Benvinguda al bloc sobre maternitat i criança on
si el/la petit/a té gana ... popa, si té son... popa, si té fred o calor... popa, si té por... popa, si està content/a... popa ...
Així què, pipa o popa?


dilluns, 30 d’agost del 2010

Dolors de part?

Una de les coses que més temor fa a les dones a l'hora de tenir un fill sol ser el dolor que farà tenir-lo.

Evidentment, el dolor (com m'apuntava un dia una lectora) depèn de cada persona. Tot i així, i pel que fa a mi, crec que aquest tema el tenim massa sobrevalorat i fa que massa sovint s'opti per parts medicalitzats (epidural) sense saber/conèixer la realitat del mal que ens farà o no ens farà parir.

Amb el tema del dolor als parts hem acabat sent una societat massa preventiva fent un ús excessiu dels medicaments i anul·lant així l'instint animal que tenim. Perquè no ho oblidem, per sobre de tot som animals mamífers i com a tals estem preparades per afrontar un part (amb tot el que aquest comporta).

Quan ens preparàvem pel dia del naixement de la nostra petita (a les visites de seguiment i acompanyament) una de les coses que ens van preguntar era si teníem pors. He de reconèixer, que tot i no amb pànic una de les "pors" o més ben dit, incògnites que tenia era si resistiria el dolor. La resposta va ser: parir no ha de perquè fer mal, qualsevol dolor que puguis tenir té un motiu (el naixement de la vostra filla) i per tant l'has d'encaminar cap això. Aquesta resposta (segurament adaptada per mi després de quasi 2 anys) em va crear una confiança que ara, després d'haver viscut l'experiència, em fa poder afirmar tranquil·lament que parir no és dolorós.

Nosaltres, com ja he dit en alguna ocasió, vàrem rebre la nostra filla a casa acompanyats d'un parell de llevadores. Recordo aquell dia molt intensament. Va ser un dia molt tranquil. No em feia por res. Havia de néixer la nostra filla i nosaltres estàvem allà disposats a acompanyar-la.

A jutjar per algun dels crits que es van poder sentir algú diria que les contraccions em feien molt mal però no és cert. No recordo dolor. No recordo mal. Només recordo que aquelles contraccions que em feien deixar de caminar per una estona o abraçar-me més fort al meu company o rebregar-me per uns minuts... eren la meva filla apunt d'arribar i no li podia fer el lleig de viure-les amb dolor.

Parir no és dolorós*. Només ens cal un bon lloc on ens hi trobem a gust i ens sentim còmodes; uns bons acompanyants amb qui poder viure-ho i conviure-ho tot i, tenir el convenciment que ho podem fer i que estem preparades per a fer-ho. En definitiva i, el més important de tot, només ens cal ser positives, molt positives i fer més cas al nostre instint!




*Parlo des d'un punt de vista d'un embaràs i un part catalogats de baix risc (una altra cosa no la conec pas).

3 comentaris:

  1. Em sembla molt interessant la reflexió que fas.
    Avui en dia es dóna per suposat que parir és dolorós, i tens poques possibilitats de tenir un part "natural" si vas a l'hospital.
    És a dir, que l'única opció de gaudir del part és la que tu vas escollir, fer-ho a casa, en el millor entorn, amb gent que t'acompanyi...
    Com és que un fet tan natural com és parir, amb la de naixements que hi ha cada dia, ha quedat relegat a ser un fet totlament instrumentalitzat en els hospitals?
    És molt trist!
    Et felicito perquè vas ser valenta a l'hora d'escollir aquesta opció (jo no em vaig atrevir) i per haver gaudit per això d'un part com el que totes les dones
    del món han tingut fins fa pocs anys! Amb dolor, clar, però per donar vida.
    Del tema de les complicacions, tens raó que llavors la cosa ja canvia, però estic segura que la gran majoria de parts es podrien fer molt més naturals.

    ResponElimina
  2. Admiro la teva visió i estic d'acord que depèn de cada mare i la seva tolerància al dolor. També penso que si fóssim en un altre país amb menys mitjans pariríem com sempre s'ha parit i com fa qualsevol mamífer.
    Però quan em demanen pel meu part, sempre alerto que hi ha una estona no gaire agradable. Al començament sí que vaig concentrar-me en respirar i van passar 3 hores prou bé, però al final ja estava cansada i vaig agrair l'epidural. Només van ser 6 hores, imagino que la gent que s'hi passa 24 deu acabar feta un cromo i desitjant drogues dures!

    ResponElimina
  3. Penso que el dolor... bé, més que el dolor, la por al part, és un fet totalment cultural. Les dones occidentals "patim" el part perque així està instaurat en les profunditats de la nostra cultura. A l'Àfrica les dones ni s'ho plantegen que parir pot ser un fet dolorós...

    ResponElimina