Quants records!

Ara que ja fa un any, sí un any! Com passa el temps! Tan llunyà que semblava i ja ho tenim aquí! Com deia doncs, ara que ja fa un any que ha nascut la nostra filla no paren de venir-nos un munt de records a la memòria. Records d'aquells dies previs tan tranquils però inquiets alhora, d'aquell dia tan intens i feliç, d'aquells primers dies tan emocionants... Quin munt de records!

Recordo els dies previs al naixement com si fos el final d'un projecte on tot havia de quedar ben lligat. La previsió era pel dia 5. Tothom estava pendent del naixement de la petita per fer les seves vacances. "Quan hagi nascut la menuda marxarem" ens deien. Jo ja estava de baixa. Quedava acabar de comprar quatre coses pel dia del part. El pare havia de deixar-ho tot lligat a la feina. Les llevadores que volíem que ens atenguessin el part començaven vacances a primers d'agost... l'inici del mes era un punt d'inflexió en les dates per tothom.

Durant el curs de preparació a la maternitat i paternitat i a les visites amb les llevadores m'havien comentat diverses vegades que el naixement seria quan ambdues estiguéssim preparades. I així va ser! Recordo aquell dijous com si fos avui. Recordo la conversa que vaig mantenir amb la petita. Encara no havia nascut però entre ella i jo hi havia un nosequé que fins llavors no havíem tingut.

Li ho vaig explicar tot. "Mira cuqueta, aquí ja ho tenim tot preparat. Ja estic apunt per rebre't. El pare a partir de demà també està preparat. Ja ho ha pogut lligar tot. Els tiets t'estan esperant per marxar de vacances i la Pepi (la llevadora) aquest cap de setmana encara ens podria acompanyar. Tothom t'espera. Però tu fes tranquil·la i vine quan vulguis." Fins llavors no vaig sentir que la nostra petita podia arribar en qualsevol moment. No havia tingut falses contraccions ni res de res així que físicament podíem estar encara lluny del dia del part però psicològicament estàvem apunt i així va ser. Aquella matinada sense ser-ne conscients va començar tot!

Continuarà...