De professió: mare

"Ah, i no treballes?" Sí, faig de mare!

Fem números (a tall d'exemple):
Jornada laboral: de 9h a 18h
Desplaçament per anar a la feina i tornar: 1'30h anar i 1'30h tornar
Sou: 1200€/mes

Escola Bressol: de 9 a 17h amb dinar inclòs. 260€/mes una pública
Cangur: de 7'15h a 9 i de 17h a 19'45h. 10€/h. 800€/mes
Total: 1060€/mes

Resultat: plors de mare i fill/a... cansament... un fill més socialitzat?

Els primers anys de vida d'un persona, ningú em negarà que són els anys més importants per a la vida d'aquesta. Si els pot viure amb la mare (o pare) perquè tothom s'entesta a preguntar-te quan el/la portaràs a la guarderia? Perquè ens han inculcat que un petitó serà més sociable si s'està tot un dia (de 8h a 20h) envoltat de desconeguts i no amb els seus pares? Si es passarà tot el dia sent un més de 10 petits més? Qui la/el pujarà al coll quan plori? on tindrà el pit quan tingui gana? qui la/el passejarà amunt i avall quan tingui ganes de descobrir? qui farà tombarelles pel terra amb ell/a quan vulgui jugar? o qui riurà amb ell/a fins a fer-li mal la panxa? Qui li farà mil i un petonets amb la màxima tendresa?

Desenganyem-nos, no poso en dubte la professionalitat de les Llars d'infants, però, que prefereixes, tot això repartit entre 8 nens i 2 educadores i un/a cangur que t'ho hagin d'explicar quan arribes a casa després treballar tot un dia? O "treballar" tot el dia per viure tot això?

Jo ho tinc clar! Ara només espero que arribi el dia en què et puguis quedar a casa a criar els teus fills i no et vegin com un "bitxo raro", o que t'enxufin frases del tipus "ah, si tu t'ho pots permetre?". Doncs no, ni sóc un bitxo raro ni m'ho puc permetre perquè si. Per fer-ho s'ha de fer un esforç, econòmic i familiar i social, i creure fermamanet en el que fas.

Però jo sóc feliç així i la meva família també. Ara només m'agradaria que més mares que es volguessin quedar a casa a criar els seus fills ho poguessin fer sense sentir-se qüestionades. Això espero!