Benvinguda al bloc sobre maternitat i criança on
si el/la petit/a té gana ... popa, si té son... popa, si té fred o calor... popa, si té por... popa, si està content/a... popa ...
Així què, pipa o popa?


dilluns, 11 d’octubre de 2010

Caca!

Això és caca! No, perdó, això és una pedra i sí, millor que no se la posi a la boca.

Això és caca! No, perdó, això és la brossa i sí, millor que no la toqui.

Això és caca! No, perdó, això és la menjadora de les gosses i sí, millor que no hi jugui.

Això és caca! No, perdó, això és una burilla que algun berro ha tirat per terra i sí, millor que no la toqui.

Això és popó! No, perdó, aixó SÍ que és caca!!!

Quina mania té alguna gent de dir-li a les coses un nom que no és??? Sisplau! Que els confonem!

7 comentaris:

  1. ha ha! tens rao!
    Sempre ho he pensat quan sentia a la gent dir: mira un "guau guau",
    tan dificil es dir "gos"?
    Vaig treballar com a monitora de menjador quan estava estudiant, i la paraula que no m'agradava sentir gens era "txitxi" en comptes de "carn". Quan un nen em va dir que no li agradava la "txitxi" no sabia que volia dir fins que una companya m'ho va explicar!!!

    ResponElimina
  2. jejejeje! Txitxi? Això és una altra cosa, no? jejeje Debia ser Txitxa? no? jejejeje

    I sí quina mania dir-li "guau" a un gos, o "mam" a l'aigua o tantes d'altres que n'hi deu haver...

    ResponElimina
  3. Molt bó!! Realment és una proesa que arribin a aprendre tantes coses, ja que molts adults sembla que els hi compliquin l'aprenentatge! A mi em passa amb els diminutius, no m'agrada dir-li però a vegades se m'escapa i crec que la confón perque totes les paraules s'assemblen si acaben amb -eta o -et.
    En fi, que tens tota la raó!
    A dir les coses pel seu nom!

    ResponElimina
  4. És veritat els diminutius també són molt típics! jejeje. Sembla que a vegades no es pugui dir cul sinó "culet" per exemple, jejeje

    Però bé, aquests segur que se'ns escapen a totes...

    ResponElimina
  5. ha ha! ara em fas dubtar!!! potser si que era txitxa...pero be, que no s'assemblava a "carn" per a res!!!

    ResponElimina
  6. memar és cremar: "alerta que això mema"
    un tè és un gos: "no li agafis la cua al tè!"
    mam és aigua
    txitxi és carn

    Per què? Perquè també té gràcia que, quan som petits, tot sigui diferent al món dels grans. Encara sort d'aquesta manera de tractar diferent als petits, només els faltaria que els parléssim com als grans! Pobrets!

    ResponElimina
  7. Una cosa és parlar-los com als grans i una altra ben diferent és utilitzar paraules estúpides o les que ells comencen a utilitzar per referir-nos a les coses. Amb aquest article pretenia que s'entengués que sovint caiem en l'error (al meu entendre) d'infantilitzar als infants no pas que els haguéssim de parlar sobre el debat de la nació, per exemple ( tot i que a una certa edat i, d'acord al seu nivell, crec que també és bo fer-ho!)

    Salut!

    ResponElimina