I ja et deixa dormir?

Aquesta sempre ha estat una pregunta que he trobat molt divertida.

Segurament, conjuntament amb les preguntes: "I com es diu?" (pregunta per la seva banda que agraeixo especialment ja que sempre et pot salvar de la típica situació incòmoda de, tot i portar la petita amb un vestit rosa llampant, et caigui el comentari "ai quin nen més guapo!"); la pregunta "I quan va pesar?" (pregunta clau en la vida d'un nounat com si de la seva resposta en depengués tot el seu futur...); i la pregunta "Ja es porta bé?" (potser hi ha algun nadó que no es porti bé? La diferència entre el bé i el mal és una creació dels humans adults, per tant el que faci o deixi de fer un nadó és pura necessitat i instint)... conjuntament amb aquestes altres tres, la pregunta "I ja et deixa dormir?" és una de les més populars que et fan després del naixement d'un infant.

Divertida. Molt divertida. Si no em deixés dormir, podria passar-me el dia jugant, netejant, cantant, canviant bolquers, portant la filla a coll alhora que estenc la roba, popant a tothora...? Sempre m'ha semblat una pregunta amb una resposta molt clara (però molt subjectiva alhora): Sí, dormo tota la nit! De tant en tant popa però dormim fantàsticament! Probablement si aquesta mateixa pregunta li fessim a una altra família la resposta seria: No, no dormim en tota la nit! Cada hora es desperta per menjar! D'aquí la subjectivitat en la resposta de que parlava.

D'entrada per poder donar la meva resposta cal encarar la maternitat/paternitat, com sempre i en tot, positivament. Però calen dos factors més que crec que són claus: per una banda fer pit i per l'altra collit.

Fer pit perquè et poses a dormir sabent que la lleteta sempre estarà a punt i no et caldrà aixecar-te a preparar-la ni incorporar-te per donar-la ni... i fer collit perquè podràs alimentar a la petita tan com vulguis sense aixecar-te per agafar-la, sense donar-li temps a plorar i sense ni tan sols acabar-te de despertar. Només cal atansar-la i llestos! A menjar! I quan són més grandets ja no cal ni això... selfservice!

A més a més, tinc entès que les mares que donem el pit generem una substància (diga-li hormona diga-li no sé què) que ens permet donar la popa n-mil vegades durant la nit i no "morir-nos" de son. És que, com ja vaig dir en un dels primers articles... som animals perfectes i a vegades no ho volem veure!

shshshshshs! A dormir!