Benvinguda al bloc sobre maternitat i criança on
si el/la petit/a té gana ... popa, si té son... popa, si té fred o calor... popa, si té por... popa, si està content/a... popa ...
Així què, pipa o popa?


dilluns, 18 de març de 2013

The return

Hola de nou! Fa molt temps que no escrivia res al bloc potser per manca de temps, per canvis o noves aventures... o falta d'inspiració! No ho sé, la qüestió és que aquest cap de setmana he tingut alguna vivència que en veure-la em va venir el Pipaopopa al cap i això potser va ser una senyal, així que no la desaprofitarem! No?

Doncs, el que deia! Que què vaig viure aquest cap de setmana? Doncs, la nostra família (ara ja ampliada amb una altra nena des de fa 5 mesos, però això seran figues d'un altre paner) vam tenir la sort de guanyar una des les places del programa "Vacances en Família" de la Generalitat i com bé sabreu, es tracta de caps de setmana en Albergs on s'hi troben tot de famílies independents però que coincideixen en espais comuns amb l'objectiu de fer trobada i relacionar-se (o no) amb altres nens i nenes i les seves famílies . La qüestió és que allà, al menjador, em va tornar la inspiració. Érem tot de famílies cada una amb el seu estil, totes diferents però sense destacar en res. Unes més premisives, alres més estrictes; unes més controladores, altres més laxes. Fins que va arribar una família que em va fer atravessar el dinar.

Pare, mare i petita d'any i mig. Mare a taula, filla a taula ben lligada a la cadira, pare dret a les ordres de la matriarca. La mare treu un pot d'aquests de multifarinetes o dosificador de farinetes, prepara el plat de la petita. Fins aquí tot bé (lluny de com funcionem nosaltres, però legítim). I comença la funció! La petita, distreta com tota la resta dels nens i nenes del menjador, volia mirar i descobrir més que menjar-se aquell plat avorrit de cada dia. Nena menja! - Deia la mare entaforant-li la cullera a la boca. Nena seu bé i mira endavant! - Continuava la mare, sense dret a treva. Nena t'estàs portant molt malament! -Deia la mare a la filla perquè mirava tot aquell món nou per a ella en comptes de menjar cullera darrera cullera (sense pausa)! Pare porta tovallons! Que no ho veus que s'ha embrutat la nena! - Deia la mare a un pare que semblava un estaquirot no sé si per pròpia actitud o per por a represàlies. Entre els pares, nervis, males paraules, mirades de reüll als altres ocupants de la sala i tot això, amb nosaltres a la taula del costat. Què malament que ho vaig passar!

Fins que de sobte, el silenci. La nena de cop menjava cada cullerada sense perdre ni un segon, ja no es distreia, ja no s'embrutava perquè obria la boca sense problemes, mirava endavant... Sorpresa! Havia aparegut davant la nena un telèfon d'aquests moderns on s'hi poden veure vídeos! Just davant del seu plat. Uns dibuixos animats que van ser la glòria per als seus pares (o la mare) però no tinc tan clar que ho fossin per la nena. De cop ja no era a l'alberg, en un menjador amb altres nens i nenes, amb plats i safates i coses diferents i divertides... tornava a ser a casa. Una oportunitat perduda, francament.

Però tot no va acabar aquí. Per als propers àpats els pares havien "après la lliçó" i van venir més ben equipats! Amb "un DVD portàtil"! DVD, nena a la cadira, farinetes i cap endins! I quan la nena ja s'havia menjat fins a l'última cullerada, tocava menjar als pares. Llavors la nena ("què s'havia cregut!") demanava macarrons i olives i enciam i pa i pernil dolç! "Portat bé, tu ja has dinat!".

Nosaltres, ni de bon tros, som uns pares exemplars però aquest tipus de pràctiques ens conmouen perquè sabem que són innecessàries i lamentablement, segur que aquells pares pateixen perquè la seva nena no menja bé i tenen molts problemes perquè ho facin! Potser mai ningú (amb dret a fer-ho) no els hi ha dit que els nens poden menjar d'una altra manera. Espero que compartir aquest cap de setmana amb altres famílies els hagi ajudat a descobrir-ho.

2 comentaris:

  1. Ostres, benvinguda!
    I felicitats per aquesta nova filla!!

    Pinta molt bé això de les vacances en família! Nosaltres no ho hem provat mai, potser algun dia ho farem.
    I el que expliques d'aquesta nena... doncs és trist veure com es desaprofiten aquests moments de nous estímuls i descoberta de coses noves per seguir amb la mateixa rutina que deuen tenir a casa...
    Per això no cal anar en lloc!

    Petons

    ResponElimina
  2. gràcies! Esperava el teu comentari! jejeje Veig que tu no has defallit! Estic molt desconectada i miro poc els altres blocs però ja vaig veient que continues escrivint.

    Sí, anar a un alberg està molt bé perquè comparteixes espais, et poses el menjar en safates, hi ha lliteres... coses que normalment els nens no es troben. La gràcia del programa és que et surt a meitat de preu! Poca broma!

    A veure si puc escriure més sovint però crec que em costarà....

    ResponElimina