Benvinguda al bloc sobre maternitat i criança on
si el/la petit/a té gana ... popa, si té son... popa, si té fred o calor... popa, si té por... popa, si està content/a... popa ...
Així què, pipa o popa?


diumenge, 28 de febrer del 2010

Contraccions d'amor

Mentre feia el curs de preparació a la maternitat, una companya del curs ens va comentar l'existència d'una cançó relacionada amb el part molt maca.

No és que m'agradi especialment la Rosana, però amb aquesta cançó ha estat afortunada.

Si has estat mare podràs sentir-te identificada amb aquesta cançó i si ho estàs a punt de ser o algun dia potser ho seràs crec que et pot agradar molt.



Us n'adjunto la lletra:

Contracciones de amor
van y vienen de ti
por dentro y por fuera
de repente los latidos se aceleran
empiezo a sentir que es algo especial
la bolsa parece parece papel celofan
se rompe a la vez que veo escapar
el mar que en tu vientre me hacia flotar
no se si será esta vez la última o la primera
solo se que hay olor a primavera...

Me acerco a la luz, me alejo de ti
te cambio por eso que llaman vivir
me acerco a la luz
tu abres la salida
que me lleva a eso a lo que llaman vida.

Una luz al final
donde voy a parar
hay ruido allí afuera
por momentos se te ensanchan las caderas
respiras y yo respiro por ti
empujas,no se si deseo salir
me noto rodar despacio hasta el fin
más cerca,más ruido, más lejos de aquí
no se si me voy de ti o eres tú quien me dejas
tu nerviosa y frágil, yo desnudo y dando vueltas

Me acerco a la luz...

Despuès de salir, me dejan sobre ti
me hacen llorar,te veo sonreir
y se que esto es algo
que nunca nunca jamás
nunca jamás volveré...a repetir

Me acerco a la luz...

Me acerco a la luz..

ROSANA
RESPIRAS Y YO (LUNAS ROTAS - DE CASA A LAS VENTAS)

Li dedico a aquella companya.

dissabte, 27 de febrer del 2010

Posant els fonaments.

Que quedi clar! Ni l'embaràs és pesat, ni parir és dolorós, ni criar és cansat.

Vivim en una societat en què, quan es parla de maternitat, sovint s'utilitza un llenguatge força negatiu. Evidentment també de positiu, però perquè n'hi hauria d'haver de negatiu???

Quan estàs embarassada els comentaris tipus "els primers mesos potser tindràs marejos o vòmits", "al final de l'embaràs et farà mal l'esquena o les cames se't faran pesades", "vigila no caiguis que quan estàs embarassada és molt normal"... són moooooolt freqüents, tant que et poden arribar a fer creure que estar embarassada és pesat. Sort que la il·lusió d'un nou infant s'ho empassa tot, per uns i per altres.

A l'hora de parir, la cosa comença a empitjorar, i més si ho vols fer a casa! "Ai nena, que valenta!", " Jo no podria, quin mal!", "I sense anestèsia?", "I si passa alguna cosa?", "Pensa que a la tal li va passar no sé què i sort que era a l'hospital...". El dolor només existeix si no el sabem dominar i el problema és que d'això no ens n'han ensenyat gaire en aquesta cultura que vivim!

I finalment ens queda la criança. Qui no ha sentit "amb un nadó es passa molta son" o "us heu de buscar un moment com a parella tots sols" o "ui! dones el pit? jo no volia estar tan lligada, i així ho compartim amb el marit!"?

El que us deia, en aquestes etapes tan importants de la vida d'una dona ens hem acostumat a sentir un llenguatge que tristament ja el trobem normal i no! L'embaràs, el part i la criança són moments claus en la vida de tota dona i no ens podem permetre que ens els estrunquin tan alegrement ja sigui per pur desconeixement o per pura enveja!

L'embaràs, el part i la criança són la nostra vida. No deixem que ningú ens la condicioni!