Benvinguda al bloc sobre maternitat i criança on
si el/la petit/a té gana ... popa, si té son... popa, si té fred o calor... popa, si té por... popa, si està content/a... popa ...
Així què, pipa o popa?


dimarts, 5 d’octubre del 2010

El monstre de casa meva

Què li passa pel cap a un pare, tiet, mare, avi... per abusar dels seus propis fills, nebots, néts? Com hi pot haver gent tan repugnant i menyspreable per fer una cosa com aquesta?

En més casos dels que ens podem imaginar i se sap, molts infants són abusats per familiars seus. D'això en parla el documental que us penjo avui emès aquest diumenge al 30 minuts de TV3.

Aquí el teniu (cliqueu sobre la imatge que us enllaçarà al web del programa):


4 comentaris:

  1. Es una cosa que em treu de polleguera i que em fa pensar molt mes que abans de tenir la meva filla. Encara no he vist el video (m'he de preparar per veure'l).
    Penso que les persones que fan aixo tenen un problema tan greu! i en molts casos no es sorprenent que siguin d'aquesta manera si es coneix en quines condicions van ser criats, "educats" i en quina mena d'ambient es van trobar en la seva infantesa.
    Ho he conprovat veient els casos que m'he trobat a la feina (treball social)

    ResponElimina
  2. em sembla realment brutal el percentatge.... un 18% dels nens han patit abusos???? és realemnt així??? si a la meva classe de primària hi havia 30 nens, vol dir que 6 havien estat maltractats???
    De cada grup de 20 estudiants que tinc per donar-los classe, vol dir que a 4 els han maltractat????
    Espero estar equivocada en els càlculs. Vull pensar que hi ha un error en totes aquetes xifres... sino aquesta societat està realment MALALTA

    ResponElimina
  3. Sí, com ja deia, és més freqüent del que ens pensem, per desgràcia. I tants casos que hi deu haver i no se sabran mai ja que no ha de ser gens fàcil explicar una cosa com aquesta i menys si, com deia una dels testimonis del documental, quan ho fan sols reben silenci o rebuig.

    I g-i-a si això ja et semblen dades esgarrifoses tingues en compte que no es contempla com a mateixos conceptes maltractament i abusos sexuals (aquests són part dels altres). Horrorós!

    Com a educadora social que sóc (Irina som del mateix ram) he treballat amb menors que es troben en aquesta situació i no és gens fàcil. Alguns menors (no tots, cadascú és diferent)sovint ho viuen amb normalitat (no coneixen res diferent) i rebutgen més els educadors dels centres on viuen per ordre de l'administració que els seus pares (i mares! que també n'hi ha que abusen sexualment dels seus propis fills!). I sí, sovint qui abusa sol tenir un passat fosc però altres vegades no, desenganyem-nos (també he treballat en centres de justícia i el tema de delictes sexuals és molt complexe).

    Tandebó poguem trobar un dia la manera d'evitar aquests delictes...

    ResponElimina
  4. Segueixo pensant que no he entès alguna cosa... si realment tenim el mateix concepte de maltractament a un infant... un 20% vol dir que conec a molta gent que han patit maltractament durant la infantesa, però també, per pura regla de tres, vol dir que inevitablement conec algun@ maltractador@... això sí que no m'entra al cap... em fa pànic pensar-ho...

    ResponElimina