Sovint es pot sentir mares que diuen que no tenen llet, o que els pits li fan mal, o que la meva llet no alimenta... Amb una bona posició del petit al pit i fent pit a demanda, difícilment pot passar res de tot això.
Donar el pit és molt instintiu, però sembla que des de fa uns anys ençà ens han atrofiat una mica aquest instint mitjançant falsos missatges i, no sempre tenim referents propers que hagin alletat als seus fills i ens puguin servir d'exemple.
Aquest últim any i mig he estat observant els articles relacionats amb la lactància materna que apareixen a les grans revistes comercials espanyoles sobre nadons i família i he pogut comprovar que la majoria d'articles que es refereixen a aquest tema solen ser sobre com combatre les dificultats que genera la lactància a pit. És a dir, com prevenir clivelles, que fer amb la mastitis, que si mugroneres, que si cremetes pels pits... Sempre pretenen que no t'angoixis (suposo) si et passa alguna cosa d'aquestes un cop hagis iniciat la lactància, però no poden, inconscientment, provocar l'efecte contrari? No et poden fer pensar "ui, si li dono el pit em poden passar totes aquestes coses?".
Us penjo un vídeo elaborat per la Lliga de la Llet a l'Argentina que és força interessant i que dóna, evidentment, un missatge molt positiu de la lactància materna. Espero que, si és el cas, us serveixi.
dimecres, 10 de març del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada