La Dra. Emmi Pikler, pediatra austro-hungaresa, durant molts anys va estudiar sobre el paper de l'adult i la seva intervenció en el desenvolupament motor dels nens. Arran d'això va crear un sistema educatiu basat en el respecte al nen, en què l'actitud no intervencionista de l'adult afavoreix el seu autònom desenvolupament.
En el seu llibre "Moure's en llibertat. Desenvolupament de la motricitat global", la Dra. Pikler demostra que el nen aprèn a asseure's i a caminar tot i que no se l'assegui o se li doni la mà per caminar. Segons les seves observacions, el moviment motor es produeix de manera espontània, en funció de la seva maduració orgànica i nerviosa. Al sentir-se lliure el petit es mostra actiu, interessat, seriós en el seu joc, àgil, destre i precís en els seus moviments sense esforçar-se gaire en fer-los i amb el cos relaxat, aprenent així amb flexibilitat i prudència les successives habilitats motores amb la seva pròpia acció i en els moments que escull ell mateix.
Es tracta d'una metodologia molt interessant però poc en harmonia amb el modus vivendi de la nostra societat en què ens agrada que tot vagi depressa i on la competitivitat està a l'ordre del dia. Així mateix, la il·lusió per veure els nostres petitons cada cop més grans sovint ens impulsen a fer-los-hi fer coses per ajudar-los a crèixer (qui no els fa asseure's, o els tomba panxa a terrra? o...). Segur que no els hi fem cap mal però potser tampoc els hi fem cap bé.
Si des que nèixen els hi respectem les seves decisions (quan vol menjar, quan vol dormir, quan... Al menys nosaltres.) perquè no farem el mateix amb el seu desenvolupament motor? Tot arribarà si no és amb 8 mesos serà amb 18!
Us adjunto l'enllaç al llibre de la Dra. Emmi Pikler per si voleu fer-hi un cop d'ull. Hi ha un munt de dibuixos sobre el procés natural que segueixen els nens per arribar a caminar. Fixeu-vos-hi bé que mai parla d'edats. Aneu directament a la pàgina 142.
Aquí el teniu: Moure's en llibertat: Desenvolupament de la motricitat global
En el seu llibre "Moure's en llibertat. Desenvolupament de la motricitat global", la Dra. Pikler demostra que el nen aprèn a asseure's i a caminar tot i que no se l'assegui o se li doni la mà per caminar. Segons les seves observacions, el moviment motor es produeix de manera espontània, en funció de la seva maduració orgànica i nerviosa. Al sentir-se lliure el petit es mostra actiu, interessat, seriós en el seu joc, àgil, destre i precís en els seus moviments sense esforçar-se gaire en fer-los i amb el cos relaxat, aprenent així amb flexibilitat i prudència les successives habilitats motores amb la seva pròpia acció i en els moments que escull ell mateix.
Es tracta d'una metodologia molt interessant però poc en harmonia amb el modus vivendi de la nostra societat en què ens agrada que tot vagi depressa i on la competitivitat està a l'ordre del dia. Així mateix, la il·lusió per veure els nostres petitons cada cop més grans sovint ens impulsen a fer-los-hi fer coses per ajudar-los a crèixer (qui no els fa asseure's, o els tomba panxa a terrra? o...). Segur que no els hi fem cap mal però potser tampoc els hi fem cap bé.
Si des que nèixen els hi respectem les seves decisions (quan vol menjar, quan vol dormir, quan... Al menys nosaltres.) perquè no farem el mateix amb el seu desenvolupament motor? Tot arribarà si no és amb 8 mesos serà amb 18!
Us adjunto l'enllaç al llibre de la Dra. Emmi Pikler per si voleu fer-hi un cop d'ull. Hi ha un munt de dibuixos sobre el procés natural que segueixen els nens per arribar a caminar. Fixeu-vos-hi bé que mai parla d'edats. Aneu directament a la pàgina 142.
Aquí el teniu: Moure's en llibertat: Desenvolupament de la motricitat global
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada