Benvinguda al bloc sobre maternitat i criança on
si el/la petit/a té gana ... popa, si té son... popa, si té fred o calor... popa, si té por... popa, si està content/a... popa ...
Així què, pipa o popa?


dimarts, 28 de juny de 2011

El remei de la llet materna

Avui al diari Ara a la secció aradebat hi havia l'article que us transcric sobre la llet materna com a solució a la desnutrició infantil. Es tracta d'un article aparegut al The New York Times i traduit per al diari Ara, per tant té alguna informació que no s'acaba d'ajustar a la nostra realitat però no per això el deixa de fer interessant igualment.

Aquí el teniu:

El remei de la llet materna
NICHOLAS D. KRISTOF

I si els nutricionistes descobrissin un remei miraculós per a la desnutrició infantil? Una substància rica en proteïnes que no necessita refrigeració? Una substància gratuïta a què es pot accedir fins i tot en llocs tan remots com aquesta ciutat del Níger on sóc, on cada dia moren nadons per causes relacionades amb la fam? Us sembla impossible? Doncs aquest remei miraculós ja existeix: la llet materna.

De vegades, quan pensem en la pobresa mundial, donem per fet que els desafiaments són tan enormes que totes les solucions han de ser extraordinàriament complexes i cares. Bé, algunes sí que ho són. Però no hi ha gairebé res tan eficaç per combatre la fam al món com el súmmum de les solucions de baixa tecnologia: la lactància materna durant els primers sis mesos de vida. Això és el que recomana vivament l'Organització Mundial de la Salut.

La paradoxa és que, malgrat que es tracta d'una cosa barata i evident -gairebé instintiva-, també és poc freqüent. Aquí al Níger, només el 9% de nadons s'alimenten només de llet materna els primers sis mesos de vida, segons un estudi sobre nutrició elaborat el 2007. Val a dir, però, que això representa un augment respecte a l'1% del 1998. (Als Estats Units, aproximadament el 13% de nadons s'alimenten exclusivament de llet materna durant sis mesos, segons els centres federals de control i prevenció de malalties. La resta es crien majoritàriament amb llet maternitzada, que als Estats Units és un recurs força segur.)

A Burkina Faso, al costat del Níger, menys del 7% de nadons reben exclusivament lactància materna durant sis mesos; al Senegal, el 14%, i a Mauritània, el 3%. Aquests són alguns dels països que travessem en el meu viatge anual amb els guanyadors del concurs Un viatge amb Nicholas Kristof , que aquest any són Saumya Dave, estudiant de medicina d'Atlanta, i Noreen Connolly, una professora de Newark. Trenca el cor veure aquestes criatures greument desnodrides i conèixer tantes mares que han hagut d'enterrar els seus fills, quan es podria haver aplicat una solució tan senzilla per salvar vides. El principal problema és que moltes mares creuen que amb la llet materna no n'hi ha prou i que, quan fa molta calor, el nadó també necessita aigua.

En una carretera rural prop de la remota ciutat de Dogon Dutchi, al sud del Níger, ens vam trobar amb una família de tuaregs que viatjaven cap al nord. "Quan fa molta calor, els nadons necessiten aigua", em va dir Gayshita Abdullah, la mare. Em va explicar que intenta treure l'aigua d'un pou, però si no n'hi ha cap a prop, la treu d'un bassal de fang. De fet, gairebé tots els nutricionistes insisteixen que el millor per als nadons és alimentar-los exclusivament amb llet materna durant els sis primers mesos de vida (abans en recomanaven quatre, però ara diuen que en fan falta sis). A més, als països pobres l'aigua sol estar contaminada i és perillosa per als nadons. Segons els nutricionistes, encara que la mare estigui desnodrida, el seu cos produeix prou llet per al nen.

Un informe publicat el 2008 per The Lancet , la revista britànica de medicina, posava de manifest que un nadó alimentat només parcialment amb llet materna té una probabilitat de morir 2,8 vegades més alta que un que s'hagi criat exclusivament amb aquesta llet durant cinc mesos com a mínim. I un nadó que no és alletat té una probabilitat 14,4 vegades més alta de morir.

En total, deia The Lancet , cada any es podrien estalviar 1.400.000 morts si els nadons rebessin lactància materna. Això vol dir que cada 22 segons mor un nen innecessàriament.

"Vistes totes les intervencions nutricionals que s'han estudiat, tenim proves concloents de l'eficàcia de la lactància materna per reduir la mortalitat infantil", afirma Shawn Baker, especialista en nutrició de l'organització humanitària Helen Keller, que es dedica a aquests temes. "És la intervenció nutricional més antiga que coneix la nostra espècie i tothom la té a mà". I afegeix: "Però no té els seguidors que hauria de tenir en unes poblacions en vies de desenvolupament que estan massa centrades a assolir solucions tecnològiques".

Els desafiaments que planteja la lactància materna als països pobres no són els mateixos que han d'afrontar les dones occidentals, i al Tercer Món encara hi ha moltes mares que segueixen alletant els seus fills durant dos anys. El principal problema és que n'hi ha que donen aigua o llet animal als nadons, sobretot quan fa calor. Hi ha, a més, un altre problema: les mares dubten sovint del valor del calostre, la primera llet segregada després del part (que és espessa i groguenca, i que no té gaire aspecte de llet) i s'esperen un dia o dos per començar a alletar el nadó. Una mare de prop de la ciutat de Dosso, Fati Halidou, que ha perdut quatre dels set fills que ha tingut, em va dir que, després del part, el millor és donar a la criatura aigua amb sucre o aigua alcorànica. Per fer aquesta aigua, cal escriure un versicle de l'Alcorà en un tauló i rentar-lo tot seguit; creuen que aquesta aigua barrejada amb tinta protegirà el nadó.

No queda clar per què s'ha perdut l'instint humà d'alletar. ¿Té alguna cosa a veure amb les connotacions sexuals dels pits? ¿O amb els fabricants de llet maternitzada, que en el passat van fer una propaganda irresponsable dels seus productes, tot i que ara s'han moderat? ¿O només és que les mares creuen que els seus fills necessiten aigua quan fa calor? En realitat, no ho sap ningú. Però el que sí que és evident és que arreu del món disposem d'una meravellosa solució de baixa tecnologia per a la desnutrició infantil.

dilluns, 27 de juny de 2011

Lactància Materna perllongada

Sí, ho sé, últimament escric molt poc però és que no em donen les hores!!! Aniré penjant articles de tant en tant...

Avui us penjo un vídeo elaborat i posat a disposició pública sobre lactància materna perllongada per Ana Romero Manzano (llevadora de l'Hospital Universitario de Canarias) i Marta Díaz Gómez (pediatra i professora de la Universidad de La Laguna).

L'original el podeu trobar a l'Associació Espanyola de Pediatria.

Aquí el teniu (tot i que millor que entreu al web original ja que no aconsegueixo que es visualitzi sencer, ok?):

dimecres, 15 de juny de 2011

Banc de Llet materna

A través de la Lliga de la Llet de Catalunya m'ha arribat la següent informació que m'ha semblat d'interès penjar-la i compartir-la. Es tracta d'un banc de llet a l'estil d'un banc de sang. No sé si acabaré optant-hi (abans de parir donava sang regularment però ara he preferit aturar-ho fins que deixi de donar el pit. Aquesta opció de la llet l'he d'acabar de rumiar encara) però em sembla una bona inciativa per fer-ne difusió.

Aquí teniu el missatge que he rebut:

Benvolguda amiga/Benvolgut amic,

En aquesta ocasió ens posem en contacte amb tu per a explicar-te que des de principis d'any ha entrat en funcionament MAMA, el primer Banc de Llet Materna de Catalunya, vinculat al Banc de Sang i Teixits (http://www.bancsang.net).

Un banc de llet materna és un centre especialitzat les funcions del qual són conscienciar la societat sobre el valor de la lactància materna, així com recollir, analitzar, processar i distribuir la llet materna, d'una forma segura i eficaç. L'objectiu de MAMA és assegurar l'alimentació amb llet materna de tots els nadons de Catalunya que es trobin en circumstàncies especials. La llet materna del Banc de Llet va destinada a nadons prematurs nascuts amb menys de 32 setmanes de gestació o de menys d'un quilo i mig, i també en casos d'intolerància digestiva, de cirurgia abdominal, per a complementar la llet de la pròpia mare (en casos de parts múltiples) o quan, per les circumstàncies que siguin, la pròpia mare la no pot alletar. La llet es dóna sempre sota prescripció mèdica.

La història dels bancs de llet és relativament recent. El primer banc es va obrir l'any 1909 a Viena. A l'any 1943 l'Acadèmia Americana de Pediatria recomana la creació de Bancs de Llet Materna, però als anys 80 amb l'arribada de la llet de fórmula al mercat i la descoberta de l'HIV, perilla la seguretat de la llet donada i s'encareix el procés de tractament de la mateixa. Després de set anys d'estudis, apareix un article d'Alan Lucas sobre la importància del tipus de dieta seguit per un nadó prematur i les conseqüències en el seu desenvolupament motor i mental, així com en el seu creixement. I així és com a principis dels 90 els Bancs de Llet Materna tornen a recuperar la seva posició.

Actualment a Europa hi ha més de 160 bancs de llet materna (http://www.europeanmilkbanking.com/), dels quals 6 estan ubicats a Espanya (http://www.aeblh.org/tu-banco/). El Banc de Llet Materna de les Illes Balears va ser el pioner al nostre país obrint l'any 2001. Fins ara, quan una maternitat catalana necessitava llet materna de banc la demanava a les Illes Balears; gràcies, doncs, a la creació de MAMA, serà aquest Banc de Llet Materna ubicat a Barcelona qui proporcionarà llet materna a les maternitats catalanes que en necessitin.

Tot i que MAMA és molt jove, ja compta amb una quarantena de donants, 26 de les quals actives. Això ha suposat recollir ja 70 litres de llet, i dos hospitals (un de privat i un de públic) ja n'han fet ús. De totes maneres, la previsió de consum de llet materna de banc pel 2011 és de 400 litres, la qual cosa implica arribar a unes 200 donants.

Si una mare vol ser donant de llet només cal complir les condicions bàsiques següents:

- Estar alletant un nadó
- Tenir bona salut i dur uns hàbits de vida saludables
- No prendre medicació de forma regular ni tampoc consumir drogues o altres tòxics
- No fumar ni consumir begudes alcohòliques

El procediment per a ser donant és el següent:

- Posar-te en contacte amb el Banc de Llet (mamabancdelletmaterna@bstcatnet o bé 935573500) o bé amb un centre fix del Banc de Sang i Teixits (podeu trobar el llistat a http://www.bancsang.net/ca/informacio_corporativa/on_som.html)
- Identificar-te com a donant de llet
- En una entrevista mèdica, respondre un qüestionari mèdic breu i analítica de sang
- Si les anàlisis són correctes, t'expliquen com extreure la llet i com conservar-la fins al lliurament. El Banc de Llet et proporciona un tirallets manual i els envasos especials per a conservar la llet, i et passarà a recollir la llet a casa teva

Quan et converteixes en donant, et compromets a:

- Donar la quantitat de llet que vulguis i durant el temps que vulguis
- Pots deixar de donar llet quan vulguis, sempre que ho avisis al banc
- Informar el banc de llet de qualsevol canvi de salut o de medicació

Si voleu més informació, no dubteu a visitar el web http://www.bancsang.net i/o posar-vos en contacte amb el Banc de Llet ja sigui per telèfon, 935573500, o bé per correu electrònic, mamabancdelletmaterna@bstcat.net.

Esperem que aquesta informació sigui del teu interès i et demanem que en facis la màxima difusió. Perquè, així com gran part de la població pot ser donant de sang i, a més, durant molts i molts anys, només una petita part de la població i durant períodes de temps limitats pot ser donant de llet materna.

Cordialment,

La Lliga de la Llet de Catalunya
Premi UNICEF al voluntariat 2008
http://www.lalligadelallet.org

dijous, 9 de juny de 2011

La pau al món comença al ventre de la mare

Tenia pendent penjar aquesta entrevista de La Vanguardia del passat divuit de maig a la psicoterapeuta familiar Evania Reichert.

Aquí la teniu:

Tengo 56 años. Nací y vivo en Porto Alegre. Vivo en pareja y tengo tres hijos de 34, 32 y 31 años. Soy de izquierdas y ecologista. No tengo creencias religiosas. A más besos y abrazos que demos a nuestros hijos. . . ¡más inteligentes serán! Educar bien es la verdadera revolución.

¿Qué es un niño?

Una persona con todas las posibilidades por desplegar, que podrá ser todo lo que quiera.

Fabuloso.

Si los adultos no lo impiden.

¿Boicoteamos a los hijos?

Los machacamos, les inyectamos complejos de inferioridad, les traspasamos neuras, les cortamos alas, segamos sus talentos, les impedimos desplegar todas sus posibilidades.

Quizá educar sea eso...

¡Discrepo! Educar es guiar, es formar sin castrar las potencias del niño.

¿Dejándole a su aire?

No. Contención, que no represión. Hay que fomentar en el niño su autorregulación: que aprenda a regular sus acciones en cada fase.

Poniendo límites, ¿no?

Las paredes del vientre materno son un cálido límite para el embrión. Los brazos paternos que le mecen son para el bebé un amoroso límite... Por tanto, hay contenciones, ¡pero con afecto y calidez y ánimo formativo!

¿Maltratamos a nuestros hijos?

¿Quién no ha abroncado a su hijo sólo porque en ese momento se sentía irritado, malhumorado? Nos vengamos en ellos de nuestros malos rollos, los humillamos, ¡y hasta llegamos a insultarlos!

Mujer…

Sí, sí: ¡los adultos somos muy cobardes! Lo que no osaríamos decirle o hacerle a un adulto en la calle o en el trabajo, ¡se lo decimos o hacemos a nuestros niños!

¿Tanto?

Los hogares albergan las mayores violencias consentidas.

¿Con qué consecuencias?

Fraguamos niños más inseguros, que no se valorarán, que tenderán a maltratarse o maltratar, a ser agresivos...

¿Cómo evitar eso?

Con conciencia: ayudarlos a autorregularse, evitando fustigarlos con nuestros brotes de rabia y fragilidades. Todo lo que hagamos o digamos debe tener propósito educativo. Pero claro, como es más fácil conducir a un niño reprimido que a un niño sano y libre... ¡tendemos a modelar a niños reprimidos!

¿Y cómo modelar a un niño sano?

Con la vacuna que la neurociencia nos confirma: cariño, afecto, amor.

¿Qué dice la neurociencia al respecto?

Que el afecto estimula la sinapsis, las interconexiones entre neuronas.

¿Sí?

¡Sí! De 0 a 1 año se establece en el cerebro humano el mayor número de interconexiones neuronales de toda su vida. Y se ha constatado que el amor de los padres y cuidadores, el cariño, el afecto expresado en caricias, besos, cosquillas, abrazos, pedorretas, achuchones... ¡fomenta las sinapsis, multiplica las redes neuronales!

O sea, que ese cerebro será más rico.

Tendrá mejores cimientos sobre los que levantar ulteriores capacidades. Haber sido mecido, acunado, besado, acariciado, amado, respetado... ¡te hará más inteligente! A más amor recibido, más inteligencia futura.

¿Qué se entiende por respeto al niño?

Tratarlo según lo que pueda esperarse de él en cada franja de edad.

Ponga un ejemplo.

De los 1,5 a los tres años, el neocórtex infantil es incapaz de procesar más de dos o tres prohibiciones. Si dirigimos 30 ¡noes! al niño... nos parecerá que nos desobedece 27 veces. ¡Y no es eso!

¿Y qué es?

Que no es capaz de grabar las órdenes. Y que decirnos ellos no es un primer paso de su autonomía personal, de perfilar su identidad: es, pues, algo saludable.

¿Y cuándo estará el niño en condiciones de entender los “noes”?

A partir de los 3,5 o cuatro años graban bien cualquier orden. Entonces sí hay que estar vigilante para evitar filiarcados.

¿Qué es eso?

Hay patriarcado (hegemonía del padre), matriarcado (de la madre) y filiarcado (del hijo): ¡busquemos mejor la heterarquía, es decir, que cada cual tenga un lugar!

¿A qué edad aparece en el niño la conciencia de género?

De los tres a los seis años se desarrolla la pulsión sexual a la par que la epistemofílica.

¿Qué pulsión es esa?

Curiosidad de saber, de conocer, de explorar: si reprimes la pulsión sexual de un niño, ¡reprimes su impulso de saber!

¿Qué hicieron mal sus papás?

Vivíamos en el campo y, por ignorancia, me pusieron a trabajar de muy niña, cargaron sobre mí altas responsabilidades familiares... Eso me ha hecho emprendedora, pero también sentirme imprescindible para el bienestar de los demás, cosa muy dañina...

El Gobierno español propone escolarizar a los niños desde su nacimiento...

Eso puede comprometer esa primera fase de formación de la persona, en la que el principal alimento es el afecto. ¡Alerta: la OMSanticipa que en 20 años la primera dolencia de la humanidad será la depresión!

Dígame que es optimista y que pronto mejorará la educación de los niños.

Seremos cada día más conscientes de la importancia de las primeras edades de la vida... o estaremos jugándonos el futuro de la humanidad. Nunca antes supimos tanto sobre la infancia: ¡si lo aplicamos, daremos lugar a la única gran revolución de verdad!

¿Sí?

Sí, la paz sobre la Tierra empieza en el vientre de la madre.


La edad sagrada

Nacido su primer hijo, las cuidadoras se lo retiraron durante dos días. Con su segundo hijo se repitió la operación, pero esta vez se plantó como leona para reclamarlo. Hoy se sabe que el contacto madre-hijo desde el nacimiento es básico para la buena crianza del niño, y ella es una gran experta en educación infantil, cuyos saberes vierte en Infancia, la edad sagrada (La Llave), libro que sintió que era urgente escribir... al saber del suicidio del hijo de una amiga, un niño de diez años de buena familia. Mejorar el trato con la infancia mejorará el mundo más que ninguna otra política, afirma Evânia

dimecres, 8 de juny de 2011

Qui és la mare? jejeje

M'ha arribat la típica bajanada per internet però que en aquest cas, pel tema en concret, m'ha fet gràcia penjar-la i compartir-la. Aquí la teniu (és en castellà ja que no tinc temps de traduir-la):

Qui és la mare?

- Mamá es esa señora que lleva en el bolso un pañuelo con mis mocos, un paquete de toallitas, un chupete y un pañal de emergencia.

- Mamá es ese cohete tan rápido que va por casa disparado y que está en todas partes al mismo tiempo.

- Mamá es esa malabarista que pone la lavadora con el abrigo puesto mientras le abre la puerta al gato con la otra, sosteniendo el correo con la barbilla y apartándome del cubo de basura con el pie.

- Mamá es esa maga que puede hacer desaparecer lágrimas con un beso.


- Mamá es esa Taekondista forzuda capaz de hacer tichigui a cualquiera por defender a sus criaturas de 0 a 50 años, y coger en un solo brazo mis 15 kilos mientras con el otro entra al carro lleno de compras.


- Mamá es esa campeona de atletismo capaz de llegar en décimas de segundo de 0 a 100 para evitar que me descuerne por las escaleras.

- Mamá es esa heroína que vence siempre a mis pesadillas con una caricia.

- Mamá es esa señora con el pelo de dos colores, que dice que en cuanto tenga otro huequito, sólo otro, va a la pelu.

- Mamá es ese cuenta cuentos que lee e inventa las historias más divertidas sólo para mí.

- Mamá es esa cheff que es capaz de hacerme una cena riquísima con dos tonterías que quedaban en la nevera porque se le olvidó comprar, aunque se quede ella sin cenar.

- Mamá es ese médico que sabe con sólo mirarme si tengo fiebre, cuánta, y lo que tiene que hacer.

- Mamá es esa economista capaz de ponerse la ropa de hace cientos de años para que yo vaya bien guapo.

- Mamá es esa cantante que todas las noches canta la canción más dulce mientras me acuna un ratito

- Mamá es esa payasa que hace que me tronche de risa con solo mover la cara.

- Mamá es esa sonámbula que puede levantarse dormida a las 4 de la mañana, mirar si me he hecho pis, cambiarme el pañal, darme jarabe para la tos, un poco de agua, ponerme el chupete, todo a oscuras y sin despertarse.

- Mamá es aquella mujer que jamás se dió cuenta que envejecia por ver a sus hijos realizarse, llorando de noche por que ya tienen alas y dentro de poco dejará el nido para buscar otro, y de día sonrie por ver que los hijos no tengan remordimientos en dejarla por que ella se siente felíz.


¿La ves? Es aquélla, la más guapa, la que sonríe.

dimarts, 7 de juny de 2011

La música ho és tot (especial tradicional)

El primer cop que vaig parlar de música per a infants ja vaig deixar clar que amb la música es podia treballar moltíssimes coses (d'aquí el títol) i crec que va quedar clar que en sóc una apassionada, agradant-me especialment la música tradicional sigui per infants o per adults.

Avui us vull citar un parell de discos que tinc, i que us recomano, sobre música tradicional catalana. Amb aquest tipus de música es pot treballar molt bé els ritmes ja que són molt clars i ballables la qual cosa en facilita molt la comprensió. També m'agrada molt perquè hi sonen diferents instruments (guitarres, cascabells, acordions, violins, tambós, gralles...) que són molt fàcils de distingir entre ells i als petits els hi és molt més fàcil que segons quines músiques. I a sobre tenen l'afegit que toquen temes festius i populars alhora que serveixen per fer país i conèixer la nostra cultura.

Doncs us recomano que escolteu EL GALOP. Danses catalanes i jocs dansats d'El Sac de Danses i RECULL DE FOLKLORE. El cicle de l'any cantat per diversos autors (Auladell, Isbert, Llinares, Riva i Sala).

El primer el tinc en CD d'una edició revisada del 1994 que consta de dos discos que aglutinen els tres k-7 originals enregistrats el 1987, 1989 i 1990 respectivament. Actualment, crec que és el disc estrella de danses populars que pots trobar al mercat ja que no n'hi ha gaires.

El segon que us recomano no sé si encara es pot trobar al mercat ja que el tinc en k-7. Consta de 2 k-7 i 4 llibrets amb històries i partitures d'algunes cançons. És molt maco. Separa les cançons segons si són d'hivern, tardor, primavera o estiu. Data de l'any 1987 i no sé si hi ha alguna edició revisada però si no és el cas aprofito per demanar que la facin perquè val molt la pena.

Bé, espero que us agradi la meva proposta d'avui i si en sabeu algun altre que em pogueu aconsellar vosaltres doncs endavant!

Salut i molta música!