Els supertriturats

Després de 6 mesos a base de bona lleteta comença l'època de bona lleteta i bon menjar. Bona lleteta perquè, evidentment, es tracta de lleteta de la mare i com ja sabeu, com aquesta no n'hi ha cap ni la de pot ni la de vaca. I bon menjar, perquè arriba l'hora de començar amb altres aliments, amb nous aliments, amb els sòlids. Bons perquè són fets a casa, senzillament, sense res més que el que mengem tots a casa habitualment.

Comencen els plats de bleda, de carabassa, de calçot, de patata, d'arròs, de blat de moro, de pollastre, de conill, de pèsols, de mandarina, de poma...

De nou, un tema controvertit.

- Bé, s'acosta el dia que compleix 6 mesos així que ja hauríem de començar a donar-li purés de fruita.
- No miri, es que jo em vull esperar fins passats els 6 mesos, per això que diu la OMS de la lactància exclusiva fins als 6.
- Ah, molt bé, cap problema però ja podries anar començant perquè la petita es situi i a partir dels 6 mesets ja ho engegaràs definitivament.
- Ok, ok (de resignació, és clar, no pas d'acceptació. No sé pas què no deu haver entès de la paraula "exclusiva")
- Mira, aquí ho explique'm molt bé (em dóna un fulletó). Per berenar li fas un puré amb mitja poma, mitja pera i els suc i la polpa d'una taronja.
- Ja, però a mi m'agradaria donar-li la fruita d'una en una, per tot el tema de les al·lèrgies... i li vull donar aixafada o sencereta, no crec que calguin els supertriturats.
- Home... si ho recomanem és perquè és millor... per engol·lir, per la digestió...
- Sí, però a mi també m'han recomanat això altre... (moments de pausa)
- Bé, has entès com va lo de la fruita, no???
- Sí, però no crec que ho fassi... (ens creuem mirades d'escepticisme).
- I quan vinguis a la revisió dels 6 mesos ja començarem amb els pures de verdura per dinar. Li hauràs de fer un puré ben finet de 3 o 4 mongetes verdes, mitja patata i una pastanagueta.
- Ja, però li dic el mateix que amb la fruita... fins als 6 mesos no vull començar l'alimentació complementària. I llavors la meva intenció és donar-li pit i si després encara té gana... altres menjars. (pensaments...). Quan torni a la visita dels 6 mesos, ja li avanço que no haurem començat.

Això és una part de la visita periòdica al pediatra de ma filla. Ens entenem molt bé amb la infermera i crec que ja té clar per on anem però les interessants converses com aquesta no ens les treu ningú. A cada visita en podem trobar alguna.

Doncs, això, ma filla ja té els 8 i mig i ja menja de tot, des del primer dia que vam començar (que no correspon amb el dia del 6è mes d'aniversari, quina bajanada). Primer popa i després: uns quants granets d'arròs, unes cullerades d'alguna verdura ben amanida aixafadeta o de sèmola de blat de moro, un parell de macarrons o un bocí de pa, uns quants gallons de mandarina o mossegades de plàtan, mini-trossets de pollastre o conill, cullerades de quinoa... Bé el que toqui a casa per dinar, o per berenar o per sopar! Com tota família a qui li agradi menjar bé.

I, això que primer el menjar i després la popa... des de la meva experiència he pogut comprovar que si menja després del pit menja més que al revés. Però cada nen és un món, no?

Salut i bons aliments! (De pit i dels de sempre, és clar! No calen farinetes de farmàcia!! que l'únic que tenen de diferent és que són més cares!!!!!)