Benvinguda al bloc sobre maternitat i criança on
si el/la petit/a té gana ... popa, si té son... popa, si té fred o calor... popa, si té por... popa, si està content/a... popa ...
Així què, pipa o popa?


dimecres, 17 de març de 2010

Més pràctic?

En l'article que vaig escriure fa uns dies titulat De Pit o de Pot feia una introducció amb diverses opcions per les quals una mare devia optar per donar llet de pot als seus fills i no de pit. Una d'elles era "perquè és més pràctic" , opció en què em vull centrar avui. Una opció al meu entendre poc treballada (però molt legítima, que quedi clar! Però que no sigui per mi que una mare primerenca hagi optat per donar llet de pot perquè li han dit que és més pràctic! Que tothom fassi el que vulgui i bonament pugui!).

Un dia, en un grup de mares, ens vam posar a parlar sobre els petitons i quan va aparèixer el tema de la lactància van aparèixer les divergències (sense arribar la sang al riu, és clar!). Érem un parell de mares pro-lactància materna incondicional i un altre parell de biberó. Bé, parlant sobre el tema, les dos mares de biberó van dir que ho feien perquè era més pràctic! Més pràctic??? Vaig rebatre'ls-hi una mica, però convençudes de la seva decisió jo no era ningú i vam canviar de tema (això sí vaig deixar clara la meva, d'opció!). Però m'agradaria exemplificar perquè no veig més pràctic donar el biberó que donar el pit.

És un dia qualsevol a casa d'una família qualsevol (pare, mare i petitó). El petit s'alimenta amb biberó. Li donen cada 4 hores (per exemple. Desconec quins són els tempus reals). Cada cop que li han de donar el menjar cal agafar el pot de llet artificial, el biberó, la tetina i la cullera i prepar-lo. Li donen el menjar. Ara cal rentar el biberó, la tetina i la cullera.
Anem a cal metge a Barcelona i ens hi passarem tot el matí així que cal portar-ho tot preparat: el biberó amb l'aigua i un pot dosificador amb la llet en pols corresponent. Quan tornem a casa caldrà rentar-ho, és clar!
Arriba la nit (ja sabem que de nit també mengen els petits), cal deixar-ho tot preparat per quan es desperti amb gana 2 o 3 vegades o cal que t'aixequis i vagis a la cuina cada cop a preparar-ho. Al matí, quan es llevin, caldrà netejar, és clar!
Fins aquí el petit ja ha menjat uns cops al dia.

Però per poder menjar s'ha hagut de fer altres coses com anar a comprar la llet de fórmula ( i no te'n quedis sense i hagis de córrer!), comprar biberons i tetines, comprar pastilles o aparells esterilitzadors, comprar el respatllet neteja-biberons, carregar pots i potinguetes per alimentar-lo cada cop que se surt de casa...
Però algú encara em diria "sí, però jo sé que no li he de donar menjar fins que no han passat 4 hores i això allibera molt" . O "li pot donar el biberó qualsevol". Sisplau! He hagut d'aguantar (en aquests grups de mares que comentava al principi) a petits gemegant i sentir mares dient que no saben que els hi passa, que si rondina, que si no pot ser que tinguin gana que encara no els hi toca... Sisplau! Això és pràctic o alliberador? I, de totes les "tasques" que hi ha en la cura d'infants cal compartir la de l'alimentació?

Si dones el pit surts de casa quan vols amb el petit a costes i prou, t'estalvies de rentar res quan acaba de menjar, no el sents rondinar de gana perquè menja quan vol i et surt baratíssim!!!!!!!

Si algú encara pensa que donar llet de fórmula és pràctic, endavant amb la llet de fórmula!

Salut i bons aliments (de pit, és clar!)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada