Benvinguda al bloc sobre maternitat i criança on
si el/la petit/a té gana ... popa, si té son... popa, si té fred o calor... popa, si té por... popa, si està content/a... popa ...
Així què, pipa o popa?


divendres, 23 de juliol de 2010

Cop de cap

Si hi ha algun desig que sempre t'acompanya des del dia que descobreixes que seràs mare (o pare) fins que els fills ja són grans (casats i afillats, inclús), aquest és que no els passi mai res de dolent.

Es tracta d'un sentiment que sempre va amb tu i que, encara que no visquem sempre demostrant aquest neguit o por, sempre ens acompanya. I és que des del dia que coneixes que estàs embarassada (o fins i tot abans d'estar-ne!) ja desitges que vagi tot bé, que l'embrió estigui bé, que el fetus tiri endavant amb normalitat i, tot i que les proves et fan saber que tot està en ordre aquesta angoixa ningú te la treu de sobre fins que el veus allà, sobre els teus braços, petit, fràgil, tranquil...

Un cop nascuts, coneixedors que tot ha anat bé, el temor perquè no li passi mai cap mal al nostre petitó sempre va amb nosaltres. Encara depenen molt de nosaltres, i si li passés res no ens ho perdonaríem (que no ens caigui a l'agafar-lo, que no caiguem nosaltres quan el portem al coll, que no es posi res a la boca que el pugui ofegar, que...). Però el moment en què crec que es posa més d'evidència aquesta angoixa és quan comencen a descobrir el territori, l'època del gateig i el començar-se a posar drets!

La curiositat per conèixer-ho tot sumada a que encara no dominen l'art de les dues potes et fa passar una època ben patidora! La seva inestabilitat els fan tenir múltiples caigudes al dia, de lleus i no tan lleus, moltes de les quals acaben sent cops de cap! I quin cap més dur, gràcies a Déu!

Aquesta "reincidència" no et pot fer estar constantment patint ja que no seria bo ni per al petit ni per a tu. Saps que els nens són forts i deuen estar preparats per afrontar aquest pas de la vida, però el sentiment de por no te'l treu ningú. I és que potser no es tracta d'un sentiment de por sinó d'un instint de supervivència.

Sigui el que sigui a ningú li agrada que el seu fill es faci mal i com que tampoc ho podem evitar (no els podem pas tenir lligats ni tancats! Sisplau!) el millor que podem fer és viure tranquil·lament però sempre alerta (sense estar-los-hi sempre a sobre ja que els limitaríem la descoberta) abraçant-los i estimant-los fort quan tinguem algun cop de cap (i una bona fregueta amb àrnica tampoc li farà mal, jejejje)!

Salut i compte als cops de cap!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada