Catalans! Ja la tenim aquí!

Finalment ja ha arribat!

Després de sentir mares i mares dient-nos: "Encara no? Doncs a la meva li va arribar als 6 mesos!", o bé "Doncs al nostre amb 2 mesos ja tenia la primera!" o "Als meus, un als 7 mesos i l'altre als 9" o un llarg etcètera de nens i nenes que abans dels 10 mesos ja en tenien alguna; finalment a la nostra petita ja li ha sortit la primera dent!!! (bé, podríem dir que està sortint, però us prometo que ja es veu!)

Per sort meva (almenys de moment), aquesta tardança en la sortida de les dents (recordo que ja té 11 mesos i 20 dies) no m'està ni li està suposant cap dolor. M'explico. Em consta que quan surten les dents, els nens que fan popa els hi ho fan saber a les seves mares amb molta canya! És a dir, amb alguna que altra mossegada! Però en el meu cas, suposo que com que ja és més gran, comença a entendre moltes coses i ja té nous recursos... no m'ho fa pagar a mi! Visca! I a ella no sembla pas que li estigui fent mal, suposo que també, com que ja és més autònoma té els seus propis recursos i no ens n'adonem, no?

Doncs res, aquí comença la nova imatge de ma filla! Ja no semblarà una iaia desdentegada (comparació que he sentit més d'un cop)! Ara semblarà una iaia amb una sola dent!