Posant els fonaments.

Que quedi clar! Ni l'embaràs és pesat, ni parir és dolorós, ni criar és cansat.

Vivim en una societat en què, quan es parla de maternitat, sovint s'utilitza un llenguatge força negatiu. Evidentment també de positiu, però perquè n'hi hauria d'haver de negatiu???

Quan estàs embarassada els comentaris tipus "els primers mesos potser tindràs marejos o vòmits", "al final de l'embaràs et farà mal l'esquena o les cames se't faran pesades", "vigila no caiguis que quan estàs embarassada és molt normal"... són moooooolt freqüents, tant que et poden arribar a fer creure que estar embarassada és pesat. Sort que la il·lusió d'un nou infant s'ho empassa tot, per uns i per altres.

A l'hora de parir, la cosa comença a empitjorar, i més si ho vols fer a casa! "Ai nena, que valenta!", " Jo no podria, quin mal!", "I sense anestèsia?", "I si passa alguna cosa?", "Pensa que a la tal li va passar no sé què i sort que era a l'hospital...". El dolor només existeix si no el sabem dominar i el problema és que d'això no ens n'han ensenyat gaire en aquesta cultura que vivim!

I finalment ens queda la criança. Qui no ha sentit "amb un nadó es passa molta son" o "us heu de buscar un moment com a parella tots sols" o "ui! dones el pit? jo no volia estar tan lligada, i així ho compartim amb el marit!"?

El que us deia, en aquestes etapes tan importants de la vida d'una dona ens hem acostumat a sentir un llenguatge que tristament ja el trobem normal i no! L'embaràs, el part i la criança són moments claus en la vida de tota dona i no ens podem permetre que ens els estrunquin tan alegrement ja sigui per pur desconeixement o per pura enveja!

L'embaràs, el part i la criança són la nostra vida. No deixem que ningú ens la condicioni!