Benvinguda al bloc sobre maternitat i criança on
si el/la petit/a té gana ... popa, si té son... popa, si té fred o calor... popa, si té por... popa, si està content/a... popa ...
Així què, pipa o popa?


dilluns, 3 de maig del 2010

18 mesos

Diuen que el temps passa volant quan t'ho passes bé, i mai més ben dit! Tot just complim 18 mesos de la concepció de la petita i sembla que no pugui ser.

Durant els nou mesos d'embaràs cada dia t'acompanya una cosa nova. Al principi tot és més difús. L'absència de l'empipadora menstruació n'és el signe més evident o potser ets de les "afortunades" que com a mi algun que altre vòmit t'ajuda a racionalitzar que hi ha quelcom dins teu que és nou. Que algú està en camí. Més endavant, quan l'embaràs ja està més avançat, les emocions comencen a ser immenses. La panxa es comença a notar (ja no sols és cosa teva, ja és un fet social!), descobreixes si serà nena o nen (la gran incògnita per excel·lència de tot embaràs), comences el curs de preparació a la paternitat i maternitat, comencen els primers moviments interns... Finalment, quan entrem a l'última fase, les emocions estan servides! Els moviments van increscendo talment com si d'una pilota de ping-pong en joc es tractés, ja li podem escoltar els batecs del cor amb l'ajuda de la trompeta, la panxa està enorme... dins teu hi ha algú que està en camí, ja han passat nou mesos i la teva filla ja està apunt de sortir!

Ara, si durant l'embaràs cada dia era una cosa nova, nou mesos després del seu naixement cada dia en són moltes de coses noves! La quantitat de novetats i la rapidesa amb que esdevenen ens obliguen a no deixar d'estar alerta ni un segon. Cal estar sempre al seu costat. Per ella, acompanyant-la en el seu creixement i, per nosaltres, per disfrutar-ne al màxim! Com el munt de velles expertes que et trobes pel camí t'anuncien: "disfruta-ho ara que els nens es fan grans molt ràpid", cal aprofitar cada minut amb els petits i dels petits. Si t'apartes, encara que sigui un segon, potser ens haurem perdut la seva primera picada de mans, o el seu primer somriure, o el seu primer ta-ta-ta, o els seus primers moviments corporals al so d'una cançó, o simplement aquell bonic gest o aquell nou so, que sense saber-ho ens dedica amb amor.

Ja han passat divuit mesos (9+9) i cada dia neix una nova il·lusió. Sens dubte, ser mare és el millor del món! Gràcies filleta meva per dedicar-nos cada dia una nova rialla, un nou gest, una nova passa!

1 comentari:

  1. Enhorabona! Ara la teva filla ja porta tan de temps a fora com el que va estar dins de la teva panxa...

    ResponElimina