Benvinguda al bloc sobre maternitat i criança on
si el/la petit/a té gana ... popa, si té son... popa, si té fred o calor... popa, si té por... popa, si està content/a... popa ...
Així què, pipa o popa?


dimarts, 14 de desembre del 2010

Socialitzats?

Ara ja fa uns quants mesos (la petita tenia tot just uns quatre mesets) recordo un dia en què, en un espai de mares al que anava, parlàvem de dur els petits a l'escola bressol.

Recordo una de les mares assistents amb un petit de tot just 6 mesos que deia que ella, tot i no treballar, duria el seu fillet a l'escola bressol als 8 mesos. Quan ho explicava deia que sentia pena (era el seu tercer fill i últim, segons explicava) pel fet de no gaudir-lo aquelles hores però que ho creia molt important per al nen. Per la seva socialització.

Jo vaig dir-li poc més que trobava estrany que no treballant i tenint la contradicció emotiva que tenia pel fet de dur-lo a la llar d'infants, es decidís a fer-ho per un tema de socialització. Em semblava una estupidesa (però no li ho vaig pas dir això, només faltaria! Que cadascú faci el que vulgui i bonament pugui, no?). Ho veia molt important ella. No vam discutir-ho gaire més.

Ara, 1 any més tard d'aquella conversa, i amb la meva filla amb 16 mesos camí dels 17, em plantejo de nou que volia dir aquella mare. En aquell moment tenia ben clar que no duríem la nostra filla a l'escola bressol fins als 2 anys. Que estaria a casa amb nosaltres, amb mi en aquest cas. A partir dels 2 anys ja era una altra història.
Sé que hem fet bé, molt bé. Tant és que, ara tinc els meus dubtes de dur-li mai. Allò que em podia fer plantejar la possibilitat de portar-li a partir dels 2 anyets (no em pregunteu ben bé de que es tractava. Crec que en el fons era aquesta idea que ens han posat al cap que els nens necessiten anar a la llar d'infants per relacionar-se amb altres nens, o que els hi va bé per no entrar tan de cop a l'escola i, no sé quantes històries més) ara ja no ho crec important.

Socialització, segons l'Institut d'Estudis Catalans és (i cito textualment):

"1 f. [LC] Acció de socialitzar; l’efecte.
2 f. [SO] [PO] Conversió dels mitjans de producció de propietat privada en propietat de la comunitat social.
3 1 f. [SO] [PO] Procés pel qual un individu interioritza els esquemes de conducta del medi sociocultural al qual pertany.
3 2 [SO] [PO] socialització primària. Socialització que es produeix durant la infantesa, per mitjà de la qual l’individu es converteix en un membre de la societat.
3 3 [SO] socialització secundària. Socialització mitjançant les institucions educatives."

En aquest cas ens fixaríem en els punts 3.1, 3.2 i 3.3. En resum, socialització seria doncs el procès pel qual ens convertim en membres d'una societat, quedant les institucions educatives (Escoles Bressols incloses) relegades a una socialització secundària. Per què llavors ens hem de sentir dir que dur els nens a les llars d'infants és tan important per a la seva socialització? Com si els que no hi van anés en detriment d'aquesta? És que potser algú creu que la meva filla està menys socialitzada que aquell nen d'aquella mare que "obligada per la socialitació del seu fill" el va portar a l'escola als 8 mesos? Per què, com mesurem la socialització d'un infant? Per la seva capacitat d'aguantar moltes hores rodejat de desconeguts sense plorar? Per la quantitat de llàgrimes que li cauen (o que no li cauen!) quan la mare el deixa a classe? Pel munt d'activitats (manualitats, jocs, migdiades...) que pot arribar a fer en un dia?

Els meus pares no van anar a l'escola bressol. No n'hi havia. Jo vaig anar-hi de gran, abans de començar l'escola (no hi havia parvulari llavors). I molta altra gent de fa 30-40 anys tampoc van anar a les escoles bressol. És que vivim, doncs, en una societat plena d'individus menys socialitzats llavors? No! Anar a l'escola bressol ha de ser una necessitat i no una obligació. I cada cop més, veient les polítiques dels nostres governants em dóna la sensació que estem tendint cap a aquesta segona opció. Avui en dia, sembla inqüestionable dur els fills a l'escola bressol. Sinó pareu un moment i penseu: "quanta gent conec, actualment, que els seus fills no hagin anat mai a l'escola bressol? I si en conec, quina opinió en tinc?". Sigueu sincers.

Probablement la nostra filla haurà d'anar a la llar d'infants en algun moment o altre. Però ara ja tinc clar perquè serà. No serà per forçar cap "falsa socialització" sinó perquè, desgraciadament, el meu país té unes polítiques de conciliació laboral i familiar penoses que no em permetran poder continuar "socialitzant" al 100% a la meva filla amb i des de la seva família. Espero que algun dia poguem veure i viure millores en aquest sentit.

6 comentaris:

  1. Són molt interessants les reflexions que fas. I totalment a contracorrent del que es pensa actualment.
    Responent a la pregunta que fas, sí que conec alguns pares (molt pocs, s'ha de dir) que no porten els fills a l'escola bressol. I no els hi falta pas de res a aquests nens!!
    Jo, des de la meva experiència, he de dir que la meva filla va contenta a la guarderia. Però no oblido que la funció més important que fa la guarderia és permetre als pares que vagin a treballar. Però un cop allí ells s'ho passen molt bé. Jo observo la meva filla i veig que va de seguida a buscar les joguines, molt contenta.
    Bé, és un tema amb moltes vessants.
    Molt interessant!

    ResponElimina
  2. Iep! Vull deixar clar:

    No poso en dubte la bona tasca que fan a les escoles bressol (segurament algunes més que altres). La fan, tant pedagògicament com a cangurs (perquè encara que no els hi agradi que se'ls anomeni "guarderia", com bé dius, una de les seves funcions "és permetre als pares que vagin a treballar") .

    Tampoc diré que anar a les llars d'infants sigui ni suposi cap (gran) problema per als infants (suposo que si fos així ja no existirien).

    ResponElimina
  3. Com ja he comentat alguna vegada, jo no entenc perquè hi ha tanta obsessió (de les pròpies guarderies) en dir-se escoles bressol. Potser tot és una manera de fer-nos creure que és una "escola" i per tant crear-nos la necessitat que els nens "hi han" d'anar i així fer sentir millor als pares que els hi portem.
    Jo sempre dic que la porto a la guarderia! (I m'han corregit moltes vegades....!)

    ResponElimina
  4. Jo ho tindria claríssim, si no treballés, no portaria el nen a l'escola bressol. Quina ràbia em fa la gent que diu que es socialitzen. Jo hi porto el nen, i de socialitzar-se res de res: cadascú va a la seva bola i juga pel seu conte. De totes maneres, estic molt contenta de la nostra escola bressol i de les seves educadores. El nen hi va content, però està claríssim que ell estaria més feliç estan tot el dia amb mi.

    ResponElimina
  5. Jo el que penso és que cadascú ha de fer el que bonament pot... com has dit la conciliació entre la vida laboral i la personal és molt i molt difícil, aleshores t'has d'apanyar amb les opcions que et queden, i com bé dius, tot té les seves avantates i els seus inconvenients...

    ResponElimina
  6. Hola Elisenda, totalment d'acord. Sempre surten els discursos suposadament pedagogics o experts que volen justificar el que no és més que una necessitat. Per cert, i si "socialitzem" aquest post que trobo molt interessant? (va, digues que si home).
    Una abraçada,
    Sera

    ResponElimina