Benvinguda al bloc sobre maternitat i criança on
si el/la petit/a té gana ... popa, si té son... popa, si té fred o calor... popa, si té por... popa, si està content/a... popa ...
Així què, pipa o popa?


dijous, 2 de desembre de 2010

A jornada complerta

La veritat és que el que opini la gent sobre com fem o deixem de fer la criança de la nostra filla m'importa ben poc. Però hi ha una cosa que m'ofén especialment i és que la gent es pensi (i tinguin els nassos de dir-t'ho) que pel fet d'estar fent de mare i no exercir la meva professió a canvi de remuneració econòmica, la meva vida sigui millor i més fàcil.

Jo no em queixo de res perquè no tinc res de què queixar-me. Faig de mare a jornada complerta perquè així ho hem escollit i ho hem volgut el meu company i jo. I n'estic orgullosa. N'estem orgullosos. Però com hi pot haver gent que es cregui que la meva vida és més fàcil que la seva?

Durant aquests 16 mesos que fa que sóc mare me n'he sentit unes quantes (per sort no moltes! no voldria exagerar tampoc). M'he sentit a dir frases com (tot comentant que a la nit, el fill de la que deixa anar la frase, se li ha despertat tants cops...) "Tu rai que al matí no t'has de llevar d'hora per anar a treballar!" o altres com (comentant que he estrenat nou bloc i que per tant ara en gestiono dos!) "Ostres! Jo vull ser mare! Que tu tens molt temps!".

Però es que potser es pensen que jo no em llevo a les 7 de matí quan la petita ja no té més son? O que em passo el dia dormint per "recuperar" la son d'aquells dies que la petita ha dormit més malament? O que a la meva filla no l'atèn ningú perquè jo pugui estar rascant-me els nassos? o...

No, no! Que ningú es confongui, fer de mare a jornada complerta implica passar-se el dia (i la nit) amb la teva filla fent mil i una activitats (jugant, estenent roba, pintant, dinant, popant, ficant-la guapa...) sense temps per parar. Ni quan fa la migdiada (que només ho fa entre 1h i 2h al dia)!

Però en una cosa no s'equivoquen. La meva vida és molt més fàcil i molt millor que la de tots aquests que tenen els nassos d'etzibar aquestes frases als altres. Més fàcil, perquè si una cosa no faig jo és queixar-me de res, ni comparar-me amb ningú. Tot el que faig o deixo de fer ho faig perquè així ho he escollit. I molt millor, perquè jo tinc la sort de poder veure i viure cada minut de la meva filla i això no ens ho treurà mai ningú!

4 comentaris:

  1. l'última frase l'has clavat!!
    i això és el que ens ha de deixar tranquil·les. La gent parla perque té boca...

    ResponElimina
  2. Jo realment penso que és molt més esgotador quedar-se a casa cuidant un nen petit que anar a treballar. Quan estava de baixa per maternitat esperava amb candeletes que arribés el meu home per a poder fer coses: dutxar-me, seure uns minuts... per que no hi ha temps per res!

    I aquesta setmana en que m'he quedat de nou cuidant de la petita per la malaltia he comprovat que estar amb ella a jornada complerta requereix estar al 100 % per ells, jugant, fent coses...
    Des d'aquí, la meva admiració a les mares que estan tot el dia amb els petits!!

    A més, veig que tu ho portes bé, però moltes mares possiblement tenen l'afegit de no sentir-se del tot realitzades a l'haver d'aparcar una carrera professional ben encaminada. I tot i així ho fan durant un temps per cuidar dels seus fills, és d'admirar!

    ResponElimina
  3. Estic compltetament d'acord amb tu! Jo crec que fer de mare és mooooolt esgotador. És molt més esgotador que treballar. Jo acabo més cansada els dies que estic amb el nen tot el dia (caps de setmana), que no pas els dies que treballo. A més, els nens tenen energia infinita, sembla que no se'ls hi acabin mai les piles i has d'estar constantment per ells: és molt dur físicament i psicològicament...

    ResponElimina
  4. M'alegra saber que les lectores d'aquest bloc (almenys les que deixeu comentaris) sou unes mares felices i orgulloses de ser-ho. Només així podeu deixar-me aquests fantàstics comentaris! Gràcies noies!

    Sigui l'opció que sigui la que s'esculli, sempre serà la millor (sempre i quan no s'estigui pendent del que fan o deixin de fer el altres! no?)

    ResponElimina