho comparteixo amb totes les mares que estan al mateix moment que jo.

Alguns dels avantatges:

- D'entrada un d'econòmic: ja portem quasi 20 mesos sense gastar-nos ni un duro en llet per a la nostra filla! o dit d'una altra manera, que si fem un càlcul aproximat que pren 1/2 litre de llet a diari estem parlant d'un estalvi d'entre 300 i 900€. Poca broma!

- Un altre avantatge seria que ara és més fàcil saber quan vol pit. Ni desxifratge de cares, ni de moviments, ni plors... Senzillament t'ho diu: Mare popa!

- A les nits se sap servir tota sola cosa que t'ajuda a descansar millor.

- Com que pot popar en totes les posicions possibles (fins i tot les més inimaginables) t'allibera molt més les mans. Iep, sembla que no però això és important!

Alguns inconvenients:

- Que no paren quiets i sense voler pots rebre un cop de peu al lloc més inesperat! Catxin dena!

- Que alguns tenen la (odiosa) mania de voler fer com qui sintonitza una emisora de ràdio amb el pit amb què no estan popant! Però em sembla que he trobat la solució: que tinguin la mà ocupada!

I algunes tonterietes que diu alguna gent (evidentment els que no han donat el pit als seus fills a aquestes edats, és clar!) i que no són avantatges ni desavantatges, sinó mentides!:

- Que els nens han d'anar prenent autonomia i això de prendre el pit no els ajuda. Vajanades!

- Que la mare està "esclavitzada" perquè el seu fill encara depén d'ella amb aquest tema. Més vajanades!

I res, com deia al principi aquests són alguns dels avantatges i dels inconvenients. I els vostres?

divendres, 11 de març de 2011

Nou bloc amb jocs de falda!

Des de ja fa molts dies em rondava pel cap poder fer vídeos amb jocs de falda per poder-los penjar i així compartir-los amb altres pares i mares. Finalment ho he aconseguit. De moment només n'he fet un, però a mesura que tingui temps n'aniré fent més.

Per tal de concentrar-los tots en un sol web he creat un nou bloc que es titula http://jocsdefalda.blogspot.com. Espero que us agradi la idea!

Aquí teniu el primer vídeo que he penjat: La Balangera del Colom que a la meva filla li encanta! I més quan el fa amb la seva padrina i els seus cosins.

Espero trobar-vos també pel nou bloc!

dijous, 3 de març de 2011

La Maternitat d'Elna

Ja sabeu que quan ens convertim (per dir-ho d'alguna manera) en mares, les que som lectores habituals, de cop i volta no tenim gaire temps per llegir i el que tenim el dediquem a llegir temes i llibres d'infants (al menys al principi). Però tot torna i els bons costums no es poden deixar passar i cal buscar els moments d'allà on sigui!

Així que des de ja fa dies tenia ganes de compartir una lectura amb vosaltres. Una d'aquestes lectures llegida a trossets. És un llibre que ho permet ja que va explicant històries curtes de diferents dones que van viure l'exili després de la Guerra Civil espanyola.

Sóc una apassionada de la història recent d'Espanya i de Catalunya més concretament (Guerra Civil i Franquisme) i més encara si està vinculada a la dona. Ja porto uns quants (bastants) llibres sobre el tema i encara en sé tant poc... hi ha tant per explicar que no s'explica... per por, per vergonya, perquè potser pensen que no ens interessaria, per amagar-se, per... sigui el que sigui jo ho vull conèixer. Vull saber com van viure i què van viure les persones que formen part de la meva història (no els conec però ells són i han fet el que ara és el meu país!).

És per això que avui us vull recomanar una lectura que toca directament el tema d'aquest bloc, en aquest cas el naixement d'un infant. El naixement de quasi 600 infants catalans i espanyols la majoria i, les experiències de les seves mares que es van veure forçades a l'exili després de la Guerra Civil espanyola. Experiències dures, molt dures que van poder veure un toc de llum gràcies al que va ser l'anomenada Maternitat d'Elna i la que dóna nom al llibre d'Assumpta Montellà "La Maternitat d'Elna".

I des d'aquí, el meu humil bloc, vull aprofitar per fer un reconeixement especial a totes aquestes mares (i per extenció totes les persones civils que van haver de viure totes aquelles penúries) ja que sovint han quedat difuminades en la història injustament.