Alimentació amb nom propi

Avui em ve de gust penjar-vos un menú de la nostra filla, que si ho recordeu té 11 mesets.

Abans de ser mare sempre m'havia imaginat l'alimentació infantil com això, un tipus d'alimentació amb nom i cognom, és a dir, diferent de la dels adults. Quan es parla d'aquest tema sovint la gent pensa en pit els primers mesos (i sort que no tinguis cap problema que "t'obligui" a deixar-ho), biberó amb llet artificial i posteriorment amb cereals (de farmàcia, és clar!), introducció dels nous aliments sòlids de mes en mes (primer la fruita o la verdura???), tot fet a base de farinetes (altrament conegudes com a purés o papilles) fins a l'any, després comencem amb els trossets, sempre a la trona i primer ell i després els adults... bé i tot un seguit d'idees més.

Ara, l'experiència (i unes quantes lectures i assessorament pre-maternal) em/ens demostra que no és el mateix l'alimentació infantil que l'alimentació dels infants (semànticament sí, però conceptualment no, almenys des del meu punt de vista).

I per què dic tot això? Doncs aquí ho teniu: de qui diríeu que és el menú següent?

Esmorzar: una llesqueta de pa amb tomata amb trossets de pernil salat.

Dinar: un platet d'ensaladilla russa (només amb la verdura) i un trosset de pollastre. De postre, plàtan.

Berenar: uns trianglets de síndria.

Sopar: Sopa de caldo de verdures amb sèmola de blat de moro i uns trossets de llom de porc.

A tota hora i quan vulgui lleteta de la bona (ja ho sabeu, de pit!) sent plats forts per fer el bon dia i el bona nit.

I tot això, sense cap dent! (té les genives tant potents que les dents no gosen sortir!!).

Com us preguntava, doncs, de qui diríeu que és aquest menú? Doncs meu (amb més ració i una mica de sal, és clar!), de ma filla (tal qual) i de son pare (només el berenar i el sopar). Com us deia doncs... l'alimentació a casa nostra només amb nom propi.

Salut! I visca l'alimentació sana i equilibrada a tota edat!