L'Art de Potinejar

És hora de dinar. Avui toca popa d'entrant, amanida russa de primer, pollastre de segon i mandarina per postres.

Ens asseiem a taula. Li poso el platet d'amanida amb trossets de mongeta, patata, pastanaga i algun pèsol sense pell. Les seves manetes hi van directe i tot fent pinceta aviat té trossets de verdura a la boca. Evidentment, però, també n'hi comencen a haver per la taula i la falda. Ella va agafant i menjant amb tranquil·litat però sense pausa. Faig el mateix amb el pollastre. Trossejadet ben menut i pinceta i a la boca. També per la taula i la falda, és clar! Finalment arriba el postre. 2 o 3 gallons de mandarina a trossets petits. De nou, pinceta i a la boca! I per la taula i la falda, com no!

Ja hem acabat de dinar (les dues, per suposat! Ja que mentre ella menja jo també ho faig). Ha menjat molt i està tipa i contenta. Ara toca anar a jugar! Ella amb cubs, sonalls o pilotes i jo amb la baieta i l'escombra.

El terra i la taula són plens de trossets de menjar. Tots aquells que tot fent pincenta no han encertat la boca (que no són pas tants!).

Per alguns, aquesta nena quasi no ha dinat, s'ha passat el dinar porquejant i potinejant el menjar i a sobre només ha aprés a fer-lo malbé. Per a mi, en canvi, ma filla (de 8 mesos i mig, tot i que des del principi que menja així) ha dinat moltíssim, comença a dominar la motricitat fina, sap escollir entre el que vol i el que no i s'ho ha passat de conya dinant!

De nou, un tema més que ens demostra que en la criança, educatiu o no tot depèn de les ulleres amb que es mira.

Salut i bons aliments! I a potinejar! Que és tot un art!