Sant Jordi mata el drac!

Avui no podia penjar res diferent. Espero que els hi expliqueu als vostres petitets. Bona diada!

Als voltants d’una ciutat es presentà un drac ferotge i terrible, que caminava, volava, nedava, i que enverinava l’aire amb el seu alè pudent, matant a tots qui el respiraven.

Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estralls a tort i a dret. A tal fi van concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera.

I un dia li va tocar a la filla del rei, una princeseta gentil i gallarda com cap altra. Hi hagué ciutadans que s’oferiren a substituir-la però el rei, amb el cor ple de dol, va dir que la seva filla era com qualsevol dels seus súbdits, i s’avení a que fos sacrificada.

La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Tot el veïnat desconsolat mirava des de la muralla com anava al sacrifici. Llavors es va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella li digué que fugís de pressa però el cavaller li digué que havia vingut per combatre a la bèstia i alliberar del sacrifici a la princesa i del patiment a la ciutat.

Finalment la fera va presentar-se, i el cavaller, que era Sant Jordi, la va escometre i d'una llançada la va malferir. La lligà pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés, tota mansa i estamordida, a la ciutat. Tot el poble, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

En morir es féu fonedís i al seu lloc sorgí un roser de roses roges com la sang, la més maca de les quals Sant Jordi oferí a la princesa.

El rei volia casar-lo amb la seva filla, però Sant Jordi va replicar que havia tingut una revelació de Déu i que, per tant, el que havia fet era per manament i sota protecció divina i no mereixia cap premi. I va expressar el seu lema “De res no serveix la joventut si no és per defensar una causa justa”.

Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.