Sovint els dubtes s'apoderen de moltes mares, tant que ens podem convertir en unes autèntiques cagadubtes.
Faig bé si faig això? i si faig allò? o bé, seria millor fer allò altre? Com sempre, hi ha opinions per tot i per tots (d'experts i de no tan experts). Si fem cas d'uns els nostres fills seran uns malcriats i acabaran sent el terror de la casa. Per contra, si fem cas dels altres els nostres fills seran els més autònoms de tota la contrada. A qui hem de fer cas, doncs? Als uns o als altres?
A ningú! Hem de regir-nos pel sentit comú. El propi i el de la nostra família. Només nosaltres sabem allò que és millor per als nostres fills i ningú més. Ho tinc claríssim. És bo escoltar als altres (als que llegeixes o als que t'acompanyen en converses de telèfon o cafè); gràcies a ells som aquí la nostra generació, però sense que les seves opinions ens condicionin. Som nosaltres els que farem créixer les generacions futures.
Tot el que fem i deixem de fer estarà bé, i sinó, tranquil·litat, tenim molts anys per anar-hi treballant.
Si volem que el fet de ser mare/pare deixi d'estar directament relacionat al fet de ser un/a cagadubtes hem de deixar de ser esclaves del bé i del mal i començar a viure lliurement. La llibertat dels nostres actes farà persones lliures capaces de decidir entre el que està bé i el que està malament.
divendres, 9 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola!
ResponEliminaSuposo que ens passa a totes les mares, el fet de tenir dies en que dubtem de tot!
Però estic amb tu. Crec que hem d'escoltar a tothom i no fer cas de ningú.
Només del nostre instint. Serem pitjors o millors mares segons el que opinin uns o altres, però sens dubte serem la millor mare que el nostre fill pugui tenir.
Una abraçada,
Onavis
Ficaré un link al teu blog des del meu, si no t'importa.
M'agrada molt la teva reflexió sobre els cagadubtes. Jo en sóc una, de tant en tant, però crec que en general em reequilibro bastant ràpidament, guiada per aquest instint de naturalitat i sentit comú!
ResponEliminaJa n'anirem xerrant!