Benvinguda al bloc sobre maternitat i criança on
si el/la petit/a té gana ... popa, si té son... popa, si té fred o calor... popa, si té por... popa, si està content/a... popa ...
Així què, pipa o popa?


dimarts, 13 de juliol de 2010

Alimentació amb nom propi

Avui em ve de gust penjar-vos un menú de la nostra filla, que si ho recordeu té 11 mesets.

Abans de ser mare sempre m'havia imaginat l'alimentació infantil com això, un tipus d'alimentació amb nom i cognom, és a dir, diferent de la dels adults. Quan es parla d'aquest tema sovint la gent pensa en pit els primers mesos (i sort que no tinguis cap problema que "t'obligui" a deixar-ho), biberó amb llet artificial i posteriorment amb cereals (de farmàcia, és clar!), introducció dels nous aliments sòlids de mes en mes (primer la fruita o la verdura???), tot fet a base de farinetes (altrament conegudes com a purés o papilles) fins a l'any, després comencem amb els trossets, sempre a la trona i primer ell i després els adults... bé i tot un seguit d'idees més.

Ara, l'experiència (i unes quantes lectures i assessorament pre-maternal) em/ens demostra que no és el mateix l'alimentació infantil que l'alimentació dels infants (semànticament sí, però conceptualment no, almenys des del meu punt de vista).

I per què dic tot això? Doncs aquí ho teniu: de qui diríeu que és el menú següent?

Esmorzar: una llesqueta de pa amb tomata amb trossets de pernil salat.

Dinar: un platet d'ensaladilla russa (només amb la verdura) i un trosset de pollastre. De postre, plàtan.

Berenar: uns trianglets de síndria.

Sopar: Sopa de caldo de verdures amb sèmola de blat de moro i uns trossets de llom de porc.

A tota hora i quan vulgui lleteta de la bona (ja ho sabeu, de pit!) sent plats forts per fer el bon dia i el bona nit.

I tot això, sense cap dent! (té les genives tant potents que les dents no gosen sortir!!).

Com us preguntava, doncs, de qui diríeu que és aquest menú? Doncs meu (amb més ració i una mica de sal, és clar!), de ma filla (tal qual) i de son pare (només el berenar i el sopar). Com us deia doncs... l'alimentació a casa nostra només amb nom propi.

Salut! I visca l'alimentació sana i equilibrada a tota edat!

3 comentaris:

  1. Doncs sí que fa bona pinta!
    Jo li dono quasi el mateix que tu per sopar. Els troçets de carn (de moment només pollastre o cunill) els passo pel rallador i queden molt bé.
    Flipo que sense dents mengi tantes coses, la teva filla! M'animaré jo també a donar-li més cosetes!

    ResponElimina
  2. La veritat és que ja menja de tot menys ou i peix blau (ai, bé! i làctics no humans!) i està sent un èxit.

    El pollastre i el conill me'ls faig desossar a la carnisseria i un cop cuits a la planxa en faig minitrossets. Quina paciència amb el ratllador!

    Fa dies que penso amb el teu article aquell on parlaves del baby-led weaning. Ara sempre vol agafar el que hi ha per taula de més a més del seu plat (amanida per exemple) o el que tinc al meu plat (el mateix que al seu! però li deu fer gràcia!) i li ho deixem fer: agafa una fulla d'enciam (amanida amb sal, oli i vinagre) i la rosega o llepa i la deixa i així amb tot.
    Està molt divertida!

    Espero que l'alimentació de la teva petita estigui sent i sigui un èxit també!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Us deixo el menú d'avui per tenir més exemples:

    Esmorzar: llesqueta de pa amb tomata i pernil
    Dinar: arròs amb sofregit de tomata, ceba i all. De postre prèssec
    Berenar: plàtan
    Sopar: conill al forn amb verduretes (carabassó, carabassa i patata). De postre síndria.

    Apa, espero que us serveixin!

    ResponElimina