Es tracta d'una cosa per poder dur els petits que ja caminen al coll, que com bé sabeu no paren de pujar i baixar contínuament, amb l'objectiu que no et carreguis l'esquena ni les espatlles.
Abans d'ahir em vaig inspirar, i agafant la idea d'una cosa que havia vist a una amiga i que al mercat costa mínim 60€, em vaig fer això:
És com una ronyonera que porta porex dins la butxaca, de manera que queda com un seient dur on hi pot seure el petit. I queda així:
La veritat és que estèticament és molt lleig i no crec que ho porti pel carrer, però és pràctic i pel que he pogut comprovar de moment és força útil. Jo el porto posat (no pesa gens) i cada cop que vol pujar al coll me li assec. A ella li encanta!
Això sí, a diferència dels altres porta-nadons, amb aquest l'has d'aguantar amb el braç. Però sols està pensat per moments breus.
Si a alguna li interessen els detalls de com es fa, ja m'ho dirà.
Això sí, a diferència dels altres porta-nadons, amb aquest l'has d'aguantar amb el braç. Però sols està pensat per moments breus.
Si a alguna li interessen els detalls de com es fa, ja m'ho dirà.
és molt xulo.. i té pinta de pràctic. La veritat és que li he vist posat a algú, però mai m'ha cridat prou l'atenció... suposo que quan l'isaac ha estat prou gros per treure'l de la bandolera ja he tornat a estar amb el bombo amb la qual cosa pobricu s'ha vist una mica privat del coll de la mama i el papa sempre el porta a caballitu sobre les espatlles...
ResponEliminaamb el proper probaré de fer la cadireta post bancolera...ja et demanaré consells pel "rellenu"
ejeje, si que parece práctico!!!
ResponEliminaAcabo de conocer tu blog y me ha gustado mucho..si quieres conocerme puedes encontrarme en http://creciendocondavid.blogspot.com/
Saludos.
Elisenda, que mono, jo també "cuseixo"
ResponElimina