Us deixo l'enllaç a un vídeo que m'ha agradat molt:
Ser mare és un plus
Salut!
dilluns, 28 de juliol del 2014
dilluns, 22 d’abril del 2013
Els nens necessiten més conciliació
Us deixo un article de l'organització Save the Children:
17/04/2013. “Los niños y las niñas deben ser los principales
beneficiarios de las políticas de conciliación, no los padres ni las
empresas, como ha ocurrido hasta ahora. Los niños necesitan estar con
sus padres para crecer sanos y felices. Está demostrado que una relación
emocional estable y continuada con sus progenitores tiene un efecto muy
positivo en su desarrollo”, explica Yolanda Román, Responsable de
Incidencia Política de Save the Children.
Esta tarde comparecemos en la Subcomisión de conciliación, racionalización de horarios e igualdad del Congreso de los Diputados para reclamar permisos de maternidad y paternidad más largas, teletrabajo y flexibilidad de horarios en el ámbito laboral. Pedimos además que se aumenten las ayudas públicas a las familias con hijos y se concedan incentivos a las empresas para permitir el acceso a las excedencias por cuidado de hijos.
El cuidado y educación de los niños y las niñas, una responsabilidad social compartida
Defendemos el ejercicio de la parentalidad positiva, basada en el buen trato y sensible a las necesidades de los niños como la mejor manera de garantizar el bienestar de los niños y de formar futuros ciudadanos adultos, responsables y comprometidos con la sociedad.
Muchas familias no están en condiciones de ofrecer a sus hijos el tiempo y la atención que requieren para cubrir todas sus necesidades afectivas y sociales. Garantizar el adecuado cuidado y educación de los hijos debe ser una responsabilidad social compartida, que comprometa no sólo a los padres, sino también a los poderes públicos y a las empresas.
Pedimos al Congreso que se revisen y mejoren las normas y políticas de conciliación y de corresponsabilidad en España desde la óptica de las necesidades de la infancia. Favorecer condiciones sociales y laborales que permitan a los padres encontrar un equilibrio entre la vida laboral y familiar es una manera de proteger a la infancia y garantizar su máximo bienestar y adecuado desarrollo, así como una forma de prevenir la violencia contra los niños y las niñas.
“Deben buscarse soluciones basadas en un equilibrio racional entre los intereses de las empresas, las administraciones públicas y las familias, protegiendo especialmente a aquellas familias que se encuentran en mayor riesgo de vulnerabilidad, como las familias numerosas, monoparentales, con padres o madres con discapacidad, con adopciones múltiples, por acogimiento o con miembros con alguna discapacidad”, añade Román.
Medidas para garantizar el bienestar de la infancia
El Plan de Infancia aprobado recientemente por el Gobierno recoge medidas destinadas a promover la conciliación laboral y familiar. Igualmente, el Gobierno ha anunciado que el próximo Plan de Apoyo a las Familias incluirá medidas para promover la parentalidad positiva como un eje vertebrador de las políticas de infancia y familia.
Desde Save the Children celebramos estos anuncios y recordamos que millones de familias españolas están muy lejos de gozar de las condiciones idóneas que les permitan brindar a los niños y las niñas la estabilidad emocional y los cuidados que necesitan.
Junto a medidas económicas y sociales de gran calado que den una respuesta al creciente problema de la pobreza en España, es más necesario que nunca desarrollar políticas de conciliación y corresponsabilidad que garanticen el bienestar de los niños, favorezcan el buen trato y contribuyan a prevenir la violencia contra la infancia.
Comparte nuestro informe La conciliación de la vida laboral y familiar en España.
Los niños necesitan más conciliación
Comparecemos en el Congreso para pedir medidas que mejoren la conciliación laboral y familiar. Reclamamos permisos de maternidad y paternidad más largos, flexibilidad de horarios, más ayudas públicas o incentivos a las empresas para permitir excedencias.
Esta tarde comparecemos en la Subcomisión de conciliación, racionalización de horarios e igualdad del Congreso de los Diputados para reclamar permisos de maternidad y paternidad más largas, teletrabajo y flexibilidad de horarios en el ámbito laboral. Pedimos además que se aumenten las ayudas públicas a las familias con hijos y se concedan incentivos a las empresas para permitir el acceso a las excedencias por cuidado de hijos.
El cuidado y educación de los niños y las niñas, una responsabilidad social compartida
Defendemos el ejercicio de la parentalidad positiva, basada en el buen trato y sensible a las necesidades de los niños como la mejor manera de garantizar el bienestar de los niños y de formar futuros ciudadanos adultos, responsables y comprometidos con la sociedad.
Muchas familias no están en condiciones de ofrecer a sus hijos el tiempo y la atención que requieren para cubrir todas sus necesidades afectivas y sociales. Garantizar el adecuado cuidado y educación de los hijos debe ser una responsabilidad social compartida, que comprometa no sólo a los padres, sino también a los poderes públicos y a las empresas.
Pedimos al Congreso que se revisen y mejoren las normas y políticas de conciliación y de corresponsabilidad en España desde la óptica de las necesidades de la infancia. Favorecer condiciones sociales y laborales que permitan a los padres encontrar un equilibrio entre la vida laboral y familiar es una manera de proteger a la infancia y garantizar su máximo bienestar y adecuado desarrollo, así como una forma de prevenir la violencia contra los niños y las niñas.
“Deben buscarse soluciones basadas en un equilibrio racional entre los intereses de las empresas, las administraciones públicas y las familias, protegiendo especialmente a aquellas familias que se encuentran en mayor riesgo de vulnerabilidad, como las familias numerosas, monoparentales, con padres o madres con discapacidad, con adopciones múltiples, por acogimiento o con miembros con alguna discapacidad”, añade Román.
Medidas para garantizar el bienestar de la infancia
El Plan de Infancia aprobado recientemente por el Gobierno recoge medidas destinadas a promover la conciliación laboral y familiar. Igualmente, el Gobierno ha anunciado que el próximo Plan de Apoyo a las Familias incluirá medidas para promover la parentalidad positiva como un eje vertebrador de las políticas de infancia y familia.
Desde Save the Children celebramos estos anuncios y recordamos que millones de familias españolas están muy lejos de gozar de las condiciones idóneas que les permitan brindar a los niños y las niñas la estabilidad emocional y los cuidados que necesitan.
Junto a medidas económicas y sociales de gran calado que den una respuesta al creciente problema de la pobreza en España, es más necesario que nunca desarrollar políticas de conciliación y corresponsabilidad que garanticen el bienestar de los niños, favorezcan el buen trato y contribuyan a prevenir la violencia contra la infancia.
Comparte nuestro informe La conciliación de la vida laboral y familiar en España.
dilluns, 18 de març del 2013
The return
Hola de nou! Fa molt temps que no escrivia res al bloc potser per manca de temps, per canvis o noves aventures... o falta d'inspiració! No ho sé, la qüestió és que aquest cap de setmana he tingut alguna vivència que en veure-la em va venir el Pipaopopa al cap i això potser va ser una senyal, així que no la desaprofitarem! No?
Doncs, el que deia! Que què vaig viure aquest cap de setmana? Doncs, la nostra família (ara ja ampliada amb una altra nena des de fa 5 mesos, però això seran figues d'un altre paner) vam tenir la sort de guanyar una des les places del programa "Vacances en Família" de la Generalitat i com bé sabreu, es tracta de caps de setmana en Albergs on s'hi troben tot de famílies independents però que coincideixen en espais comuns amb l'objectiu de fer trobada i relacionar-se (o no) amb altres nens i nenes i les seves famílies . La qüestió és que allà, al menjador, em va tornar la inspiració. Érem tot de famílies cada una amb el seu estil, totes diferents però sense destacar en res. Unes més premisives, alres més estrictes; unes més controladores, altres més laxes. Fins que va arribar una família que em va fer atravessar el dinar.
Pare, mare i petita d'any i mig. Mare a taula, filla a taula ben lligada a la cadira, pare dret a les ordres de la matriarca. La mare treu un pot d'aquests de multifarinetes o dosificador de farinetes, prepara el plat de la petita. Fins aquí tot bé (lluny de com funcionem nosaltres, però legítim). I comença la funció! La petita, distreta com tota la resta dels nens i nenes del menjador, volia mirar i descobrir més que menjar-se aquell plat avorrit de cada dia. Nena menja! - Deia la mare entaforant-li la cullera a la boca. Nena seu bé i mira endavant! - Continuava la mare, sense dret a treva. Nena t'estàs portant molt malament! -Deia la mare a la filla perquè mirava tot aquell món nou per a ella en comptes de menjar cullera darrera cullera (sense pausa)! Pare porta tovallons! Que no ho veus que s'ha embrutat la nena! - Deia la mare a un pare que semblava un estaquirot no sé si per pròpia actitud o per por a represàlies. Entre els pares, nervis, males paraules, mirades de reüll als altres ocupants de la sala i tot això, amb nosaltres a la taula del costat. Què malament que ho vaig passar!
Fins que de sobte, el silenci. La nena de cop menjava cada cullerada sense perdre ni un segon, ja no es distreia, ja no s'embrutava perquè obria la boca sense problemes, mirava endavant... Sorpresa! Havia aparegut davant la nena un telèfon d'aquests moderns on s'hi poden veure vídeos! Just davant del seu plat. Uns dibuixos animats que van ser la glòria per als seus pares (o la mare) però no tinc tan clar que ho fossin per la nena. De cop ja no era a l'alberg, en un menjador amb altres nens i nenes, amb plats i safates i coses diferents i divertides... tornava a ser a casa. Una oportunitat perduda, francament.
Però tot no va acabar aquí. Per als propers àpats els pares havien "après la lliçó" i van venir més ben equipats! Amb "un DVD portàtil"! DVD, nena a la cadira, farinetes i cap endins! I quan la nena ja s'havia menjat fins a l'última cullerada, tocava menjar als pares. Llavors la nena ("què s'havia cregut!") demanava macarrons i olives i enciam i pa i pernil dolç! "Portat bé, tu ja has dinat!".
Nosaltres, ni de bon tros, som uns pares exemplars però aquest tipus de pràctiques ens conmouen perquè sabem que són innecessàries i lamentablement, segur que aquells pares pateixen perquè la seva nena no menja bé i tenen molts problemes perquè ho facin! Potser mai ningú (amb dret a fer-ho) no els hi ha dit que els nens poden menjar d'una altra manera. Espero que compartir aquest cap de setmana amb altres famílies els hagi ajudat a descobrir-ho.
Doncs, el que deia! Que què vaig viure aquest cap de setmana? Doncs, la nostra família (ara ja ampliada amb una altra nena des de fa 5 mesos, però això seran figues d'un altre paner) vam tenir la sort de guanyar una des les places del programa "Vacances en Família" de la Generalitat i com bé sabreu, es tracta de caps de setmana en Albergs on s'hi troben tot de famílies independents però que coincideixen en espais comuns amb l'objectiu de fer trobada i relacionar-se (o no) amb altres nens i nenes i les seves famílies . La qüestió és que allà, al menjador, em va tornar la inspiració. Érem tot de famílies cada una amb el seu estil, totes diferents però sense destacar en res. Unes més premisives, alres més estrictes; unes més controladores, altres més laxes. Fins que va arribar una família que em va fer atravessar el dinar.
Pare, mare i petita d'any i mig. Mare a taula, filla a taula ben lligada a la cadira, pare dret a les ordres de la matriarca. La mare treu un pot d'aquests de multifarinetes o dosificador de farinetes, prepara el plat de la petita. Fins aquí tot bé (lluny de com funcionem nosaltres, però legítim). I comença la funció! La petita, distreta com tota la resta dels nens i nenes del menjador, volia mirar i descobrir més que menjar-se aquell plat avorrit de cada dia. Nena menja! - Deia la mare entaforant-li la cullera a la boca. Nena seu bé i mira endavant! - Continuava la mare, sense dret a treva. Nena t'estàs portant molt malament! -Deia la mare a la filla perquè mirava tot aquell món nou per a ella en comptes de menjar cullera darrera cullera (sense pausa)! Pare porta tovallons! Que no ho veus que s'ha embrutat la nena! - Deia la mare a un pare que semblava un estaquirot no sé si per pròpia actitud o per por a represàlies. Entre els pares, nervis, males paraules, mirades de reüll als altres ocupants de la sala i tot això, amb nosaltres a la taula del costat. Què malament que ho vaig passar!
Fins que de sobte, el silenci. La nena de cop menjava cada cullerada sense perdre ni un segon, ja no es distreia, ja no s'embrutava perquè obria la boca sense problemes, mirava endavant... Sorpresa! Havia aparegut davant la nena un telèfon d'aquests moderns on s'hi poden veure vídeos! Just davant del seu plat. Uns dibuixos animats que van ser la glòria per als seus pares (o la mare) però no tinc tan clar que ho fossin per la nena. De cop ja no era a l'alberg, en un menjador amb altres nens i nenes, amb plats i safates i coses diferents i divertides... tornava a ser a casa. Una oportunitat perduda, francament.
Però tot no va acabar aquí. Per als propers àpats els pares havien "après la lliçó" i van venir més ben equipats! Amb "un DVD portàtil"! DVD, nena a la cadira, farinetes i cap endins! I quan la nena ja s'havia menjat fins a l'última cullerada, tocava menjar als pares. Llavors la nena ("què s'havia cregut!") demanava macarrons i olives i enciam i pa i pernil dolç! "Portat bé, tu ja has dinat!".
Nosaltres, ni de bon tros, som uns pares exemplars però aquest tipus de pràctiques ens conmouen perquè sabem que són innecessàries i lamentablement, segur que aquells pares pateixen perquè la seva nena no menja bé i tenen molts problemes perquè ho facin! Potser mai ningú (amb dret a fer-ho) no els hi ha dit que els nens poden menjar d'una altra manera. Espero que compartir aquest cap de setmana amb altres famílies els hagi ajudat a descobrir-ho.
dimarts, 27 de març del 2012
Reforma de la llei d'avortament
Gallardón: "La llibertat de la maternitat és el que fa les dones autènticament dones"
El ministre de Justícia ha tornat a fer servir una frase polèmica per defensar la seva reforma de la llei de l'avortament
El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha evocat Manuel Azaña per dir que la llibertat no fa feliços els homes, però sí que és el que els fa homes, i ha assegurat que val en aquest cas per assenyalar que la llibertat de la maternitat és la que fa les dones "autènticament dones".
"Mentre hi hagi a Espanya la més mínima possibilitat que una dona no pugui, en plenitud, exercir el seu dret a la maternitat, d'aquest grup parlamentari (PP) i d'aquest govern tindrà sempre la solidaritat i no l'actitud de silenci còmplice culpable que practica el Partit Socialista", ha emfatitzat al Senat.
El ministre ha respost al ple a una pregunta del senador socialista Roberto Lertxundi, que li ha preguntat si creu que les dones a Espanya han sigut alguna vegada més lliures que ara per decidir sobre la seva maternitat.
El parlamentari socialista ha relacionat la pregunta amb unes declaracions recents del ministre sobre el fet que les dones a Espanya "no són lliures per decidir sobre la seva maternitat", segons el senador.
Lertxundi ha recriminat que el ministre emprés en el seu moment conceptes que pertanyen a l'"univers de la intel·lectualitat d'esquerres" i al feminisme, com el de "violència estructural" i "violència estructural de gènere".
Segons el senador, va emprar aquests conceptes per proclamar polítiques "reaccionàries en matèria sexual" amb l'excusa de voler defensar les llibertats, cosa que ha considerat una "trampa".
Ajudar les dones que volen ser mares "no té res a veure", ha insistit, amb la reducció de l'accés a la interrupció de l'embaràs per als que volen fer-ho, sinó que s'ha de "castigar" els empresaris que discriminen les embarassades.
Ruiz-Gallardón ha replicat que l'actitud progressista i no conservadora consisteix a defensar que "mai una llibertat està prou garantida" i que sempre que hi hagi el més mínim dubte, encara que sigui per una persona, el govern i els poders públics han d'actuar.
"Això és el que farem nosaltres per garantir el dret a la maternitat", ha afegit.
També ha deduït que el senador no discrepava de les seves tesis de la violència estructural de gènere existent en alguns casos a Espanya, sinó que el que "molesta" el socialista és que un pretès monopoli d'utilització de determinats conceptes els hagi utilitzat un ministre que no pertany al socialisme.
"Jo parlo d'una llibertat per a la dona –ha dit el ministre–, que no es vegi condicionada ni per expectatives ni per prejudicis, una llibertat que signifiqui que no hagi de decidir en funció d'interessos econòmics, sinó en funció de la seva pròpia llibertat d'elecció".
Ha afegit que parla d'una llibertat que no existeix quan falta el suport familiar, com a conseqüència de ser immigrant i de ser lluny, o de falta de suport social perquè està desestructurada la seva família.
"Parlo d'una llibertat que consisteix en el fet que una dona que s'enfronta al gravíssim conflicte de decidir si interromp o no el seu embaràs tingui una resposta per part dels poders públics que arribi molt més lluny de dir-li: 'Està despenalitzat (l'avortament), m'oblido del teu problema'".
El ministre de Justícia ha tornat a fer servir una frase polèmica per defensar la seva reforma de la llei de l'avortament
El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha evocat Manuel Azaña per dir que la llibertat no fa feliços els homes, però sí que és el que els fa homes, i ha assegurat que val en aquest cas per assenyalar que la llibertat de la maternitat és la que fa les dones "autènticament dones".
"Mentre hi hagi a Espanya la més mínima possibilitat que una dona no pugui, en plenitud, exercir el seu dret a la maternitat, d'aquest grup parlamentari (PP) i d'aquest govern tindrà sempre la solidaritat i no l'actitud de silenci còmplice culpable que practica el Partit Socialista", ha emfatitzat al Senat.
El ministre ha respost al ple a una pregunta del senador socialista Roberto Lertxundi, que li ha preguntat si creu que les dones a Espanya han sigut alguna vegada més lliures que ara per decidir sobre la seva maternitat.
El parlamentari socialista ha relacionat la pregunta amb unes declaracions recents del ministre sobre el fet que les dones a Espanya "no són lliures per decidir sobre la seva maternitat", segons el senador.
Lertxundi ha recriminat que el ministre emprés en el seu moment conceptes que pertanyen a l'"univers de la intel·lectualitat d'esquerres" i al feminisme, com el de "violència estructural" i "violència estructural de gènere".
Segons el senador, va emprar aquests conceptes per proclamar polítiques "reaccionàries en matèria sexual" amb l'excusa de voler defensar les llibertats, cosa que ha considerat una "trampa".
Ajudar les dones que volen ser mares "no té res a veure", ha insistit, amb la reducció de l'accés a la interrupció de l'embaràs per als que volen fer-ho, sinó que s'ha de "castigar" els empresaris que discriminen les embarassades.
Ruiz-Gallardón ha replicat que l'actitud progressista i no conservadora consisteix a defensar que "mai una llibertat està prou garantida" i que sempre que hi hagi el més mínim dubte, encara que sigui per una persona, el govern i els poders públics han d'actuar.
"Això és el que farem nosaltres per garantir el dret a la maternitat", ha afegit.
També ha deduït que el senador no discrepava de les seves tesis de la violència estructural de gènere existent en alguns casos a Espanya, sinó que el que "molesta" el socialista és que un pretès monopoli d'utilització de determinats conceptes els hagi utilitzat un ministre que no pertany al socialisme.
"Jo parlo d'una llibertat per a la dona –ha dit el ministre–, que no es vegi condicionada ni per expectatives ni per prejudicis, una llibertat que signifiqui que no hagi de decidir en funció d'interessos econòmics, sinó en funció de la seva pròpia llibertat d'elecció".
Ha afegit que parla d'una llibertat que no existeix quan falta el suport familiar, com a conseqüència de ser immigrant i de ser lluny, o de falta de suport social perquè està desestructurada la seva família.
"Parlo d'una llibertat que consisteix en el fet que una dona que s'enfronta al gravíssim conflicte de decidir si interromp o no el seu embaràs tingui una resposta per part dels poders públics que arribi molt més lluny de dir-li: 'Està despenalitzat (l'avortament), m'oblido del teu problema'".
dimarts, 20 de març del 2012
Impressionant!
La història d'unes nenes bessones siameses de casa nostra que van ser separades amb èxit. Impressionant!
http://www.324.cat/video/4007950/Reportatge-ampliat-per-al-324-del-cas-de-les-siameses-separades-amb-exit
http://www.324.cat/video/4007950/Reportatge-ampliat-per-al-324-del-cas-de-les-siameses-separades-amb-exit
dimarts, 6 de març del 2012
2 anys, 7 mesos i 4 dies
2 anys, 7 mesos i 4 dies és el temps que ha estat la meva filla popant. Sí, ja està. Després de tot aquest temps finalment ha deixat de popar. I com sempre i en tots els processos de la nostra petita, ho ha fet d'un dia per l'altre, lliurement i conscient.
No han calgut plors, ni xantatges, ni premis, ni res de res. La nostra petita ha decidit que ja era el moment de deixar el pit i ho ha fet. I està la mar de feliç, senzillament ja no ho ha demanat més.
I jo? Doncs molt feliç, perquè es demostra una vegada més que els nens són molt intel·ligents i saben autogestionar-se. No els cal que els dirigim les coses indirigibles. Ells ja saben el que es fan. Ja ens ho va demostrar amb el canvi dels bolquers al vàter o el dia en què va decidir anar a la seva habitació. I aquesta vegada no ha estat pas diferent! De nou un gran èxit!
Ara ja només popava just per anar a dormir, ja que des de feia 5 o 6 dies vam deixar de prendre pit durant la nit. I abans d'ahir quan va ser l'hora d'anar a dormir es va estirar al llit i, res! No ho va demanar. Ni una paraula. Li vam explicar "El Patufet" i, tot i que jo encara pensava que s'aixecaria i en demanaria... res, es va fer el silenci i ja estava dormint. Era la primera vegada en molt temps que no li donava el pit en 24h! La meva emoció va ser immensa!!! I així ha anat seguint els propers dies. Fantàstic!
I, en cap moment m'he sentit amb una pèrdua, com he sentit algun cop que passa, ans al contrari! La nostra filla es fa gran i sap que té el seu pare i la seva mare de moltes altres maneres que ja no passen per prendre el pit; i saber això és magnífic!
Ha estat una experiència fantàstica, totalment aconsellable i plena de joia. Donar el pit és del millor que una mare pot fer per als seus fills i lamento profundament que n'hi hagi tantes que volent-ho no ho puguin fer, per desinformació, per mal acompanyament o per, senzillament ésser mal assessorades per mals professionals.
Espero que arribi el dia que totes les mares de la nostra societat que vulguin donar el pit ho puguin fer lliurement i sense impediments. Caldrà encara, però, avançar molt tant socialment com políticament com laboralment. Però res és impossible!
Així acaba la meva primera experiència d'alletament. Ara toca esperar-ne les properes (tot arribarà...).
Salut i bons aliments! (i, com sempre, si són de la mare millor!)
No han calgut plors, ni xantatges, ni premis, ni res de res. La nostra petita ha decidit que ja era el moment de deixar el pit i ho ha fet. I està la mar de feliç, senzillament ja no ho ha demanat més.
I jo? Doncs molt feliç, perquè es demostra una vegada més que els nens són molt intel·ligents i saben autogestionar-se. No els cal que els dirigim les coses indirigibles. Ells ja saben el que es fan. Ja ens ho va demostrar amb el canvi dels bolquers al vàter o el dia en què va decidir anar a la seva habitació. I aquesta vegada no ha estat pas diferent! De nou un gran èxit!
Ara ja només popava just per anar a dormir, ja que des de feia 5 o 6 dies vam deixar de prendre pit durant la nit. I abans d'ahir quan va ser l'hora d'anar a dormir es va estirar al llit i, res! No ho va demanar. Ni una paraula. Li vam explicar "El Patufet" i, tot i que jo encara pensava que s'aixecaria i en demanaria... res, es va fer el silenci i ja estava dormint. Era la primera vegada en molt temps que no li donava el pit en 24h! La meva emoció va ser immensa!!! I així ha anat seguint els propers dies. Fantàstic!
I, en cap moment m'he sentit amb una pèrdua, com he sentit algun cop que passa, ans al contrari! La nostra filla es fa gran i sap que té el seu pare i la seva mare de moltes altres maneres que ja no passen per prendre el pit; i saber això és magnífic!
Ha estat una experiència fantàstica, totalment aconsellable i plena de joia. Donar el pit és del millor que una mare pot fer per als seus fills i lamento profundament que n'hi hagi tantes que volent-ho no ho puguin fer, per desinformació, per mal acompanyament o per, senzillament ésser mal assessorades per mals professionals.
Espero que arribi el dia que totes les mares de la nostra societat que vulguin donar el pit ho puguin fer lliurement i sense impediments. Caldrà encara, però, avançar molt tant socialment com políticament com laboralment. Però res és impossible!
Així acaba la meva primera experiència d'alletament. Ara toca esperar-ne les properes (tot arribarà...).
Salut i bons aliments! (i, com sempre, si són de la mare millor!)
dimarts, 11 d’octubre del 2011
Indescriptible!
Aquest estiu, tinc a ma filla popant i li pregunto:
- Cuca, a què té gust la popa?
Ella em mira amb cara juganera. Deixa el pit i em respon:
- A mare!
Es fica a riure. Em fico a riure. I tornar a popar amb un somriure.
Sens dubte, un moment fantàstic, únic, inoblidable... d'infinites emocions indescriptibles!
- Cuca, a què té gust la popa?
Ella em mira amb cara juganera. Deixa el pit i em respon:
- A mare!
Es fica a riure. Em fico a riure. I tornar a popar amb un somriure.
Sens dubte, un moment fantàstic, únic, inoblidable... d'infinites emocions indescriptibles!
dilluns, 1 d’agost del 2011
Petonets de tots colors!
Avui per la nostra petitona... petonets de tots colors!
Per molts anys cuca!
Per molts anys cuca!
divendres, 29 de juliol del 2011
Cada cop som més!
Quasi la meitat de les dones a Catalunya segueixen amb l'alletament matern als sis mesos
Prop del 69% de les dones opten per la lactància materna exclusiva
Des de 2005, hi ha hagut un increment del 76% en el número de dones que continuen amb alletament matern després del primer any
Aquestes xifres indiquen l’èxit de la política de promoció de l’alletament matern que el Departament de Salut va iniciar el 2005 en col·laboració amb UNICEF
El secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut, Francesc Sancho, i el director general de Salut Pública, Antoni Plasència, han presentat aquest matí l’Estudi de l’evolució dels indicadors de lactància materna a Catalunya 2010, desenvolupat a partir d’una enquesta telefònica de lactància materna, tabac i altres aspectes relacionats amb l’embaràs.
Aquesta enquesta, en la que s’han entrevistat més de 1500 mares a través del telèfon de Sanitat Respon, permet valorar la prevalença de la lactància materna al llarg del primer any de vida de l’infant.
A banda, Mireia Jané, responsable del Programa de Salut Maternoinfantil, ha presentat els nous materials gràfics de la campanya "Gaudeix l’alletament: Dóna el pit, dóna salut!", coordinada amb la implicació de la Societat Catalana de Pediatria, l’Associació Catalana de Llevadores, la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, l’Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica, UNICEF, la Iniciativa Hospital Amics dels Nens (IHAN) i la Federació Catalana de Grups de Suport a la Lactància Materna.
La lactància materna i la salut maternoinfantil
La lactància materna suposa grans avantatges tant per la mare com per l´infant, no tant sols pels nutrients que aporta sinó perquè protegeix davant d’infeccions, al·lèrgies i altres malalties cròniques (com la diabetis o l’obesitat), permet mantenir una estreta relació mare i infant, disminueix per a la mare el risc de tenir anèmia, osteoporosis i càncer de mama o ovari i, a més, permet millorar la recuperació postpart.
La promoció de la lactància materna a Catalunya és una de les línies d’actuació prioritàries del Departament de Salut en l’àmbit específic de la millora de la salut maternoinfantil. En aquesta línia, des de l’any 2005, data en què el Departament de Salut va signar un conveni amb la UNICEF per promoure l’alletament matern en la nostra població, s’ha treballat per oferir a totes les dones una informació adequada per tal que escullin la millor forma d’alletar els seus fills.
Increment de la prevalença de la lactància materna
La política de promoció de l’alletament matern que el Departament de Salut va iniciar el 2005 en col·laboració amb UNICEF ha estat fonamental per l’efectivitat i l’èxit en els resultats positius obtinguts.
Les principals conclusions de l’estudi constaten que al llarg d’aquest últim any ha augmentat el nombre de dones que opten per l’alletament matern dels seus nadons, i que en els últims deu anys ha incrementat considerablement la prevalença d’aquest tipus d'alletament al llarg del primers dotze mesos de vida dels infants:
- En els darrers 10 anys hi ha hagut un augment relatiu del 114% de la prevalença de la lactància materna a partir dels sis mesos de vida del nadó.
- En els darrers 5 anys ha augmentat un 84% la prevalença de l’alletament matern als 9 mesos i pràcticament s’ha doblat el número de dones que continuen amb l’alletament matern després dels dotze mesos de vida dels seus fills: al 2005, el percentatge de mares que els seguien donant el pit era d’un 11,5%, mentre que al 2010 aquest percentatge ha arribat ja al 21,7%.
- L’edat de la mare influeix en el manteniment de la lactància: només el 33% de les mares menors de 20 anys continuen donant el pit als sis mesos, percentatge que augmenta fins el 46% en les dones de 20 a 34 anys.
- El tipus de part (natural, cesària...) no influeix en el fet que les mares donin el pit als nadons.
Notícia extreta del web de la Generalitat
Notícia al 3cat24.cat
Notícia a Telecinco
dilluns, 18 de juliol del 2011
Cobertor per l'Alletament matern
Ara sí que m'he quedat parada.
Com sabeu, jo cuso cosetes, i m'agrada buscar per la xarxa tutorials de projectes per fer. Recentment vaig trobar el blog d'una noia que en té molts de penjats i entre tots ells hi vaig trobar un apartat que es titulava: "Nursing cover".
No acabava d'entendre perquè servia allò que semblava un davantal desbocat. Doncs, ho he acabat descobrint. Es tracta d'una peça de roba en forma de trapezi o rectangle que té una tira per passar-la per darrera del cap i que serveix per alletar els fills en públic. Ostres! Un vestuari específic per alletar els fills i no ser vist! Bé, que no se't vegin els pits!
M'ha semblat molt estrany perquè a mi, personalment, no em suposa cap mena de problema donar el pit en públic i perquè que algú em vegi el pit mentre ho faig, tampoc (perquè, francament, no es veu gran cosa). Però reflexionant-hi una mica, me n'he adonat que, tot i que a vegades ens queixem dels comentaris o mirades que poden fer la gent de la nostra societat, desgraciadament, encara hi ha llocs que la situació és encara més pèssima!
El que m'alegra de tot plegat és que tot i les dificultats en què es deuen trobar moltes mares d'aquest món (d'haver-se de sentir avergonyides per donar el pit, o haver-se d'amagar per a fer-ho...), no perden les ganes de fer-ho i troben mitjans tan fantàstics com aquest senzill sistema de cobertor.
El que ens queda per descobrir...
Com sabeu, jo cuso cosetes, i m'agrada buscar per la xarxa tutorials de projectes per fer. Recentment vaig trobar el blog d'una noia que en té molts de penjats i entre tots ells hi vaig trobar un apartat que es titulava: "Nursing cover".
No acabava d'entendre perquè servia allò que semblava un davantal desbocat. Doncs, ho he acabat descobrint. Es tracta d'una peça de roba en forma de trapezi o rectangle que té una tira per passar-la per darrera del cap i que serveix per alletar els fills en públic. Ostres! Un vestuari específic per alletar els fills i no ser vist! Bé, que no se't vegin els pits!
M'ha semblat molt estrany perquè a mi, personalment, no em suposa cap mena de problema donar el pit en públic i perquè que algú em vegi el pit mentre ho faig, tampoc (perquè, francament, no es veu gran cosa). Però reflexionant-hi una mica, me n'he adonat que, tot i que a vegades ens queixem dels comentaris o mirades que poden fer la gent de la nostra societat, desgraciadament, encara hi ha llocs que la situació és encara més pèssima!
El que m'alegra de tot plegat és que tot i les dificultats en què es deuen trobar moltes mares d'aquest món (d'haver-se de sentir avergonyides per donar el pit, o haver-se d'amagar per a fer-ho...), no perden les ganes de fer-ho i troben mitjans tan fantàstics com aquest senzill sistema de cobertor.
El que ens queda per descobrir...
dijous, 14 de juliol del 2011
Tinc pipí, tinc caca!
Cada dia que passa em convenço més que tot plegat és més senzill del que ens volen vendre.
Un parell de dies abans de complir els 23 mesos, la menuda de la família es va despertar i em va dir que no volia posar-se el bolquer. D'acord! -li vaig dir jo. Al cap d'una estona em diu que té pipí i li proposo o posar-li el bolquer o anar al lavabo. I vet aquí que tria la segona opció. Ràpid! Al lavabo! Es baixa les úniques calcetes que teníem (ens les havia passat sa cosina), s'asseu a l'orinal (que ja feia uns dies que ens acompanyava però que encara no havia utilitzat mai) i shshshshshshshshsh! S'aixeca i ha fet el seu primer pipí al lavabo! Visca! Ella està molt contenta i jo també (a part de perplexa ja que no m'ho esperava pas !).
Bé, a veure que passa quan en torni a tenir... Doncs, que torna a voler anar al WC! I shshshshshshshsh... una altre pipí a l'orinal! Fantàstic! No m'ho puc creure! I quan tingui caca? Segur que li hauré de posar el bolquer... Mare tinc caca! Corre, corre!!! Plaf! S'aixeca de l'orinal i ha fet una caca! I així tot el dia, sense ni un escapament! Ni l'endemà, ni l'altre, ni... fins a data d'avui.
Ma filla va decidir que volia fer pipí i caca com tothom: al lavabo. I punt! Tan senzill com això! Ni li vam haver d'ensenyar res, ni li vam haver de fer premis cada cop que pixava, ni ... res de res. Es fa gran i ella i el seu cos saben el que necessiten.
Al cap d'una setmana ja havia fet pipí i caca a l'orinal, al wàter de casa, al d'uns amics, a casa els avis, de vacances... i ara fins i tot ja n'hem fet al bosc! I tan fàcil!
Ah, i bolquers per la migdiada i la nit?? No els vol pas! Un cop adormida li posava. Però a la migdiada ja no cal perquè no s'escapa res i a la nit aviat li treuré ja que s'aixeca seca!
Fantàstic! De nou, un exemple més que els nens saben el que es fan!
Un parell de dies abans de complir els 23 mesos, la menuda de la família es va despertar i em va dir que no volia posar-se el bolquer. D'acord! -li vaig dir jo. Al cap d'una estona em diu que té pipí i li proposo o posar-li el bolquer o anar al lavabo. I vet aquí que tria la segona opció. Ràpid! Al lavabo! Es baixa les úniques calcetes que teníem (ens les havia passat sa cosina), s'asseu a l'orinal (que ja feia uns dies que ens acompanyava però que encara no havia utilitzat mai) i shshshshshshshshsh! S'aixeca i ha fet el seu primer pipí al lavabo! Visca! Ella està molt contenta i jo també (a part de perplexa ja que no m'ho esperava pas !).
Bé, a veure que passa quan en torni a tenir... Doncs, que torna a voler anar al WC! I shshshshshshshsh... una altre pipí a l'orinal! Fantàstic! No m'ho puc creure! I quan tingui caca? Segur que li hauré de posar el bolquer... Mare tinc caca! Corre, corre!!! Plaf! S'aixeca de l'orinal i ha fet una caca! I així tot el dia, sense ni un escapament! Ni l'endemà, ni l'altre, ni... fins a data d'avui.
Ma filla va decidir que volia fer pipí i caca com tothom: al lavabo. I punt! Tan senzill com això! Ni li vam haver d'ensenyar res, ni li vam haver de fer premis cada cop que pixava, ni ... res de res. Es fa gran i ella i el seu cos saben el que necessiten.
Al cap d'una setmana ja havia fet pipí i caca a l'orinal, al wàter de casa, al d'uns amics, a casa els avis, de vacances... i ara fins i tot ja n'hem fet al bosc! I tan fàcil!
Ah, i bolquers per la migdiada i la nit?? No els vol pas! Un cop adormida li posava. Però a la migdiada ja no cal perquè no s'escapa res i a la nit aviat li treuré ja que s'aixeca seca!
Fantàstic! De nou, un exemple més que els nens saben el que es fan!
dilluns, 11 de juliol del 2011
Va d'etiquetes
Des que ens vam convertir en pares, la pluja d'etiquetes ha estat constant. Sense saber-ho (ni expressament voler-ho) ens vam trobar inmersos en l'etiqueta de "pares alternatius" i llegint una mica he vist que la nostra manera d'entendre la criança està dins la qualificada de "criança natural".
Vés per on, jo ho diria més simple i ras: a casa nostra ni moderns, ni alternatius, ni progres, ni a contracorrent... senzillament aplicant sempre el SENTIT COMÚ!
Vés per on, jo ho diria més simple i ras: a casa nostra ni moderns, ni alternatius, ni progres, ni a contracorrent... senzillament aplicant sempre el SENTIT COMÚ!
dimarts, 28 de juny del 2011
El remei de la llet materna
Avui al diari Ara a la secció aradebat hi havia l'article que us transcric sobre la llet materna com a solució a la desnutrició infantil. Es tracta d'un article aparegut al The New York Times i traduit per al diari Ara, per tant té alguna informació que no s'acaba d'ajustar a la nostra realitat però no per això el deixa de fer interessant igualment.
Aquí el teniu:
El remei de la llet materna
NICHOLAS D. KRISTOF
I si els nutricionistes descobrissin un remei miraculós per a la desnutrició infantil? Una substància rica en proteïnes que no necessita refrigeració? Una substància gratuïta a què es pot accedir fins i tot en llocs tan remots com aquesta ciutat del Níger on sóc, on cada dia moren nadons per causes relacionades amb la fam? Us sembla impossible? Doncs aquest remei miraculós ja existeix: la llet materna.
De vegades, quan pensem en la pobresa mundial, donem per fet que els desafiaments són tan enormes que totes les solucions han de ser extraordinàriament complexes i cares. Bé, algunes sí que ho són. Però no hi ha gairebé res tan eficaç per combatre la fam al món com el súmmum de les solucions de baixa tecnologia: la lactància materna durant els primers sis mesos de vida. Això és el que recomana vivament l'Organització Mundial de la Salut.
La paradoxa és que, malgrat que es tracta d'una cosa barata i evident -gairebé instintiva-, també és poc freqüent. Aquí al Níger, només el 9% de nadons s'alimenten només de llet materna els primers sis mesos de vida, segons un estudi sobre nutrició elaborat el 2007. Val a dir, però, que això representa un augment respecte a l'1% del 1998. (Als Estats Units, aproximadament el 13% de nadons s'alimenten exclusivament de llet materna durant sis mesos, segons els centres federals de control i prevenció de malalties. La resta es crien majoritàriament amb llet maternitzada, que als Estats Units és un recurs força segur.)
A Burkina Faso, al costat del Níger, menys del 7% de nadons reben exclusivament lactància materna durant sis mesos; al Senegal, el 14%, i a Mauritània, el 3%. Aquests són alguns dels països que travessem en el meu viatge anual amb els guanyadors del concurs Un viatge amb Nicholas Kristof , que aquest any són Saumya Dave, estudiant de medicina d'Atlanta, i Noreen Connolly, una professora de Newark. Trenca el cor veure aquestes criatures greument desnodrides i conèixer tantes mares que han hagut d'enterrar els seus fills, quan es podria haver aplicat una solució tan senzilla per salvar vides. El principal problema és que moltes mares creuen que amb la llet materna no n'hi ha prou i que, quan fa molta calor, el nadó també necessita aigua.
En una carretera rural prop de la remota ciutat de Dogon Dutchi, al sud del Níger, ens vam trobar amb una família de tuaregs que viatjaven cap al nord. "Quan fa molta calor, els nadons necessiten aigua", em va dir Gayshita Abdullah, la mare. Em va explicar que intenta treure l'aigua d'un pou, però si no n'hi ha cap a prop, la treu d'un bassal de fang. De fet, gairebé tots els nutricionistes insisteixen que el millor per als nadons és alimentar-los exclusivament amb llet materna durant els sis primers mesos de vida (abans en recomanaven quatre, però ara diuen que en fan falta sis). A més, als països pobres l'aigua sol estar contaminada i és perillosa per als nadons. Segons els nutricionistes, encara que la mare estigui desnodrida, el seu cos produeix prou llet per al nen.
Un informe publicat el 2008 per The Lancet , la revista britànica de medicina, posava de manifest que un nadó alimentat només parcialment amb llet materna té una probabilitat de morir 2,8 vegades més alta que un que s'hagi criat exclusivament amb aquesta llet durant cinc mesos com a mínim. I un nadó que no és alletat té una probabilitat 14,4 vegades més alta de morir.
En total, deia The Lancet , cada any es podrien estalviar 1.400.000 morts si els nadons rebessin lactància materna. Això vol dir que cada 22 segons mor un nen innecessàriament.
"Vistes totes les intervencions nutricionals que s'han estudiat, tenim proves concloents de l'eficàcia de la lactància materna per reduir la mortalitat infantil", afirma Shawn Baker, especialista en nutrició de l'organització humanitària Helen Keller, que es dedica a aquests temes. "És la intervenció nutricional més antiga que coneix la nostra espècie i tothom la té a mà". I afegeix: "Però no té els seguidors que hauria de tenir en unes poblacions en vies de desenvolupament que estan massa centrades a assolir solucions tecnològiques".
Els desafiaments que planteja la lactància materna als països pobres no són els mateixos que han d'afrontar les dones occidentals, i al Tercer Món encara hi ha moltes mares que segueixen alletant els seus fills durant dos anys. El principal problema és que n'hi ha que donen aigua o llet animal als nadons, sobretot quan fa calor. Hi ha, a més, un altre problema: les mares dubten sovint del valor del calostre, la primera llet segregada després del part (que és espessa i groguenca, i que no té gaire aspecte de llet) i s'esperen un dia o dos per començar a alletar el nadó. Una mare de prop de la ciutat de Dosso, Fati Halidou, que ha perdut quatre dels set fills que ha tingut, em va dir que, després del part, el millor és donar a la criatura aigua amb sucre o aigua alcorànica. Per fer aquesta aigua, cal escriure un versicle de l'Alcorà en un tauló i rentar-lo tot seguit; creuen que aquesta aigua barrejada amb tinta protegirà el nadó.
No queda clar per què s'ha perdut l'instint humà d'alletar. ¿Té alguna cosa a veure amb les connotacions sexuals dels pits? ¿O amb els fabricants de llet maternitzada, que en el passat van fer una propaganda irresponsable dels seus productes, tot i que ara s'han moderat? ¿O només és que les mares creuen que els seus fills necessiten aigua quan fa calor? En realitat, no ho sap ningú. Però el que sí que és evident és que arreu del món disposem d'una meravellosa solució de baixa tecnologia per a la desnutrició infantil.
Aquí el teniu:
El remei de la llet materna
NICHOLAS D. KRISTOF
I si els nutricionistes descobrissin un remei miraculós per a la desnutrició infantil? Una substància rica en proteïnes que no necessita refrigeració? Una substància gratuïta a què es pot accedir fins i tot en llocs tan remots com aquesta ciutat del Níger on sóc, on cada dia moren nadons per causes relacionades amb la fam? Us sembla impossible? Doncs aquest remei miraculós ja existeix: la llet materna.
De vegades, quan pensem en la pobresa mundial, donem per fet que els desafiaments són tan enormes que totes les solucions han de ser extraordinàriament complexes i cares. Bé, algunes sí que ho són. Però no hi ha gairebé res tan eficaç per combatre la fam al món com el súmmum de les solucions de baixa tecnologia: la lactància materna durant els primers sis mesos de vida. Això és el que recomana vivament l'Organització Mundial de la Salut.
La paradoxa és que, malgrat que es tracta d'una cosa barata i evident -gairebé instintiva-, també és poc freqüent. Aquí al Níger, només el 9% de nadons s'alimenten només de llet materna els primers sis mesos de vida, segons un estudi sobre nutrició elaborat el 2007. Val a dir, però, que això representa un augment respecte a l'1% del 1998. (Als Estats Units, aproximadament el 13% de nadons s'alimenten exclusivament de llet materna durant sis mesos, segons els centres federals de control i prevenció de malalties. La resta es crien majoritàriament amb llet maternitzada, que als Estats Units és un recurs força segur.)
A Burkina Faso, al costat del Níger, menys del 7% de nadons reben exclusivament lactància materna durant sis mesos; al Senegal, el 14%, i a Mauritània, el 3%. Aquests són alguns dels països que travessem en el meu viatge anual amb els guanyadors del concurs Un viatge amb Nicholas Kristof , que aquest any són Saumya Dave, estudiant de medicina d'Atlanta, i Noreen Connolly, una professora de Newark. Trenca el cor veure aquestes criatures greument desnodrides i conèixer tantes mares que han hagut d'enterrar els seus fills, quan es podria haver aplicat una solució tan senzilla per salvar vides. El principal problema és que moltes mares creuen que amb la llet materna no n'hi ha prou i que, quan fa molta calor, el nadó també necessita aigua.
En una carretera rural prop de la remota ciutat de Dogon Dutchi, al sud del Níger, ens vam trobar amb una família de tuaregs que viatjaven cap al nord. "Quan fa molta calor, els nadons necessiten aigua", em va dir Gayshita Abdullah, la mare. Em va explicar que intenta treure l'aigua d'un pou, però si no n'hi ha cap a prop, la treu d'un bassal de fang. De fet, gairebé tots els nutricionistes insisteixen que el millor per als nadons és alimentar-los exclusivament amb llet materna durant els sis primers mesos de vida (abans en recomanaven quatre, però ara diuen que en fan falta sis). A més, als països pobres l'aigua sol estar contaminada i és perillosa per als nadons. Segons els nutricionistes, encara que la mare estigui desnodrida, el seu cos produeix prou llet per al nen.
Un informe publicat el 2008 per The Lancet , la revista britànica de medicina, posava de manifest que un nadó alimentat només parcialment amb llet materna té una probabilitat de morir 2,8 vegades més alta que un que s'hagi criat exclusivament amb aquesta llet durant cinc mesos com a mínim. I un nadó que no és alletat té una probabilitat 14,4 vegades més alta de morir.
En total, deia The Lancet , cada any es podrien estalviar 1.400.000 morts si els nadons rebessin lactància materna. Això vol dir que cada 22 segons mor un nen innecessàriament.
"Vistes totes les intervencions nutricionals que s'han estudiat, tenim proves concloents de l'eficàcia de la lactància materna per reduir la mortalitat infantil", afirma Shawn Baker, especialista en nutrició de l'organització humanitària Helen Keller, que es dedica a aquests temes. "És la intervenció nutricional més antiga que coneix la nostra espècie i tothom la té a mà". I afegeix: "Però no té els seguidors que hauria de tenir en unes poblacions en vies de desenvolupament que estan massa centrades a assolir solucions tecnològiques".
Els desafiaments que planteja la lactància materna als països pobres no són els mateixos que han d'afrontar les dones occidentals, i al Tercer Món encara hi ha moltes mares que segueixen alletant els seus fills durant dos anys. El principal problema és que n'hi ha que donen aigua o llet animal als nadons, sobretot quan fa calor. Hi ha, a més, un altre problema: les mares dubten sovint del valor del calostre, la primera llet segregada després del part (que és espessa i groguenca, i que no té gaire aspecte de llet) i s'esperen un dia o dos per començar a alletar el nadó. Una mare de prop de la ciutat de Dosso, Fati Halidou, que ha perdut quatre dels set fills que ha tingut, em va dir que, després del part, el millor és donar a la criatura aigua amb sucre o aigua alcorànica. Per fer aquesta aigua, cal escriure un versicle de l'Alcorà en un tauló i rentar-lo tot seguit; creuen que aquesta aigua barrejada amb tinta protegirà el nadó.
No queda clar per què s'ha perdut l'instint humà d'alletar. ¿Té alguna cosa a veure amb les connotacions sexuals dels pits? ¿O amb els fabricants de llet maternitzada, que en el passat van fer una propaganda irresponsable dels seus productes, tot i que ara s'han moderat? ¿O només és que les mares creuen que els seus fills necessiten aigua quan fa calor? En realitat, no ho sap ningú. Però el que sí que és evident és que arreu del món disposem d'una meravellosa solució de baixa tecnologia per a la desnutrició infantil.
dilluns, 27 de juny del 2011
Lactància Materna perllongada
Sí, ho sé, últimament escric molt poc però és que no em donen les hores!!! Aniré penjant articles de tant en tant...
Avui us penjo un vídeo elaborat i posat a disposició pública sobre lactància materna perllongada per Ana Romero Manzano (llevadora de l'Hospital Universitario de Canarias) i Marta Díaz Gómez (pediatra i professora de la Universidad de La Laguna).
L'original el podeu trobar a l'Associació Espanyola de Pediatria.
Aquí el teniu (tot i que millor que entreu al web original ja que no aconsegueixo que es visualitzi sencer, ok?):
Avui us penjo un vídeo elaborat i posat a disposició pública sobre lactància materna perllongada per Ana Romero Manzano (llevadora de l'Hospital Universitario de Canarias) i Marta Díaz Gómez (pediatra i professora de la Universidad de La Laguna).
L'original el podeu trobar a l'Associació Espanyola de Pediatria.
Aquí el teniu (tot i que millor que entreu al web original ja que no aconsegueixo que es visualitzi sencer, ok?):
dimecres, 15 de juny del 2011
Banc de Llet materna
A través de la Lliga de la Llet de Catalunya m'ha arribat la següent informació que m'ha semblat d'interès penjar-la i compartir-la. Es tracta d'un banc de llet a l'estil d'un banc de sang. No sé si acabaré optant-hi (abans de parir donava sang regularment però ara he preferit aturar-ho fins que deixi de donar el pit. Aquesta opció de la llet l'he d'acabar de rumiar encara) però em sembla una bona inciativa per fer-ne difusió.
Aquí teniu el missatge que he rebut:
Benvolguda amiga/Benvolgut amic,
En aquesta ocasió ens posem en contacte amb tu per a explicar-te que des de principis d'any ha entrat en funcionament MAMA, el primer Banc de Llet Materna de Catalunya, vinculat al Banc de Sang i Teixits (http://www.bancsang.net).
Un banc de llet materna és un centre especialitzat les funcions del qual són conscienciar la societat sobre el valor de la lactància materna, així com recollir, analitzar, processar i distribuir la llet materna, d'una forma segura i eficaç. L'objectiu de MAMA és assegurar l'alimentació amb llet materna de tots els nadons de Catalunya que es trobin en circumstàncies especials. La llet materna del Banc de Llet va destinada a nadons prematurs nascuts amb menys de 32 setmanes de gestació o de menys d'un quilo i mig, i també en casos d'intolerància digestiva, de cirurgia abdominal, per a complementar la llet de la pròpia mare (en casos de parts múltiples) o quan, per les circumstàncies que siguin, la pròpia mare la no pot alletar. La llet es dóna sempre sota prescripció mèdica.
La història dels bancs de llet és relativament recent. El primer banc es va obrir l'any 1909 a Viena. A l'any 1943 l'Acadèmia Americana de Pediatria recomana la creació de Bancs de Llet Materna, però als anys 80 amb l'arribada de la llet de fórmula al mercat i la descoberta de l'HIV, perilla la seguretat de la llet donada i s'encareix el procés de tractament de la mateixa. Després de set anys d'estudis, apareix un article d'Alan Lucas sobre la importància del tipus de dieta seguit per un nadó prematur i les conseqüències en el seu desenvolupament motor i mental, així com en el seu creixement. I així és com a principis dels 90 els Bancs de Llet Materna tornen a recuperar la seva posició.
Actualment a Europa hi ha més de 160 bancs de llet materna (http://www.europeanmilkbanking.com/), dels quals 6 estan ubicats a Espanya (http://www.aeblh.org/tu-banco/). El Banc de Llet Materna de les Illes Balears va ser el pioner al nostre país obrint l'any 2001. Fins ara, quan una maternitat catalana necessitava llet materna de banc la demanava a les Illes Balears; gràcies, doncs, a la creació de MAMA, serà aquest Banc de Llet Materna ubicat a Barcelona qui proporcionarà llet materna a les maternitats catalanes que en necessitin.
Tot i que MAMA és molt jove, ja compta amb una quarantena de donants, 26 de les quals actives. Això ha suposat recollir ja 70 litres de llet, i dos hospitals (un de privat i un de públic) ja n'han fet ús. De totes maneres, la previsió de consum de llet materna de banc pel 2011 és de 400 litres, la qual cosa implica arribar a unes 200 donants.
Si una mare vol ser donant de llet només cal complir les condicions bàsiques següents:
- Estar alletant un nadó
- Tenir bona salut i dur uns hàbits de vida saludables
- No prendre medicació de forma regular ni tampoc consumir drogues o altres tòxics
- No fumar ni consumir begudes alcohòliques
El procediment per a ser donant és el següent:
- Posar-te en contacte amb el Banc de Llet (mamabancdelletmaterna@bstcatnet o bé 935573500) o bé amb un centre fix del Banc de Sang i Teixits (podeu trobar el llistat a http://www.bancsang.net/ca/informacio_corporativa/on_som.html)
- Identificar-te com a donant de llet
- En una entrevista mèdica, respondre un qüestionari mèdic breu i analítica de sang
- Si les anàlisis són correctes, t'expliquen com extreure la llet i com conservar-la fins al lliurament. El Banc de Llet et proporciona un tirallets manual i els envasos especials per a conservar la llet, i et passarà a recollir la llet a casa teva
Quan et converteixes en donant, et compromets a:
- Donar la quantitat de llet que vulguis i durant el temps que vulguis
- Pots deixar de donar llet quan vulguis, sempre que ho avisis al banc
- Informar el banc de llet de qualsevol canvi de salut o de medicació
Si voleu més informació, no dubteu a visitar el web http://www.bancsang.net i/o posar-vos en contacte amb el Banc de Llet ja sigui per telèfon, 935573500, o bé per correu electrònic, mamabancdelletmaterna@bstcat.net.
Esperem que aquesta informació sigui del teu interès i et demanem que en facis la màxima difusió. Perquè, així com gran part de la població pot ser donant de sang i, a més, durant molts i molts anys, només una petita part de la població i durant períodes de temps limitats pot ser donant de llet materna.
Cordialment,
La Lliga de la Llet de Catalunya
Premi UNICEF al voluntariat 2008
http://www.lalligadelallet.org
Aquí teniu el missatge que he rebut:
Benvolguda amiga/Benvolgut amic,
En aquesta ocasió ens posem en contacte amb tu per a explicar-te que des de principis d'any ha entrat en funcionament MAMA, el primer Banc de Llet Materna de Catalunya, vinculat al Banc de Sang i Teixits (http://www.bancsang.net).
Un banc de llet materna és un centre especialitzat les funcions del qual són conscienciar la societat sobre el valor de la lactància materna, així com recollir, analitzar, processar i distribuir la llet materna, d'una forma segura i eficaç. L'objectiu de MAMA és assegurar l'alimentació amb llet materna de tots els nadons de Catalunya que es trobin en circumstàncies especials. La llet materna del Banc de Llet va destinada a nadons prematurs nascuts amb menys de 32 setmanes de gestació o de menys d'un quilo i mig, i també en casos d'intolerància digestiva, de cirurgia abdominal, per a complementar la llet de la pròpia mare (en casos de parts múltiples) o quan, per les circumstàncies que siguin, la pròpia mare la no pot alletar. La llet es dóna sempre sota prescripció mèdica.
La història dels bancs de llet és relativament recent. El primer banc es va obrir l'any 1909 a Viena. A l'any 1943 l'Acadèmia Americana de Pediatria recomana la creació de Bancs de Llet Materna, però als anys 80 amb l'arribada de la llet de fórmula al mercat i la descoberta de l'HIV, perilla la seguretat de la llet donada i s'encareix el procés de tractament de la mateixa. Després de set anys d'estudis, apareix un article d'Alan Lucas sobre la importància del tipus de dieta seguit per un nadó prematur i les conseqüències en el seu desenvolupament motor i mental, així com en el seu creixement. I així és com a principis dels 90 els Bancs de Llet Materna tornen a recuperar la seva posició.
Actualment a Europa hi ha més de 160 bancs de llet materna (http://www.europeanmilkbanking.com/), dels quals 6 estan ubicats a Espanya (http://www.aeblh.org/tu-banco/). El Banc de Llet Materna de les Illes Balears va ser el pioner al nostre país obrint l'any 2001. Fins ara, quan una maternitat catalana necessitava llet materna de banc la demanava a les Illes Balears; gràcies, doncs, a la creació de MAMA, serà aquest Banc de Llet Materna ubicat a Barcelona qui proporcionarà llet materna a les maternitats catalanes que en necessitin.
Tot i que MAMA és molt jove, ja compta amb una quarantena de donants, 26 de les quals actives. Això ha suposat recollir ja 70 litres de llet, i dos hospitals (un de privat i un de públic) ja n'han fet ús. De totes maneres, la previsió de consum de llet materna de banc pel 2011 és de 400 litres, la qual cosa implica arribar a unes 200 donants.
Si una mare vol ser donant de llet només cal complir les condicions bàsiques següents:
- Estar alletant un nadó
- Tenir bona salut i dur uns hàbits de vida saludables
- No prendre medicació de forma regular ni tampoc consumir drogues o altres tòxics
- No fumar ni consumir begudes alcohòliques
El procediment per a ser donant és el següent:
- Posar-te en contacte amb el Banc de Llet (mamabancdelletmaterna@bstcatnet o bé 935573500) o bé amb un centre fix del Banc de Sang i Teixits (podeu trobar el llistat a http://www.bancsang.net/ca/informacio_corporativa/on_som.html)
- Identificar-te com a donant de llet
- En una entrevista mèdica, respondre un qüestionari mèdic breu i analítica de sang
- Si les anàlisis són correctes, t'expliquen com extreure la llet i com conservar-la fins al lliurament. El Banc de Llet et proporciona un tirallets manual i els envasos especials per a conservar la llet, i et passarà a recollir la llet a casa teva
Quan et converteixes en donant, et compromets a:
- Donar la quantitat de llet que vulguis i durant el temps que vulguis
- Pots deixar de donar llet quan vulguis, sempre que ho avisis al banc
- Informar el banc de llet de qualsevol canvi de salut o de medicació
Si voleu més informació, no dubteu a visitar el web http://www.bancsang.net i/o posar-vos en contacte amb el Banc de Llet ja sigui per telèfon, 935573500, o bé per correu electrònic, mamabancdelletmaterna@bstcat.net.
Esperem que aquesta informació sigui del teu interès i et demanem que en facis la màxima difusió. Perquè, així com gran part de la població pot ser donant de sang i, a més, durant molts i molts anys, només una petita part de la població i durant períodes de temps limitats pot ser donant de llet materna.
Cordialment,
La Lliga de la Llet de Catalunya
Premi UNICEF al voluntariat 2008
http://www.lalligadelallet.org
dijous, 9 de juny del 2011
La pau al món comença al ventre de la mare
Tenia pendent penjar aquesta entrevista de La Vanguardia del passat divuit de maig a la psicoterapeuta familiar Evania Reichert.
Aquí la teniu:
Tengo 56 años. Nací y vivo en Porto Alegre. Vivo en pareja y tengo tres hijos de 34, 32 y 31 años. Soy de izquierdas y ecologista. No tengo creencias religiosas. A más besos y abrazos que demos a nuestros hijos. . . ¡más inteligentes serán! Educar bien es la verdadera revolución.
Aquí la teniu:
Tengo 56 años. Nací y vivo en Porto Alegre. Vivo en pareja y tengo tres hijos de 34, 32 y 31 años. Soy de izquierdas y ecologista. No tengo creencias religiosas. A más besos y abrazos que demos a nuestros hijos. . . ¡más inteligentes serán! Educar bien es la verdadera revolución.
¿Qué es un niño?
Una persona con todas las posibilidades por desplegar, que podrá ser todo lo que quiera.
Fabuloso.
Si los adultos no lo impiden.
¿Boicoteamos a los hijos?
Los machacamos, les inyectamos complejos de inferioridad, les traspasamos neuras, les cortamos alas, segamos sus talentos, les impedimos desplegar todas sus posibilidades.
Quizá educar sea eso...
¡Discrepo! Educar es guiar, es formar sin castrar las potencias del niño.
¿Dejándole a su aire?
No. Contención, que no represión. Hay que fomentar en el niño su autorregulación: que aprenda a regular sus acciones en cada fase.
Poniendo límites, ¿no?
Las paredes del vientre materno son un cálido límite para el embrión. Los brazos paternos que le mecen son para el bebé un amoroso límite... Por tanto, hay contenciones, ¡pero con afecto y calidez y ánimo formativo!
¿Maltratamos a nuestros hijos?
¿Quién no ha abroncado a su hijo sólo porque en ese momento se sentía irritado, malhumorado? Nos vengamos en ellos de nuestros malos rollos, los humillamos, ¡y hasta llegamos a insultarlos!
Mujer…
Sí, sí: ¡los adultos somos muy cobardes! Lo que no osaríamos decirle o hacerle a un adulto en la calle o en el trabajo, ¡se lo decimos o hacemos a nuestros niños!
¿Tanto?
Los hogares albergan las mayores violencias consentidas.
¿Con qué consecuencias?
Fraguamos niños más inseguros, que no se valorarán, que tenderán a maltratarse o maltratar, a ser agresivos...
¿Cómo evitar eso?
Con conciencia: ayudarlos a autorregularse, evitando fustigarlos con nuestros brotes de rabia y fragilidades. Todo lo que hagamos o digamos debe tener propósito educativo. Pero claro, como es más fácil conducir a un niño reprimido que a un niño sano y libre... ¡tendemos a modelar a niños reprimidos!
¿Y cómo modelar a un niño sano?
Con la vacuna que la neurociencia nos confirma: cariño, afecto, amor.
¿Qué dice la neurociencia al respecto?
Que el afecto estimula la sinapsis, las interconexiones entre neuronas.
¿Sí?
¡Sí! De 0 a 1 año se establece en el cerebro humano el mayor número de interconexiones neuronales de toda su vida. Y se ha constatado que el amor de los padres y cuidadores, el cariño, el afecto expresado en caricias, besos, cosquillas, abrazos, pedorretas, achuchones... ¡fomenta las sinapsis, multiplica las redes neuronales!
O sea, que ese cerebro será más rico.
Tendrá mejores cimientos sobre los que levantar ulteriores capacidades. Haber sido mecido, acunado, besado, acariciado, amado, respetado... ¡te hará más inteligente! A más amor recibido, más inteligencia futura.
¿Qué se entiende por respeto al niño?
Tratarlo según lo que pueda esperarse de él en cada franja de edad.
Ponga un ejemplo.
De los 1,5 a los tres años, el neocórtex infantil es incapaz de procesar más de dos o tres prohibiciones. Si dirigimos 30 ¡noes! al niño... nos parecerá que nos desobedece 27 veces. ¡Y no es eso!
¿Y qué es?
Que no es capaz de grabar las órdenes. Y que decirnos ellos no es un primer paso de su autonomía personal, de perfilar su identidad: es, pues, algo saludable.
¿Y cuándo estará el niño en condiciones de entender los “noes”?
A partir de los 3,5 o cuatro años graban bien cualquier orden. Entonces sí hay que estar vigilante para evitar filiarcados.
¿Qué es eso?
Hay patriarcado (hegemonía del padre), matriarcado (de la madre) y filiarcado (del hijo): ¡busquemos mejor la heterarquía, es decir, que cada cual tenga un lugar!
¿A qué edad aparece en el niño la conciencia de género?
De los tres a los seis años se desarrolla la pulsión sexual a la par que la epistemofílica.
¿Qué pulsión es esa?
Curiosidad de saber, de conocer, de explorar: si reprimes la pulsión sexual de un niño, ¡reprimes su impulso de saber!
¿Qué hicieron mal sus papás?
Vivíamos en el campo y, por ignorancia, me pusieron a trabajar de muy niña, cargaron sobre mí altas responsabilidades familiares... Eso me ha hecho emprendedora, pero también sentirme imprescindible para el bienestar de los demás, cosa muy dañina...
El Gobierno español propone escolarizar a los niños desde su nacimiento...
Eso puede comprometer esa primera fase de formación de la persona, en la que el principal alimento es el afecto. ¡Alerta: la OMSanticipa que en 20 años la primera dolencia de la humanidad será la depresión!
Dígame que es optimista y que pronto mejorará la educación de los niños.
Seremos cada día más conscientes de la importancia de las primeras edades de la vida... o estaremos jugándonos el futuro de la humanidad. Nunca antes supimos tanto sobre la infancia: ¡si lo aplicamos, daremos lugar a la única gran revolución de verdad!
¿Sí?
Sí, la paz sobre la Tierra empieza en el vientre de la madre.
La edad sagrada
Nacido su primer hijo, las cuidadoras se lo retiraron durante dos días. Con su segundo hijo se repitió la operación, pero esta vez se plantó como leona para reclamarlo. Hoy se sabe que el contacto madre-hijo desde el nacimiento es básico para la buena crianza del niño, y ella es una gran experta en educación infantil, cuyos saberes vierte en Infancia, la edad sagrada (La Llave), libro que sintió que era urgente escribir... al saber del suicidio del hijo de una amiga, un niño de diez años de buena familia. Mejorar el trato con la infancia mejorará el mundo más que ninguna otra política, afirma Evâniadimecres, 8 de juny del 2011
Qui és la mare? jejeje
M'ha arribat la típica bajanada per internet però que en aquest cas, pel tema en concret, m'ha fet gràcia penjar-la i compartir-la. Aquí la teniu (és en castellà ja que no tinc temps de traduir-la):
Qui és la mare?
Qui és la mare?
- Mamá es esa señora que lleva en el bolso un pañuelo con mis mocos, un paquete de toallitas, un chupete y un pañal de emergencia.
- Mamá es ese cohete tan rápido que va por casa disparado y que está en todas partes al mismo tiempo.
- Mamá es esa malabarista que pone la lavadora con el abrigo puesto mientras le abre la puerta al gato con la otra, sosteniendo el correo con la barbilla y apartándome del cubo de basura con el pie.
- Mamá es esa maga que puede hacer desaparecer lágrimas con un beso.
- Mamá es ese cohete tan rápido que va por casa disparado y que está en todas partes al mismo tiempo.
- Mamá es esa malabarista que pone la lavadora con el abrigo puesto mientras le abre la puerta al gato con la otra, sosteniendo el correo con la barbilla y apartándome del cubo de basura con el pie.
- Mamá es esa maga que puede hacer desaparecer lágrimas con un beso.
- Mamá es esa Taekondista forzuda capaz de hacer tichigui a cualquiera por defender a sus criaturas de 0 a 50 años, y coger en un solo brazo mis 15 kilos mientras con el otro entra al carro lleno de compras.
- Mamá es esa campeona de atletismo capaz de llegar en décimas de segundo de 0 a 100 para evitar que me descuerne por las escaleras.
- Mamá es esa heroína que vence siempre a mis pesadillas con una caricia.
- Mamá es esa señora con el pelo de dos colores, que dice que en cuanto tenga otro huequito, sólo otro, va a la pelu.
- Mamá es ese cuenta cuentos que lee e inventa las historias más divertidas sólo para mí.
- Mamá es esa cheff que es capaz de hacerme una cena riquísima con dos tonterías que quedaban en la nevera porque se le olvidó comprar, aunque se quede ella sin cenar.
- Mamá es ese médico que sabe con sólo mirarme si tengo fiebre, cuánta, y lo que tiene que hacer.
- Mamá es esa economista capaz de ponerse la ropa de hace cientos de años para que yo vaya bien guapo.
- Mamá es esa cantante que todas las noches canta la canción más dulce mientras me acuna un ratito
- Mamá es esa payasa que hace que me tronche de risa con solo mover la cara.
- Mamá es esa sonámbula que puede levantarse dormida a las 4 de la mañana, mirar si me he hecho pis, cambiarme el pañal, darme jarabe para la tos, un poco de agua, ponerme el chupete, todo a oscuras y sin despertarse.
- Mamá es aquella mujer que jamás se dió cuenta que envejecia por ver a sus hijos realizarse, llorando de noche por que ya tienen alas y dentro de poco dejará el nido para buscar otro, y de día sonrie por ver que los hijos no tengan remordimientos en dejarla por que ella se siente felíz.
¿La ves? Es aquélla, la más guapa, la que sonríe.
dimarts, 7 de juny del 2011
La música ho és tot (especial tradicional)
El primer cop que vaig parlar de música per a infants ja vaig deixar clar que amb la música es podia treballar moltíssimes coses (d'aquí el títol) i crec que va quedar clar que en sóc una apassionada, agradant-me especialment la música tradicional sigui per infants o per adults.
Avui us vull citar un parell de discos que tinc, i que us recomano, sobre música tradicional catalana. Amb aquest tipus de música es pot treballar molt bé els ritmes ja que són molt clars i ballables la qual cosa en facilita molt la comprensió. També m'agrada molt perquè hi sonen diferents instruments (guitarres, cascabells, acordions, violins, tambós, gralles...) que són molt fàcils de distingir entre ells i als petits els hi és molt més fàcil que segons quines músiques. I a sobre tenen l'afegit que toquen temes festius i populars alhora que serveixen per fer país i conèixer la nostra cultura.
Doncs us recomano que escolteu EL GALOP. Danses catalanes i jocs dansats d'El Sac de Danses i RECULL DE FOLKLORE. El cicle de l'any cantat per diversos autors (Auladell, Isbert, Llinares, Riva i Sala).
El primer el tinc en CD d'una edició revisada del 1994 que consta de dos discos que aglutinen els tres k-7 originals enregistrats el 1987, 1989 i 1990 respectivament. Actualment, crec que és el disc estrella de danses populars que pots trobar al mercat ja que no n'hi ha gaires.
El segon que us recomano no sé si encara es pot trobar al mercat ja que el tinc en k-7. Consta de 2 k-7 i 4 llibrets amb històries i partitures d'algunes cançons. És molt maco. Separa les cançons segons si són d'hivern, tardor, primavera o estiu. Data de l'any 1987 i no sé si hi ha alguna edició revisada però si no és el cas aprofito per demanar que la facin perquè val molt la pena.
Bé, espero que us agradi la meva proposta d'avui i si en sabeu algun altre que em pogueu aconsellar vosaltres doncs endavant!
Salut i molta música!
Avui us vull citar un parell de discos que tinc, i que us recomano, sobre música tradicional catalana. Amb aquest tipus de música es pot treballar molt bé els ritmes ja que són molt clars i ballables la qual cosa en facilita molt la comprensió. També m'agrada molt perquè hi sonen diferents instruments (guitarres, cascabells, acordions, violins, tambós, gralles...) que són molt fàcils de distingir entre ells i als petits els hi és molt més fàcil que segons quines músiques. I a sobre tenen l'afegit que toquen temes festius i populars alhora que serveixen per fer país i conèixer la nostra cultura.
Doncs us recomano que escolteu EL GALOP. Danses catalanes i jocs dansats d'El Sac de Danses i RECULL DE FOLKLORE. El cicle de l'any cantat per diversos autors (Auladell, Isbert, Llinares, Riva i Sala).
El primer el tinc en CD d'una edició revisada del 1994 que consta de dos discos que aglutinen els tres k-7 originals enregistrats el 1987, 1989 i 1990 respectivament. Actualment, crec que és el disc estrella de danses populars que pots trobar al mercat ja que no n'hi ha gaires.
El segon que us recomano no sé si encara es pot trobar al mercat ja que el tinc en k-7. Consta de 2 k-7 i 4 llibrets amb històries i partitures d'algunes cançons. És molt maco. Separa les cançons segons si són d'hivern, tardor, primavera o estiu. Data de l'any 1987 i no sé si hi ha alguna edició revisada però si no és el cas aprofito per demanar que la facin perquè val molt la pena.
Bé, espero que us agradi la meva proposta d'avui i si en sabeu algun altre que em pogueu aconsellar vosaltres doncs endavant!
Salut i molta música!
dimecres, 25 de maig del 2011
Veritat i mentida
Els anuncis de detergents per la roba no canviaran mai: el que anucien sempre és millor que la resta (fins i tot dels seus propis!), sempre treu totes les taques, sempre fa una olor exquisida, sempre surt econòmicament a compte...
Però des que sóc mare he detectat dues coses que vull destacar especialment: una veritat i una mentida.
Per una banda, sempre m'han fet gràcia aquells anuncis en què es veu un terrat o jardí ple de llençols blancs estesos, impecables i olorosos (ho dedueixo), on un vailet hi juga a passar-hi per sota i a acariciar-los. Desprén una felicitat... Doncs he descobert que no és una simple estratègia comercial sinó una gran veritat ja que a ma filla li encata jugar entre els llençols i la roba estesa. S'ho passa bomba: córre, riu... Desprén una felicitat...
Però per altra, el que no puc aguantar dels anuncis de detergents és allò del missatge "El frotar se va a acabar!". Mentida!!! No hi ha cap sabó que tregui a la primera les taques de caca, ni de maduixa, ni de tomata, ni de les benvingudes cireres! A totes els hi cal una primera passada de lleixiu o KH7 o sabó casolà (alias lagarto) o cebralín... No ho suporto!
Res, una tonteria. Però em venia de gust compartir-la.
Però des que sóc mare he detectat dues coses que vull destacar especialment: una veritat i una mentida.
Per una banda, sempre m'han fet gràcia aquells anuncis en què es veu un terrat o jardí ple de llençols blancs estesos, impecables i olorosos (ho dedueixo), on un vailet hi juga a passar-hi per sota i a acariciar-los. Desprén una felicitat... Doncs he descobert que no és una simple estratègia comercial sinó una gran veritat ja que a ma filla li encata jugar entre els llençols i la roba estesa. S'ho passa bomba: córre, riu... Desprén una felicitat...
Però per altra, el que no puc aguantar dels anuncis de detergents és allò del missatge "El frotar se va a acabar!". Mentida!!! No hi ha cap sabó que tregui a la primera les taques de caca, ni de maduixa, ni de tomata, ni de les benvingudes cireres! A totes els hi cal una primera passada de lleixiu o KH7 o sabó casolà (alias lagarto) o cebralín... No ho suporto!
Res, una tonteria. Però em venia de gust compartir-la.
dissabte, 14 de maig del 2011
Aprendre a dormir
Des que la nostra filla va complir els 21 mesos les nits han canviat molt. Des que va nèixer a casa nostra practiquem el llit familiar o el collit, o el que és el mateix, dormim tots junts cadascú amb el seu llit però (un de petit annexe al gran).
La qüestió és que de cop i volta la petita de la família ha decidit que vol dormir al llit que hi ha a l'habitació que vam muntar per ella. Aquella habitació que totes les mares (no en conec cap a qui no li hagi passat) vam haver de tenir muntada i preparada abans de parir (perquè sinó no sé pas que hagués passat!). Aquella mateixa habitació que només utilitzes durant molts mesos per fer-la servir de canviador o més endavant com a espai per jugar.
Doncs sí, sorprenentment un dia la menuda ens va dir que volia dormir "al llit de l'Andreu", el seu cosí de 5 anys que és qui el fa servir quan ve a passar uns dies de visita a casa nostra. Ostres! - Vaig exclamar jo! Segur? El pare i la mare dormirem allà, a l'altra habitació. I tu aquí. Nosaltres no hi serem (...)
Sí, volia dormir allà. Li feia il·lusió. Era el llit del seu cosí i hi volia dormir. I encara hi dorm. Cada nit des de fa un parell o tres de setmanes, i cada migdiada! Ja és el seu llit. Ara en té dos. Li encanta!
El problema el tinc jo. Cada nit encara li pregunto: On vols dormir avui? o li faig comentaris del tipus: El pare i la mare dormirem a l'altra habitació, eh!?, Ja saps que som allà, eh!?... I a ella li és igual, li agrada el nou llit. Té clar que hi vol dormir. I, per més sorpresa meva, ja ho sap que som allà. No necessita que li ho digui. Ho sap perquè sempre hi hem estat i li és igual on dormir, l'important és que se sap tranquil·la perquè ara també hi serem, encara que no ens pugui tocar.
És curiós, la situació amb que m'he trobat jo. No m'ho esperava i no teníem previst canviar-la d'habitació. Ja ens anava bé dormir plegats. Suposo que en el fons, els missatges que t'arriben sobre el món del son, encara que no t'afectin calen al teu subconscient. Sabíem que aniria a la "seva" habitació (la nostra també és seva, només faltaria!) quan ella ho volgués, però no m'esperava que fos tan petita. Es fa gran i li agrada descobrir noves coses i noves experiències. I això no ho canvia ningú.
El que hem queda clar de tot plegat (una vegada més) és que si els nens se senten feliços i segurs el seu desenvolupament avança amb total naturalitat i tranquil·litat. No calen manuals per aprendre a dormir per als nens. Potser el que ens cal són manuals per aprendre a dormir nosaltres. Ells ja saben el que es fan.
La qüestió és que de cop i volta la petita de la família ha decidit que vol dormir al llit que hi ha a l'habitació que vam muntar per ella. Aquella habitació que totes les mares (no en conec cap a qui no li hagi passat) vam haver de tenir muntada i preparada abans de parir (perquè sinó no sé pas que hagués passat!). Aquella mateixa habitació que només utilitzes durant molts mesos per fer-la servir de canviador o més endavant com a espai per jugar.
Doncs sí, sorprenentment un dia la menuda ens va dir que volia dormir "al llit de l'Andreu", el seu cosí de 5 anys que és qui el fa servir quan ve a passar uns dies de visita a casa nostra. Ostres! - Vaig exclamar jo! Segur? El pare i la mare dormirem allà, a l'altra habitació. I tu aquí. Nosaltres no hi serem (...)
Sí, volia dormir allà. Li feia il·lusió. Era el llit del seu cosí i hi volia dormir. I encara hi dorm. Cada nit des de fa un parell o tres de setmanes, i cada migdiada! Ja és el seu llit. Ara en té dos. Li encanta!
El problema el tinc jo. Cada nit encara li pregunto: On vols dormir avui? o li faig comentaris del tipus: El pare i la mare dormirem a l'altra habitació, eh!?, Ja saps que som allà, eh!?... I a ella li és igual, li agrada el nou llit. Té clar que hi vol dormir. I, per més sorpresa meva, ja ho sap que som allà. No necessita que li ho digui. Ho sap perquè sempre hi hem estat i li és igual on dormir, l'important és que se sap tranquil·la perquè ara també hi serem, encara que no ens pugui tocar.
És curiós, la situació amb que m'he trobat jo. No m'ho esperava i no teníem previst canviar-la d'habitació. Ja ens anava bé dormir plegats. Suposo que en el fons, els missatges que t'arriben sobre el món del son, encara que no t'afectin calen al teu subconscient. Sabíem que aniria a la "seva" habitació (la nostra també és seva, només faltaria!) quan ella ho volgués, però no m'esperava que fos tan petita. Es fa gran i li agrada descobrir noves coses i noves experiències. I això no ho canvia ningú.
El que hem queda clar de tot plegat (una vegada més) és que si els nens se senten feliços i segurs el seu desenvolupament avança amb total naturalitat i tranquil·litat. No calen manuals per aprendre a dormir per als nens. Potser el que ens cal són manuals per aprendre a dormir nosaltres. Ells ja saben el que es fan.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
