Benvinguda al bloc sobre maternitat i criança on
si el/la petit/a té gana ... popa, si té son... popa, si té fred o calor... popa, si té por... popa, si està content/a... popa ...
Així què, pipa o popa?


dilluns, 12 de juliol de 2010

Explicacions (1a part: El plor)

Una associació extremenya dita Isis ha editat un tríptic que pretén donar explicacions científiques en relació a alguns temes molt importants de la vida dels nadons i infants.

Avui us en transcriuré una part. Com veureu he titulat l'article "Explicacions" ja que no tinc molt clar que siguin gaire científiques però en tot cas m'han semblat prou bones explicacions. Aquí les teniu, doncs. Avui: El plor.

EL TEU NADÓ, QUAN PLORA, ESTÀ DEMANANT AJUDA. NO EL DEIXIS SOL

  • Durant molts anys ens han dit que cal deixar plorar als nens. Que va bé pels pulmons.
  • Avui els avanços científics ens permeten saber què passa al cervell d'un nen que plora.
  • Si no consolem l'infant, tard o d'hora deixarà de plorar però això tindrà conseqüències.
  • Consolar al nadó sempre que ho necessita requereix molta dedicació però és una inversió de futur.
Els nadons ploren per demanar-nos ajuda, no per molestar ni per picardia.
Els nadons són sensibles i fràgils. No sols necessiten la nostra ajuda per a satisfer totes les seves necessitats sinó també per tranquilitzar-se, ja que la seva immaduresa neurològica no els hi ho permet fer sols.

Un nadó o nen petit no pot manipular, la immaduresa del seu cervell superior no li ho permet.

I si el deixo plorar o el renyo?
Segons dades científiques és nociu:
  • Alts nivells de substàncies químiques estressants inunden el seu cervell en ple desenvolupament.
  • El nen no pot calmar-se sol i viu "un infern hormonal" degut a l'estrès perllongat.
  • Augment el ritme cardíac, la tensió arterial i s'accelerà la respiració.
  • El seu cervell deixa de produir hormones de benestar.
  • S'activen els circuits del dolor; sofreix físicament.
Si permetem que això passi repetidament es pot veure afectat de per vida.
  • Tard o d'hora deixaria de plorar o s'adormiria d'esgotament però aprendrà a reprimir els seus sentiments, a desconfiar dels altres, creurà que no es mereix ser estimat, etc i seguirà tenint nivells alts de cortisol (hormona de l'estrès tòxica per a les neurones).
  • És possible que els sistemes de resposta a l'estrès quedin programats per a presentar reaccions hipersensibles.
  • Podrà sofrir depressió, angoixa, fòbies, problemes emocionals, falta de desig, d'entusiasme, d'empatia, baixa autoestima, agressivitat, trastorns de conducta, etc. Molts dels quals no arribaran fins a l'adolescència.
En canvi, si l'ajudem a tranquilitzar-se regularem el seu sistema neurovegetatiu i amb el temps n'aprendrà ell sol.

Agafa'l, acaricia'l, balanseja'l. No és malacostumar. No és malcriar. És una necessitat fisiològica.

Si, tot i els teus intents segueix plorant no el deixis mai sol ni t'hi enfadis. Si se sent acompanyat per una persona relaxada no s'estressarà igual i el contacte físic l'ajudarà a sentir-se millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada