Benvinguda al bloc sobre maternitat i criança on
si el/la petit/a té gana ... popa, si té son... popa, si té fred o calor... popa, si té por... popa, si està content/a... popa ...
Així què, pipa o popa?


dijous, 3 de juny de 2010

Els teus fills no són els teus fills

Els teus fills no són els teus fills
són fills de la vida
desitjosa de si mateixa.

No venen de tu, sinó a través teu
i, encara que estan amb tu,
no et pertanyen.

Pots donar-los-hi el teu amor
però no els teus pensaments,
doncs tenen els seus propis pensaments.

Pots abrigar els seus cossos,
però no les seves ànimes, perquè ells
viuen a la casa del demà
que no pots visitar,
ni tan sols en somnis.

Pots esforçar-te en ser com ells
però no procuris fer-los semblants a tu.
Perquè la vida no s'endarrereix
ni s'atura en l'ahir.

Tu ets l'arc del qual els teus fills,
com fletxes vives, són llançats.
Deixa que la inclinació,
a la teva mà d'arquer,
sigui per la felicitat.

KHALIL GIBRAN
(Del seu llibre "El profeta")

2 comentaris:

  1. M'ha encantat el poema!!Per tenir-lo present sempre! (aprofito per felicitar-te pel blog i la teva manera de ser mama). Petonets!

    ResponElimina
  2. Gràcies Conxi! Celebro que t'agradi el bloc.

    ResponElimina