Benvinguda al bloc sobre maternitat i criança on
si el/la petit/a té gana ... popa, si té son... popa, si té fred o calor... popa, si té por... popa, si està content/a... popa ...
Així què, pipa o popa?


divendres, 26 de març de 2010

Jo t'estimaré per sempre

Avui us penjaré una cançó que m'encanta. Es tracta d'una cançó d'amor, una cançó de bressol, una cançó de pau... escolteu-la i poseu-li el qualificatiu que vulgueu.

És una cançó preciosa de l'Àlbum Desert Blanc d'El Musical més petit que es titula Dorm.

El vídeo no cal ni que el mireu perquè l'he creat per poder posar la cançó i no m'ha quedat gens bé. El que compta és la música i la lletra de la cançó. Aquí la teniu seguida de la lletra:



Dorm i no tinguis por.
Saps que sóc al teu costat.
Pensa que en la foscor
sempre et donaré la mà.
Mai me n’aniré.
Mai no et deixaré.
Jo t’estimaré
per sempre.
Quan tu ja siguis gran
jo seré en un altre lloc.
Però pensa que ets part de mi,
sempre hem tindràs aprop.
Mai me n'aniré.
Mai no et deixaré.
Jo t’estimaré
per sempre.

Veus: Daniel Anglès, Pili Capellades i Manu Guix.

dimecres, 24 de març de 2010

Nada cómo mamá, nada cómo mamar

Avui us penjo un anunci que promou la lactància materna però des d'un punt de vista molt pràctic. Jo no l'he vist mai per televisió, segurament perquè no s'ha emès mai (la bona publicitat...).

Si algú no té clar lo de donar el pit i troba similituds amb tot amb la llet artificial (ja sabeu que són fàcils de rebatre-les) només per l'avantatge econòmica que suposa ja ho hauria de fer tothom!

Aquí el teniu. No patiu, que avui és curtet.

Salut i bons aliments!

dimarts, 23 de març de 2010

Entrevista a la Dra. Eulàlia Torras de Beà

Fa 4 mesos, em va trucar la meva mare i em va dir: llegeix la contra de La Vanguardia que t'agradarà. La vaig llegir, i certament em va agradar, i molt. Ahir vaig tenir l'ocasió de veure una entrevista al programa del 33 "Singulars" (deixeu-me dir que es tracta d'un molt bon programa d'entrevistes) a la Dra. Eulàlia Torras de Beà, la mateixa metgessa que fa quatre mesos entrevistaven a la contra del conegut diari.

La Sra. Eulàlia Torras de Beà és metge, psicoanalista i psiquiatra infantil i juvenil i una de les promotores d'un manifest, "Más tiempo con los hijos", que demana als poders públics normatives que permetin a pares i mares tenir més temps de permís remunerat per cuidar els fills petits. (http://mastiempoconloshijos.blogspot.com)

És una molt bona entrevista, molt aconsellable. Entre altres, diu coses com: "les guarderies les necessiten els pares, però no les necessiten els nens. Inaugurar guarderies és populisme polític. El que és veritablement progressista és subvencionar els pares perquè puguin criar els seus fills fins als tres anys. Els bebès i els nens necessiten els pares. I les guarderies no els poden substituir."

Dura 42 minuts però no us fassi mandra escoltar-la perquè val molt la pena.

dilluns, 22 de març de 2010

La Panera dels Tresors

Quan un infant neix no coneix res i ho té tot per descobrir. Depèn de nosaltres, doncs, que descobreixi i què descobreixi per créixer.

Amb el que fem al dia a dia, jo sóc més d'amor que de moral amb els nadons. És a dir, sóc més del parer que tot allò que es fa amb amor l'ajudarà a créixer, més enllà del bé i del mal. Evidentment, sense perdre el sentit comú, és clar!

Però més enllà dels fets quotidians, què posem a l'abast dels nostres petitons per aprendre i créixer? Si fem cas del que el mercat per a infants ens proposa, envoltarem als nostres infants de plàstics (de tous, de durs, de més durs...), de colors artificials (si més no poc apreciables al nostre voltant), de joguines tancades sense gaires opcions a la imaginació...

Els petits són uns grans exploradors i no els ho hem de limitar. La professora Goldschmied, amb la intenció d'aprofitar ordenadament l'activitat dels infants, va proposar "El joc de la descoberta" amb "La panera dels tresors" per als més petitons i "El joc heurístic" pels una mica més grandets.

Avui em centraré amb "La Panera dels tresors". Està pensada per petitons de 6 a 10/12 mesos, edat en que ja s'aguanten asseguts i no es desplacen gaire del lloc.
Es tracta de posar en una panera de vímet uns quants objectes que podem trobar per casa (un colador de metall, una pinta, una pinya, un moneder de pell, una llima de les ungles, un potet de vidre, una harmònica, un tub de cartró...). Tots aquests objectes despertaran la curiositat de l'infant a través de tots els sentits (tocant-lo, portant-lo a la boca, sospesant-lo, olorant-lo, escoltant-lo) alhora que li faran conèixer tot allò que, després, quan sigui més autònom, es trobarà pel seu camí.

No patiu per si es poden fer mal, convé que estigueu sempre a l'aguait, però no els condicioneu el joc ja que perdria tot el seu sentit i valor.

Us penjo un vídeo on es veuen uns nens jugant amb una panera dels tresors:



Si voleu més informació la podeu trobar al llibret "El joc de la descoberta" de la Tere Majem i la Pepa Òdena de l'Associació de Mestres Rosa Sensat en venda a les llibreries Abacus.

divendres, 19 de març de 2010

Son d'infants

El món del son amb els més petitons és un tema molt concorregut per tothom i encara no ne'm parlat. Així que avui us penjaré un reportatge que es va fer l'any 2007 al programa de TV3 "Entre línies" on s'exposaven les dues corrents actuals sobre l'hora d'anar a dormir. Ambdues, són versions adaptades de cada família dels mètodes concrets que proposen el Dr. Estivill per una banda i la Dra. Jové per l'altra.

Com sabeu, el programa no destaca per l'alt rigor dels seus documentals però per fer-nos una idea del tema ja ens va bé. Un altre dia ja em posicionaré sobre el tema (tot i que es deu poder deduir). Avui sols fem-ne un tastet.

Aquí teniu, doncs, el reportatge:

dijous, 18 de març de 2010

Que ningú em posi presses!

No sé si teniu el plaer de conèixer la cantant Rosa Zaragoza. Jo sí, i us puc dir que és una molt bona cantant. Si mai teniu ocasió de sentir-la us l'aconsello i si és en directe encara més. És cantant de música sefardí, i últimament va acompanyada de molt bons músics.

Avui us penjaré el vídeo d'una cançó seva, que tot i que no és de les més maques que ha fet, ans al contrari, té gràcia pels temes que toco en aquest bloc. I el vídeo, tot i no sé la pera, té algunes imatges boniques.

Aquí el teniu:

dimecres, 17 de març de 2010

Més pràctic?

En l'article que vaig escriure fa uns dies titulat De Pit o de Pot feia una introducció amb diverses opcions per les quals una mare devia optar per donar llet de pot als seus fills i no de pit. Una d'elles era "perquè és més pràctic" , opció en què em vull centrar avui. Una opció al meu entendre poc treballada (però molt legítima, que quedi clar! Però que no sigui per mi que una mare primerenca hagi optat per donar llet de pot perquè li han dit que és més pràctic! Que tothom fassi el que vulgui i bonament pugui!).

Un dia, en un grup de mares, ens vam posar a parlar sobre els petitons i quan va aparèixer el tema de la lactància van aparèixer les divergències (sense arribar la sang al riu, és clar!). Érem un parell de mares pro-lactància materna incondicional i un altre parell de biberó. Bé, parlant sobre el tema, les dos mares de biberó van dir que ho feien perquè era més pràctic! Més pràctic??? Vaig rebatre'ls-hi una mica, però convençudes de la seva decisió jo no era ningú i vam canviar de tema (això sí vaig deixar clara la meva, d'opció!). Però m'agradaria exemplificar perquè no veig més pràctic donar el biberó que donar el pit.

És un dia qualsevol a casa d'una família qualsevol (pare, mare i petitó). El petit s'alimenta amb biberó. Li donen cada 4 hores (per exemple. Desconec quins són els tempus reals). Cada cop que li han de donar el menjar cal agafar el pot de llet artificial, el biberó, la tetina i la cullera i prepar-lo. Li donen el menjar. Ara cal rentar el biberó, la tetina i la cullera.
Anem a cal metge a Barcelona i ens hi passarem tot el matí així que cal portar-ho tot preparat: el biberó amb l'aigua i un pot dosificador amb la llet en pols corresponent. Quan tornem a casa caldrà rentar-ho, és clar!
Arriba la nit (ja sabem que de nit també mengen els petits), cal deixar-ho tot preparat per quan es desperti amb gana 2 o 3 vegades o cal que t'aixequis i vagis a la cuina cada cop a preparar-ho. Al matí, quan es llevin, caldrà netejar, és clar!
Fins aquí el petit ja ha menjat uns cops al dia.

Però per poder menjar s'ha hagut de fer altres coses com anar a comprar la llet de fórmula ( i no te'n quedis sense i hagis de córrer!), comprar biberons i tetines, comprar pastilles o aparells esterilitzadors, comprar el respatllet neteja-biberons, carregar pots i potinguetes per alimentar-lo cada cop que se surt de casa...
Però algú encara em diria "sí, però jo sé que no li he de donar menjar fins que no han passat 4 hores i això allibera molt" . O "li pot donar el biberó qualsevol". Sisplau! He hagut d'aguantar (en aquests grups de mares que comentava al principi) a petits gemegant i sentir mares dient que no saben que els hi passa, que si rondina, que si no pot ser que tinguin gana que encara no els hi toca... Sisplau! Això és pràctic o alliberador? I, de totes les "tasques" que hi ha en la cura d'infants cal compartir la de l'alimentació?

Si dones el pit surts de casa quan vols amb el petit a costes i prou, t'estalvies de rentar res quan acaba de menjar, no el sents rondinar de gana perquè menja quan vol i et surt baratíssim!!!!!!!

Si algú encara pensa que donar llet de fórmula és pràctic, endavant amb la llet de fórmula!

Salut i bons aliments (de pit, és clar!)

dilluns, 15 de març de 2010

Entrevista al pediatra Carlos González

Ahir al matí al programa de Catalunya Ràdio Eduqueu les criatures van fer una entrevista al conegut pediatra Carlos González.

Aquest pediatra ha escrit quatre llibres, tres dels quals molt recomanables especialment el que s'acaba d'editar en català "Un regal per tota la vida. Guia de la lactància materna".

Es tracta d'un metge amb unes idees que, al meu entendre, es basen força en l'instint tot i que per alguns podrà semblar que se'n fot del personal. Però diu les coses molt clares i això està molt bé. És un gran defensor de la lactància materna.

Aquí teniu l'entrevista que li han fet. No és una gran entrevista (n'hi he escoltat de millors) però estar prou bé. (poseu-la a partir del minut 12':45")
http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=422640

dijous, 11 de març de 2010

Qui els va parir!

Avui us poso un altre part. Es tracta d'un part natural que es va dur a terme a l'Hospital públic de Santa Caterina. El van emetre al programa que van fer a TV3 que es deia "Qui els va parir!".

En aquest vídeo no es veu, però previ al moment de l'expulsiu es va poder veure les instal·lacions de que disposa l'hospital (sales tranquil·les i fosques, pilotes grans, mantes i coixins per descansar...). En aquest hospital, si ho desitges pots fer un part natural i tranquil sense medicalització amb unes instal·lacions adequades per a fer-ho, i amb la confiança (si és que així ho necessites) que disposes de tots els serveis mèdics a la sala del costat. Malauradament encara és l'únic hospital de Catalunya en què existeixen aquestes instal·lacions (si no vaig errada). Hi havia un programa pilot per engegar-ho a altres hospitals, però em sembla que el tema està aturat. Quina llàstima!

Doncs aquí teniu el naixement de la petita:

dimecres, 10 de març de 2010

Totes podem alletar

Sovint es pot sentir mares que diuen que no tenen llet, o que els pits li fan mal, o que la meva llet no alimenta... Amb una bona posició del petit al pit i fent pit a demanda, difícilment pot passar res de tot això.

Donar el pit és molt instintiu, però sembla que des de fa uns anys ençà ens han atrofiat una mica aquest instint mitjançant falsos missatges i, no sempre tenim referents propers que hagin alletat als seus fills i ens puguin servir d'exemple.

Aquest últim any i mig he estat observant els articles relacionats amb la lactància materna que apareixen a les grans revistes comercials espanyoles sobre nadons i família i he pogut comprovar que la majoria d'articles que es refereixen a aquest tema solen ser sobre com combatre les dificultats que genera la lactància a pit. És a dir, com prevenir clivelles, que fer amb la mastitis, que si mugroneres, que si cremetes pels pits... Sempre pretenen que no t'angoixis (suposo) si et passa alguna cosa d'aquestes un cop hagis iniciat la lactància, però no poden, inconscientment, provocar l'efecte contrari? No et poden fer pensar "ui, si li dono el pit em poden passar totes aquestes coses?".

Us penjo un vídeo elaborat per la Lliga de la Llet a l'Argentina que és força interessant i que dóna, evidentment, un missatge molt positiu de la lactància materna. Espero que, si és el cas, us serveixi.

dimarts, 9 de març de 2010

A flor de pell

Asseguda al sofà, amb la petita popant, sembla que li agafa son... Tanca els ulls i continua popant... sembla que s'adorm... Me la miro... és un moment tan dolç i únic... Finalment s'ha adormit. Sí, s'ha adormit al pit. Ella és feliç i jo encara més. És un moment màgic, tendre i senzill. És la maternitat. És l'essència de la maternitat.

Ella està a gust i jo també. Perquè hauríem de condicionar la nostra felicitat a les múltiples pressions a que ens tenen acostumades? Perquè hauríem de pensar que aquest moment de immensa tendresa és un problema? Estem perdent la confiança en els nostres fills? L'estem perdent en nosaltres?

Asseguda al sofà, amb la petita dormint després d'haver popat, em sento tranquil·la i confiada. Els petits saben el que volen i el que necessiten i t'ho fan saber amb senzillesa: una mirada, una rialla, un plor... una senzillesa que ens uneix i ens fa còmplices d'un mateix camí.

Estic tranquil·la amb el que faig perquè sóc feliç i ella també ho és. I amb aquesta felicitat creixerem per sempre.

dilluns, 8 de març de 2010

Steps

Que macos que són els petits de la casa i com els hi agrada que ens mantinguem actives i en forma!

La meva, cada dia em demana que, al menys 1 o 2 cops al dia, fassi una sessió d'steps. A vegades li agrada que els fassi amb música de fons, altres posant-hi la música jo, és a dir fer-los tot cantant (tot un art!), altres en silenci i altres canta ella (que en saben molt els petitets de cantar! pura òpera!). També faig sessions d'abdominals amb peses tot sovint. Però el que més li agrada que fassi (i a mi m'encanta, és clar!) són els exercicis per mantenir en forma els braços, en especial l'esquerra que està aconseguint que el tingui fort com un roure!

Què considerats que són els nens petits i que poc que els hi ho tenim en compte!

Així que des que va néixer la petitona, està aconseguint que el meu cos es fiqui com el d'una atleta! Li encanta que la porti a coll, i que per adormir-se pugem i baixem escales, i que la deixi a la manteta i la hi torni a deixar... bé... com deia... que li encanta tenir una mare en plena forma!

Amb uns entrenadors personals tan fantàstics, qui vol anar a pagar un gimnàs???

dissabte, 6 de març de 2010

Avui em sento flex!

Avui la cosa també va d'anuncis però en aquest cas, d'un inusual anunci.

La casa de matalassos Flex va fer una campanya el passat 2009 on s'anunciaven els seus matalassos a través de les experiències que es poden viure amb aquests. L'anunci que us adjunto és sobre un part a casa. Us aconsello, però, que us mireu tot el documental ja que és molt més maco.

Quins records!

Anunci:


Documental:

dimarts, 2 de març de 2010

De pit o de pot?

Hi ha mil i un estudis (tot i que si no hi fossin no tindria cap dubte que això seria així) que reconeixen la llet materna com l'aliment perfecte (el millor) per als nadons. Per què, doncs, si totes tenim llet de pit quan parim, hi ha tantíssimes mares que donen llet de pot als seus fills*? Perquè sí? Per ignorància? Perquè és "més pràctic"? Perquè "no tinc llet"? Perquè "no em pengin els pits"? Per tornar a la feina? Perquè n'hi ha d'artificial igual de bona?

Avui em centraré en aquesta última pregunta.

La llet de fórmula està bé (n'estic convençuda i, segurament cada cop millor) però no és perfecta i dubto que ho arribi a ser mai. No oblidem que som animals perfectes (però això ja serà un altre tema).

Segurament, algun moment o altre, haureu pogut veure algun anunci del que se n'hi pot dir llet de pot o llet en pols o llet artificial o llet de fórmula per a nadons. Com més us agradi.

A Espanya està prohibit per llei que s'anuncii llet d'aquestes característiques per nadons de 0 a 6 mesos ja que "es promou" la lactància materna. Per tant, tots els anuncis que es veuen són per nadons a partir de 6 mesos. Però si te'ls mires atentament, ets capaç de separar entre una i altra? Si et diuen que és tan bona per petitons de més de 6 mesos, dubtaràs de que la que elaboren per nadons de 0 a 6 no sigui també bona? Sembla que la llet materna només sigui bona fins als 6 mesos. A partir de llavors tot sembla indicar que t'has de passar del pit al pot. Així doncs, que hi guanyem amb que es prohibeixin els anuncis d'un tipus de llet si no ho fan de la resta?

És molt gran el desconeixement que s'ha creat al voltant de la llet materna en els últims anys i les grans empreses productores de llet artificial se n'estan aprofitant.

No oblidem que fins a l'any l'alimentació bàsica dels nadons és la llet. Tot i així, quantes mares hi deu haver en aquest país que donen llet de pot? Si alguna mare opta per la llet de pot que sigui perquè així ho desitja, no perquè "ja no té llet", o "el meu nen/a es queda amb gana" o "el seu nen/a no creix el suficient" o "no es preocupi que la llet en pols ja li anirà bé"... La llet artificial mai serà tan bona com la materna per més enriquida de nosequés que estigui. Que no ens enganyin!



*(excloc aquelles famílies que tenen fills adoptats, tot i que això seria un altre tema)

dilluns, 1 de març de 2010

De professió: mare

"Ah, i no treballes?" Sí, faig de mare!

Fem números (a tall d'exemple):
Jornada laboral: de 9h a 18h
Desplaçament per anar a la feina i tornar: 1'30h anar i 1'30h tornar
Sou: 1200€/mes

Escola Bressol: de 9 a 17h amb dinar inclòs. 260€/mes una pública
Cangur: de 7'15h a 9 i de 17h a 19'45h. 10€/h. 800€/mes
Total: 1060€/mes

Resultat: plors de mare i fill/a... cansament... un fill més socialitzat?

Els primers anys de vida d'un persona, ningú em negarà que són els anys més importants per a la vida d'aquesta. Si els pot viure amb la mare (o pare) perquè tothom s'entesta a preguntar-te quan el/la portaràs a la guarderia? Perquè ens han inculcat que un petitó serà més sociable si s'està tot un dia (de 8h a 20h) envoltat de desconeguts i no amb els seus pares? Si es passarà tot el dia sent un més de 10 petits més? Qui la/el pujarà al coll quan plori? on tindrà el pit quan tingui gana? qui la/el passejarà amunt i avall quan tingui ganes de descobrir? qui farà tombarelles pel terra amb ell/a quan vulgui jugar? o qui riurà amb ell/a fins a fer-li mal la panxa? Qui li farà mil i un petonets amb la màxima tendresa?

Desenganyem-nos, no poso en dubte la professionalitat de les Llars d'infants, però, que prefereixes, tot això repartit entre 8 nens i 2 educadores i un/a cangur que t'ho hagin d'explicar quan arribes a casa després treballar tot un dia? O "treballar" tot el dia per viure tot això?

Jo ho tinc clar! Ara només espero que arribi el dia en què et puguis quedar a casa a criar els teus fills i no et vegin com un "bitxo raro", o que t'enxufin frases del tipus "ah, si tu t'ho pots permetre?". Doncs no, ni sóc un bitxo raro ni m'ho puc permetre perquè si. Per fer-ho s'ha de fer un esforç, econòmic i familiar i social, i creure fermamanet en el que fas.

Però jo sóc feliç així i la meva família també. Ara només m'agradaria que més mares que es volguessin quedar a casa a criar els seus fills ho poguessin fer sense sentir-se qüestionades. Això espero!