Animalades

De ben segur que la majoria estareu d'acord amb mi que els animals són un element molt present en els primers mesos i anys dels nostres infants. Per exemple, si pensem un moment en el primer llibre que van tenir els nostres petitons, probablement (i quasi posaria les mans al foc), era d'animals o tenia algun animal o, si pensem en el primer que van dir, desenganyem-nos, no va ser ni Papa ni Mama, segurament va ser Muuuuu!

A casa nostra tenim la sort i el privilegi (o mala sort per molts altres) de tenir força veïns amb animals. Sort ja que els tenim prou aprop per poder-los anar veure tot passejant però suficient lluny per no sentir-ne olors ni el guirigall i, privilegi perquè mirar contes està molt bé però veure'ls en directe és molt millor.

Avui mateix, per exemple, hem pogut fer la "ruta del bestiar": primer a Can Roig a veure les vaques (que resulta que ara ja no li agrada veure-les de tan aprop, deu ser que comença a sortir el sentiment de la por...); després cap a Can Feliuet a veure porcs (i els seus gossos bordadors); més a munt una altra granja de conills de no sé qui acompanyades de dues cabretes xafarderes (Tranca i Barranca em va dir que es deien la mestressa) i; per anar tancant la passejada a Can Oliveres a veure en Macario, un ruc vellet que últimament es deixa veure més i la Perleta, el seu gosset petaner d'aquells tan petitons que semblen boles. Sens dubte una ruta fantàstica i privilegiada que a mi i a la petita ens encanta!

I ja ens agradaria poder tenir tots aquests animals a casa però de moment ens conformem (i satisfets) de poder tenir dues gosses i dues gallines. La relació que es crea entre els infants i els animals és molt maca. Els infants aprenen coses dels animals que els humans no els podem donar ni ensenyar alhora que aprenen a tenir-ne cura i com es desenvolupen.

Amb els animals, tot és un munt d'avantatges. I si mai us heu plantejat tenir-ne un a casa (i parlo per un gos, per exemple), no tingueu por, els animals no ataquen les persones (ni es mengen els recent nascuts, ni cal que dormin amb la primera robeta del nadó, ni se li tiraran al damunt i el faran caure, ni li empeguen malalties...) si no és que hi ha alguna cosa estranya entremig i estan mal educats, és clar! El demés que sovint podem sentir... són simples animalades!